La moció de censura a Rajoy: l'«oportunitat d'or» del PSC

Fa tot just una setmana, dirigents de la cúpula del PSC lamentaven la "desorientació" d'un PSOE que veien com, per no perdre pistonada en el pastís electoral, enduria el seu discurs contra l'independentisme. En comptes de posar l'accent en la reforma de la Constitució, Pedro Sánchez irrompia en la pugna entre PP i Ciutadans amb la proposta de reformar el codi penal per actualitzar el delicte de rebel·lió. "És incapacitat", arribava a lamentar un dirigent. La sentència del cas Gürtel i la maniobra del PSOE registrant ràpidament una moció de censura ha capgirat l'estat d'ànim de la direcció dels socialistes catalans, que feia temps que entre bambolines lamentaven la pèrdua de perfil propi i l'alineació sense matisos dels socialistes amb PP i Ciutadans davant del conflicte català.

"És una oportunitat que ni regalada", reconeix un dirigent de la cúpula del PSC. I és que la moció de censura dona ales als socialistes catalans, que després que els resultats electorals del 21 de desembre no complissin amb les seves expectatives -de l'aliança amb els ex-Unió en va resultar un creixement de només un diputat- han vist com el seu paper no és decisiu al Parlament. Ara, veuen en el gest de Sánchez un filó. Fins i tot encara que la moció de censura no prosperi.

A can PSC admeten que els dos escenaris resultants possibles de la moció de censura té avantatges i inconvenients, però que sigui quin sigui els obre un nou camp per córrer coherent amb el "no és no" que van defensar fins al punt de votar en contra de la investidura de Rajoy quan el PSOE va apostar per l'abstenció a finals del 2016. Tot plegat havent d'encaixar la pitjor crisi amb Ferraz, que va fer pagar al PSC la seva "deslleialtat" amb la intervenció de la seva autonomia, situació que es va començar a revertir amb el retorn inesperat de Sánchez a la secretaria general.

La sort del PSC, lligada a la del PSOE

Si Sánchez obté prou suport per ser president, a més de penjar-se la medalla d'haver estat el partit que ha desallotjat Rajoy de la Moncloa, el PSC calcula que tindrà més capacitat per marcar l'agenda política catalana i liderar qüestions com l'obertura d'un nou clima de diàleg entre el Govern de la Generalitat i l'executiu de Sánchez. Entenen que també es dotarien d'un nou estatuts a l'hora de negociar amb l'executiu català, tot i que numèricament sigui Ciutadans el principal partit de l'oposició.

Evidentment, que el PSOE estigui comandant l'Estat en un moment d'extrema complexitat és una arma de doble tall. Pot servir o per demostrar que "una alternativa al PP de centre-esquerra" és viable i reflotar o bé, si no se'n surt, per sumir-se encara més en una crisi que ja l'ha portat a encaixar els pitjors resultats de la seva història. La sort del PSC anirà lligada a la del PSOE, però els socialistes catalans entenen que paga la pena assumir el risc.

Iceta: "Només els immobilistes poden mirar cap a una altra banda, o votant en contra o abstenint-se"

En cas que la moció de censura no prosperi -hi ha qui veu aquest seria l'escenari més còmode a l'espera de les eleccions generals-, els socialistes catalans tindran ben greixat l'argumentari: ells hauran estat els que han liderat la gran oportunitat per fer fora Rajoy i, si la proposta no ha reeixit, haurà estat per culpa de Ciutadans -amb qui la batalla a les municipals serà dura- o dels independentistes. D'aquí ve que tant el PSOE com el PSC presentin la moció de censura com un plebiscit que obligui tothom a "posar-se davant del mirall" i mullar-se sobre si després de la sentència de Gürtel Rajoy ha de continuar o no a la presidència del govern d'Espanya. Sense tenir en compte cap element més ni cap contrapartida per obtenir els suports. "Només els immobilistes poden mirar cap a una altra banda, o votant en contra o abstenint-se", ha defensat Iceta davant del comitè federal del PSOE.
 
Una bombona d'oxigen de magnitud i durabilitat desconeguda

De fet, Iceta sosté que el PSOE ha de poder acceptar sense reticències els vots dels independentistes, però ha advertit que aquests tampoc n'esperin contrapartides perquè Sánchez seguirà defensant la "integritat territorial, la vigència de la Constitució i el compliment de la legalitat". No nega, però, que es produeixi un "diàleg" en les hores que resten fins a la votació de la moció. Ara bé, ha estat dur contra les veus del PP i Ciutadans que han acusat Sánchez d'estar teixint un pacte encobert amb els independentistes. "S'ha de ser molt deshonest: feia temps que no veia tanta baixesa moral", ha etzibat.

Després de les eleccions del 21 de desembre i d'un procés judicial el balanç del qual és que nou dirigents independentistes són a la presó i set més a l'exili, els de Miquel Iceta van fer gestos per intentar desempallegar-se de la llosa d'haver donat suport al 155. Alguns dels seus alcaldes ja van manifestar obertament que eren contraris a la seva aplicació. Però després de no haver reeixit en el seu intent de ser decisius al Parlament i d'un balanç del procés judicial de nou dirigents independentistes a la presó i set més a l'exili, Iceta, que ja es va mostrar contrari a la presó preventiva, va perfilar el discurs.

Va obrir la porta a fer un govern de concentració, va dir que no considerava que el Govern de Carles Puigdemont hagués comès un delicte de rebel·lió i va avalar que es publiqués al DOGC el nomenament dels consellers. Els tres gestos van ser o desautoritzats o contradits des de Ferraz. Ara, però, la moció de censura és per al PSC una bombolla d'oxigen. De magnitud i durabilitat desconeguda, però bombolla. "Sí, ens dona aire", conclou un dirigent.