S'ho passa bé llegint i la seva novel·la de capçalera és Me before you, de Jojo Moyes. Tot i així, prefereix el cinema. La seva pel·lícula preferida és Avatar, i la sèrie que més l'ha enganxat, Game of Thrones: "Estic esperant la vuitena temporada amb candeletes", somriu. La pizza, "evidentment", la prefereix sense pinya, però si algun plat el torna boig són els macarrons de la seva mare. Amant de la música, el seu grup predilecte són els Beatles i si ha d'escollir un cantautor, es queda amb Ed Sheeran. La cançó que més cops ha escoltat és You are beautiful, de James Blunt.
Gran admirador de l'illa de Mallorca, els seus indrets preferits del Bages i voltants són Castelladral i Serrateix. Si ha de triar algun lloc d'Europa es queda amb Londres i els seus carrers bohemis. El bàsquet és l'esport que més li agrada, i Michael Jordan, el jugador per excel·lència. De futbol es queda amb Carles Puyol, perquè "m'agrada la gent que s'esforça".
Ell és l'Eduard Torres Hernández, un jove de 22 anys amb 333.000 seguidors a l'Instagram que cada setmana en guanya mil de nous.
- Com passes de l'anonimat a ser popular?
- Jo, com la gran majoria de les persones, em vaig fer Instagram per penjar fotos meves, de paisatges, amb els meus amics... Fa dos anys i mig, aproximadament, vaig penjar alguna foto sense samarreta, i poc després un fotògraf em va enviar un missatge proposant-me de fer una sessió. I hi vaig anar.
- Sense conèixer-lo de res?
- Tenia amics que s'havien fet fotos amb ell, i me'n vaig refiar.
- I per què les volia, les fotos?
- Ell treballava per una agència de models i em va dir que potser em sortiria alguna feina. A banda, també vaig aprofitar per penjar-les al meu Instagram, perquè em van agradar molt.
-Va ser llavors quan vas començar a créixer en seguidors?
- No. En aquell moment vaig començar a fer càstings per anuncis a través de l'agència on treballava el fotògraf.
- Per exemple?
- Vaig sortir a l'espot de Costa Cruceros amb la Shakira i a un parell d'anuncis que Freixenet va fer per les televisions alemanyes.
- Paral·lelament seguies penjant fotos a l'Instagram, però.
- Sí. Aquell món m'agradava i un dels meus objectius era tenir més seguidors. Tot i així no creia que mai em pogués dedicar exclusivament a ser instagramer. De fet, jo estava estudiant el grau superior d'Activitats Físiques i Esportives al Quercus de Sant Joan.
I ja tenies temps per a tot?
- M'ho compaginava força bé. Quan vaig acabar el grau vaig tenir l'oportunitat de viatjar molt per Europa gràcies a les agències que em contractaven per treballar amb elles. Vaig estar a Milà, a Portugal; vaig viure mig any a Alemanya... Quan ja feia temps que voltava, Stradivarius em va enviar un correu convidant-me a un acte social. Em van fer arribar roba perquè me la posés aquell dia, i a canvi jo havia de penjar alguna foto al meu Instagram amb el look posat.
- Llavors ja devies tenir força seguidors.
- En aquell moment rondava els 50.000.
- Mai abans t'havien avisat per fer aquest tipus de publicitat?
- Mai. De fet, un cop vaig ser allà vaig parlar amb un noi a qui també havien convidat. Ell em va demanar que quant havia cobrat per anar a l'acte, i jo li vaig respondre que res; que només m'havien regalat la roba que duia. Es va quedar parat i em va dir que allò no podia ser, i que a ell li havien pagat 2.000 euros només per ser-hi. Fins i tot jo m'havia hagut de pagar el bitllet de tren per arribar-hi.
- Ostres...
- Allà va ser quan em vaig adonar del potencial de les xarxes socials i quan vaig veure clar que havia de parlar amb algú expert perquè m'assessorés. Contractar un mànager ha estat de les millors decisions que he pres mai. Recordo que un dels primers cops que ens vam veure em va dir que havia d'esborrar moltes de les fotos que tenia a l'Instagram.
- Ah sí?
- Sí, sobretot aquelles on sortia amb amics, de festa... Em va dir que si el meu objectiu era que les marques em contractessin, aquelles imatges no podien formar part de la meva fotogaleria pública. I va ser llavors quan vaig començar a guanyar més i més seguidors.
- Els teus pares entenien tot aquell món?
- No gaire. No comprenien com podia guanyar diners només amb fotos i sempre m'aconsellaven que busqués alguna altra feina per si de cas. Quan els vaig dir que em traslladava a viure a Barcelona perquè m'era més còmode per la feina, van començar a ser conscients de l'envergadura de tot plegat.
