29
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
17:15h
El PNB determinarà si la moció de censura de Pedro Sánchez triomfa o fracassa. Cs s'ha anat allunyant de la possibilitat de donar suport a la iniciativa del líder del PSOE, però el suport de tota la resta de grups -excepte del PP i de Coalició Canària, que ja ho han refusat- no és suficient per provocar un canvi al capdavant del govern espanyol, si els nacionalistes bascos no s'hi sumen. I per ara, es deixen estimar i no concreten com actuaran.
Els vots dels socialistes, Podem i les seves confluències, els independentistes catalans -PDECat i ERC s'inclinen per donar-hi suport- i Bildu -tampoc no ha avançat com actuarà, però difícilment la farà embarrancar- sumen 175, just la meitat dels diputats del Congrés. Com que una moció de censura s'ha d'aprovar per majoria absoluta, caldria com a mínim un vot més, el qual només podria arribar del PNB. De fet, encara que aquest s'abstingués i els 175 "sí" a la moció superessin els 170 "no", això no seria suficient, perquè amb la majoria simple no n'hi ha prou -si el PNB hi acaba donant suport, Bildu, també dubtós, no seria necessari-.
Pedro Sánchez ja ha iniciat els contactes per buscar aquests suports, amb l'esperança posada bàsicament en el PNB. Dilluns a la nit, va parlar amb el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que aquest dimarts es reunirà amb el secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, per aprofundir en les converses. Llavors, també va parlar amb el president del PNB, Andoni Ortuzar, i amb la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, i aquest dimarts ho ha fet amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, segons detalla l'ACN de fonts d'aquests partits.
Cap negociació amb independentistes
Tot i això, els barons del PSOE van fixar línies vermelles clares a Sánchez per a la moció: no podia negociar contrapartides amb les formacions independentistes. Aquests, però, difícilment posaran massa condicions sobre la taula, mentre que el PNB sí que encarirà el vot. El portaveu dels bascos al Congrés, Aitor Esteban, va assegurar que encara existeixen "moltes incògnites" sobre aquesta moció de censura, entre altres, el plantejament que Sánchez fa sobre Euskadi o "la solució que té per a la situació tan complexa que hi ha a Catalunya".
Així, Esteban assegurava que el PNB no havia decidit encara el seu posicionament i que no ho farà fins que s'esvaeixin els dubtes que mantenen. Com amb els pressupostos, faran gruar per aconseguir els seus vots. Precisament, el PP amenaça amb no aprovar definitivament els comptes al Senat -on té majoria absoluta-, frenant així els elements negociats amb els nacionalistes bascos, com noves inversions a Euskadi o millores en les pensions. Igualment, la situació del govern basc pot trontollar, depenent del que faci el PNB, que governa amb el PSE però aprova els pressupostos autonòmics gràcies també a l'abstenció del PP. Un o altre no quedarà content amb el resultat de la moció.
Cs vol una moció per convocar eleccions
Pel que fa a Cs, el seu portaveu al Congrés, Juan Carlos Girauta, ha deixat clar aquest dimarts que votarà contra la moció de censura. Els liberals aposten per una moció que passi per investir un "president instrumental" i temporal que convoqui eleccions el més aviat possible. Veten que aquest pugui ser Sánchez, malgrat que s'hagi ofert a pactar la data dels nous comicis -això sí, després d'estabilitzar el país governant-lo un temps-.
Girauta insisteix que vol deixar marge perquè Rajoy convoqui a iniciativa pròpia i, si no ho fa, entrarà a negociar una altra moció que porti com a únic punt la celebració d'eleccions, amb un president interí neutre. "Ha de ser així per no deixar cap dubte que l'únic que farà serà convocar eleccions", ha manifestat, i ha insistit que la legislatura "està morta". També ha criticat Sánchez per voler arribar a la Moncloa "per la via dels despatxos i acompanyat de grups que han donat un cop d'Estat i que volen trencar Espanya".
