Familiars dels presos remouen Europa per denunciar el «retrocés democràtic» de l'Estat

"Avui jo he tingut cinc minuts per expressar la situació que estem vivint, però també són cinc minuts el que duren les trucades del meu pare des de la presó". Aquestes són les paraules que ha fet arribar al Parlament Europeu aquest dimarts la filla de Quim Forn, Anna Forn, que en nom de l'associació catalana pels drets civils, ha demanat gestos a la Unió Europea. Un acte on el "retrocés democràtic" de l'Estat s'ha posat sobre la taula, tal com també ho han denunciat les famílies dels joves d'Altsasu acusats de terrorisme, i del jove raper Valtònyc, que va ser condemnat per la lletra de les seves cançons. 

Aquests fets, ha dit la filla de Forn, "evidencien el retrocés democràtic de l'Estat, i afecten diferents persones", com ho demostra l'associació, que està conformada per 18 famílies de tres partits polítics diferents i dues entitats. El més greu de tot, ha afirmat, és que hi ha persones a la presó per "defensar la llibertat i la democràcia", i si bé ara són ells, "demà podria ser qualsevol altre". Per això, ha intentat remoure la consciència de la UE, a qui ha instat a "no permetre que un estat membre actuï de forma arbitrària, judicialitzant un problema polític" i actuant "per venjança". 

Un problema democràtic

En el que han coincidit tots els ponents és en criticar les mancances democràtiques que arrossega l'Estat. "Hi ha una clara involució democràtica en drets i llibertats", ha declarat també Francesc Riera, cunyat d'Oriol Junqueras, que ha considerat el processament un "autèntic disbarat", ja que significa declarar organització criminal tot el Govern, més de mig Parlament i més de dos milions de persones: "Això és no entendre res del que està passant, és un càstig, és una venjança, és una humiliació, i ells ho saben i per això som aquí, per dir-ho ben fort, ben alt i ben clar". 
 
"Clarament falta democràcia", ha expressat Isabel Pozueta, mare d'un dels nois d'Altsasu acusats de terrorisme. "Ell s'enfronta per un presumpte delicte de terrorisme a 50 anys de presó", ha explicat, i "és terrible". Per això ha denunciat que Espanya "no és un estat democràtic" i ha demanat "una sentència en paràmetres de justícia", com també reclamen altres associacions com Amnistia Internacional. L'última esperança, ha dit, s'espera justament a Estrasburg, al cor de la democràcia europea, on avui ha aprofitat per exposar la situació.

"Demanem que la UE es posicioni en aquesta situació", ha etzibat també el portaveu del grup de suport al raper Valtònyc, Mulay Embarek, ja que "la justícia espanyola no funciona com a justícia, sinó que és un poder polític més". En el cas del jove mallorquí, ha precisat, se suma la vulneració del dret a la llibertat d'expressió: "El 24 de maig del 2018 quedarà en la història perquè la injustícia espanyola i l'Audiència Nacional va posar límit de temps a un jove pel simple fet de cantar, pel simple fet de denunciar les injustícies socials i per denunciar la corrupció i el feixisme que patim a l'Estat". 

La solidaritat dels eurodiputats davant la crítica

L'eurodiputat al Parlament Europeu i secretari de Relacions Institucionals d'ERC, Jordi Solé, ha presentat l'escenari català i, conjuntament amb el representant parlamentari del PDECat, Ramon Tremosa, ha fet una crida al parlament per no fer orelles sordes als fets que ocorren a Catalunya. "Hi ha dos excol·legues d'aquesta casa a la presó, i m'estranya i lamento el silenci que hi ha en relació als casos de presos polítics catalans", ha afirmat Solé. 
 
"Estem parlant de dues persones que van passar per aquesta casa i que van deixar un bon record, una bona petjada (...) i aquí no sentim prou veus escandalitzades", ha denunciat. De la mateixa manera ho han lamentat els eurodiputats Ivo Vajgl i Mark Demesmaeker. Vajgl, representant eslovè, ha estat contundent amb l'estat espanyol. "És un procés estalinista", ha declarat. La voluntat d'Espanya, ha dit, és "humiliar" i "fer-los sentir abandonats", i això no és propi d'una Europa democràtica. Segons el seu punt de vista, cada vegada afloren més "dubtes" sobre el caràcter democràtic de l'Estat, i això és una percepció que s'està estenent arreu de la Unió Europea: "Molta gent a Europa té dubtes sobre quin tipus de democràcia s'està practicant a Espanya". 

Vajgl també ha recordat que des del Parlament Europeu molta gent "l'estima per la seva feina" i l'amistat teixida durant 10 anys. Una amistat que ha destacat amb emoció l'eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker: "Jo considero un amic a Raül Romeva, ell ha treballat sempre per un millor món, un millor medi i per la democràcia". "I estic d'acord amb el Jordi, el Parlament ha estat molt silenciós", ha continuat, tot i que ha sentenciat: "Però us puc assegurar que no està sol". 
 
Els 100 dies de Romeva i la solidaritat

Emoció, llàgrimes i abraçades. Les mares d'Altsasu han mostrat obertament la seva solidaritat cap a les famílies dels presos polítics catalans, que han explicat més concretament la situació per veu de la dona de Raül Romeva, Diana Riba. Si alguna cosa positiva n'està sortint de tot plegat, han afirmat, és la solidaritat que teixeix vincles inoblidables.

"Avui se'm fa difícil estar aquí quan sempre hi ha estat ell, i veig cares conegudes que el coneixeu i sé que l'aprecieu moltíssim, i costa molt intentar explicar-vos qui és el Raül quan el coneixeu tan bé", ha explicat Riba amb veu trencada, quan fa 100 dies que Romeva està entre reixes. La seva intervenció ha volgut sensibilitzar i posar de manifest la vulneració de drets humans, que ella assegura que viu directament en pròpia pell i des de casa: "Som 18 famílies que no només vivim la presó provisional, sinó aquest doble càstig que tenim els familiars d'haver de viatjar en un sol dia 1.400 quilòmetres, 15 hores fora de casa i només veure els familiars 40 minuts". I en moltes ocasions, ha lamentat, amb fills menors "a qui s'està negant viure amb el seu pare". 

Les famílies, però, estan fortes, ha dit, i si alguna cosa saben, és que "mai se solucionarà un problema polític a través de la justícia", i que quan hi hagi sentència, "la situació catalana serà exactament la mateixa", ja que els catalans estan "fermament decidits a decidir ells mateixos què volen ser com a poble". Per això, ha demanat al Parlament Europeu que "tingui força per projectar aquests casos" i que "ajudi" a denunciar la vulneració de drets a l'estat espanyol: "Estem a la vostra disposició per seguir denunciant i parlant amb vosaltres, però necessitem una Europa forta".