Podem votarà a favor
En tot cas, el suport de Podem es dona per fet, malgrat que, per si sol, és insuficient. En tot cas, les seves bases ho validaran entre dimecres i dijous en una nova consulta interna. El seu líder, Pablo Iglesias, ja ha opinat que, si no se'n surt, Sánchez hauria de dimitir. Al seu torn, Compromís -que es va presentar coaligat amb Podem- ha garantit els seus quatre vots, però -en la línia de Cs-, ha demanat que es facin eleccions estatals abans de les autonòmiques de maig del 2019.
El debat sobre què val fer davant de la moció de censura és candent al Parlament. La portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, ha subratllat l'"oportunitat" que suposa poder "fer fora el govern de lladres" que està comandant Espanya i que ha estat el mateix que ha "castigat durament Catalunya" amb una regressió en drets i llibertats. "No sóc sospitosa de tenir confiança cega en Sánchez. Però la prioritat és fer fora Rajoy", ha etzibat.
Més reticents es mostres des de Junts per Catalunya, que no amaguen que voldrien que el PDECat no votés a favor de la moció de censura malgrat que asseguren que respectaran la seva decisió final. "No estem a favor de substituir unes sigles i un president del club del 155 per un altre", ha advertit la diputada de JxCat Gemma Geis. Sota el seu criteri, Sánchez hauria de deixar "d'insultar" a Quim Torra -va dir que era un "racista"-, reconèixer que hi ha presos polítics, reconèixer el mandat del 21-D i retirar la seva proposta de reformar el codi penal per actualitzar el delicte de rebel·lió. "La corrupció és indesitjable, però no podem oblidar el que hem viscut. La moció de censura del PSOE l’esperàvem el 2 d’octubre, quan la policia va agredir la gent als col·legis electorals", ha deixat anar.
La CUP, per la seva banda, considera que la moció presentada per Sánchez no és més que un estratagema per "blanquejar el règim del 78", del qual ha dit que té "arrels franquistes". La diputada Natàlia Sànchez ha defensat que amb Pedro Sánchez com a president del govern espanyol no es produiria "cap canvi" i ha advertit que PDECat i ERC seran "còmplices de la repressió i la regressió en drets" si validen la moció de censura: "Ellos dicen mierda, nosotros amén".
Els vots dels socialistes, Podem i les seves confluències, els independentistes catalans -PDECat i ERC s'inclinen per donar-hi suport- i Bildu -tampoc no ha avançat com actuarà, però difícilment la farà embarrancar- sumen 175, just la meitat dels diputats del Congrés. Com que una moció de censura s'ha d'aprovar per majoria absoluta, caldria com a mínim un vot més, el qual només podria arribar del PNB. De fet, encara que aquest s'abstingués i els 175 "sí" a la moció superessin els 170 "no", això no seria suficient, perquè amb la majoria simple no n'hi ha prou -si el PNB hi acaba donant suport, Bildu, també dubtós, no seria necessari-.
Pedro Sánchez ja ha iniciat els contactes per buscar aquests suports, amb l'esperança posada bàsicament en el PNB. Dilluns a la nit, va parlar amb el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que aquest dimarts es reunirà amb el secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, per aprofundir en les converses. Llavors, també va parlar amb el president del PNB, Andoni Ortuzar, i amb la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, i aquest dimarts ho ha fet amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, segons detalla l'ACN de fonts d'aquests partits.
Cap negociació amb independentistes
Tot i això, els barons del PSOE van fixar línies vermelles clares a Sánchez per a la moció: no podia negociar contrapartides amb les formacions independentistes. Aquests, però, difícilment posaran massa condicions sobre la taula, mentre que el PNB sí que encarirà el vot. El portaveu dels bascos al Congrés, Aitor Esteban, va assegurar que encara existeixen "moltes incògnites" sobre aquesta moció de censura, entre altres, el plantejament que Sánchez fa sobre Euskadi o "la solució que té per a la situació tan complexa que hi ha a Catalunya".
Així, Esteban assegurava que el PNB no havia decidit encara el seu posicionament i que no ho farà fins que s'esvaeixin els dubtes que mantenen. Com amb els pressupostos, faran gruar per aconseguir els seus vots. Precisament, el PP amenaça amb no aprovar definitivament els comptes al Senat -on té majoria absoluta-, frenant així els elements negociats amb els nacionalistes bascos, com noves inversions a Euskadi o millores en les pensions. Igualment, la situació del govern basc pot trontollar, depenent del que faci el PNB, que governa amb el PSE però aprova els pressupostos autonòmics gràcies també a l'abstenció del PP. Un o altre no quedarà content amb el resultat de la moció.
Cs vol una moció per convocar eleccions
Pel que fa a Cs, el seu portaveu al Congrés, Juan Carlos Girauta, ha deixat clar aquest dimarts que votarà contra la moció de censura. Els liberals aposten per una moció que passi per investir un "president instrumental" i temporal que convoqui eleccions el més aviat possible. Veten que aquest pugui ser Sánchez, malgrat que s'hagi ofert a pactar la data dels nous comicis -això sí, després d'estabilitzar el país governant-lo un temps-.
Girauta insisteix que vol deixar marge perquè Rajoy convoqui a iniciativa pròpia i, si no ho fa, entrarà a negociar una altra moció que porti com a únic punt la celebració d'eleccions, amb un president interí neutre. "Ha de ser així per no deixar cap dubte que l'únic que farà serà convocar eleccions", ha manifestat, i ha insistit que la legislatura "està morta". També ha criticat Sánchez per voler arribar a la Moncloa "per la via dels despatxos i acompanyat de grups que han donat un cop d'Estat i que volen trencar Espanya".
Podem votarà a favor
En tot cas, el suport de Podem es dona per fet, malgrat que, per si sol, és insuficient. En tot cas, les seves bases ho validaran entre dimecres i dijous en una nova consulta interna. El seu líder, Pablo Iglesias, ja ha opinat que, si no se'n surt, Sánchez hauria de dimitir. Al seu torn, Compromís -que es va presentar coaligat amb Podem- ha garantit els seus quatre vots, però -en la línia de Cs-, ha demanat que es facin eleccions estatals abans de les autonòmiques de maig del 2019.
El debat sobre què val fer davant de la moció de censura és candent al Parlament. La portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, ha subratllat l'"oportunitat" que suposa poder "fer fora el govern de lladres" que està comandant Espanya i que ha estat el mateix que ha "castigat durament Catalunya" amb una regressió en drets i llibertats. "No sóc sospitosa de tenir confiança cega en Sánchez. Però la prioritat és fer fora Rajoy", ha etzibat.
Més reticents es mostres des de Junts per Catalunya, que no amaguen que voldrien que el PDECat no votés a favor de la moció de censura malgrat que asseguren que respectaran la seva decisió final. "No estem a favor de substituir unes sigles i un president del club del 155 per un altre", ha advertit la diputada de JxCat Gemma Geis. Sota el seu criteri, Sánchez hauria de deixar "d'insultar" a Quim Torra -va dir que era un "racista"-, reconèixer que hi ha presos polítics, reconèixer el mandat del 21-D i retirar la seva proposta de reformar el codi penal per actualitzar el delicte de rebel·lió. "La corrupció és indesitjable, però no podem oblidar el que hem viscut. La moció de censura del PSOE l’esperàvem el 2 d’octubre, quan la policia va agredir la gent als col·legis electorals", ha deixat anar.
La CUP, per la seva banda, considera que la moció presentada per Sánchez no és més que un estratagema per "blanquejar el règim del 78", del qual ha dit que té "arrels franquistes". La diputada Natàlia Sànchez ha defensat que amb Pedro Sánchez com a president del govern espanyol no es produiria "cap canvi" i ha advertit que PDECat i ERC seran "còmplices de la repressió i la regressió en drets" si validen la moció de censura: "Ellos dicen mierda, nosotros amén".