- No vius a Súria, doncs.
- No. A l'agost farà un any que ja no hi visc. Tot i així, gairebé cada cap de setmana pujo al Bages, perquè és d'on em sento i on em puc relaxar de veritat.
- Barcelona t'atabala?
- Barcelona m'encanta; la trobo una ciutat preciosa i plena d'oportunitats. Però tothom va amb presses, sempre. És una ciutat molt impersonal, que té un ritme de vida frenètic. I a mi, això, no m'agrada. A banda de relaxar-me, també torno a casa perquè hi tinc els meus amics de tota la vida. I veure'ls em va molt bé perquè ells em tracten com sempre i fins i tot es riuen d'alguna foto que he penjat. I això m'agrada.
- Creus que t'han pujat els fums?
- Jo penso que no, al contrari. Sóc molt conscient que aquesta feina és un luxe, i que potser un dia se m'acaba. Moltes vegades em xoca i m'entristeix veure que amb cinc minuts puc arribar a cobrar el sou mensual d'un treballador normal.
Imatge de l'Instagram d'Eduard Torres
- Es parla molt dels conceptes influencer i instagramer. Tu què ets?
- Em considero instagramer, de moment.
- Quina diferència hi ha entre una cosa i l'altra?
- La feina d'un instagramer es redueix a fer publicitat a través de fotos per obtenir com més "m'agrada" millor. Un influencer, en canvi, influeix la gent d'una manera o una altra. I n'hi ha de molts tipus, tants com interessos socials.
- T'has plantejat ser influencer?
- Sí. És un dels meus objectius a llarg termini. M'agradaria aportar alguna cosa a la societat més enllà de la meva imatge.
- Et sents un objecte?
- Completament. El que veu la gent amb les meves fotos no és el que sóc jo realment. Si vull que les marques em contractin he de penjar un estil de fotos concret. Hi ha gent, per exemple, que té milions de seguidors però que no factura res, a final de mes.
- Com és?
- Les marques busquen un producte. Ara hi ha molts menors d'edat que són guapos i tenen bon cos, que es fan un fart de penjar fotos sense samarreta i que tenen molt èxit. Però aquest perfil no interessa a les empreses. De fet, per ser influencer o instagramer no cal que siguis guapo ni fotogènic; has d'intentar crear alguna cosa que et diferenciï de la resta i que ompli un buit en el mercat.
- Amb aquesta mateixa regla de tres, tothom, tingui l'edat que tingui, pot convertir-se en influencer.
- Exactament. Ser influencer no té edat. El secret està en saber vendre allò que vols que la gent sàpiga de tu. I si pot ser de manera original, millor. Et penses que els influencers que hi ha són com es mostren, quan estan a casa, en la intimitat?
- I t'agrada, a tu, formar part d'aquest aparador?
- Té coses molt bones però també en té de molt dolentes. De fet, sempre ho dic, que no crec que em dediqui a fer això tota la vida. És molt cansat, perquè sempre estàs mirant de buscar l'acceptació de tothom. És una pressió psicològica molt bèstia. Quan surto de festa, jo, l'endemà, tinc una ressaca bestial, i em surten molts grans a la cara, però això la gent no ho veu; només coneix la teva part bonica. En aquest sentit, sempre has de reprimir molt les teves emocions i els teus impulsos, perquè un gest o una paraula que no toca, et pot sentenciar.
- És el que té ser un personatge públic.
- No. És el que té ser un instagramer que viu de les empreses que el paguen per fer publicitat de les seves marques. Hi ha molts famosos que, políticament, per exemple, es poden posicionar. I encara més, poden expressar la seva opinió lliurement sense témer represàlies perquè saben que no perdran la feina. Jo no ho puc fer. No m'ho puc permetre.
- Però hi ha causes justes que està de mode reivindicar.
- Sí, afortunadament. És una sort que les xarxes socials també serveixin per això. La lluita feminista està en auge, i és fantàstic. Hem d'aprofitar per reivindicar tot el que puguem.
- Has dit que a llarg termini t'agradaria, també, ser influencer. En quin camp?
- De fet ja he començat a publicar, a través d'Instagram, textos meus que reflexionen sobre temes diversos. N'he escrit que parlen de les pors humanes, de l'amor, del valor que tenen els petits plaers de la vida... m'agradaria poder acabar fent vídeos semblants als anuncis d'Estrella Damm, amb un contingut que faci reflexionar i amb imatges que cridin l'atenció.
- Quin perfil té, el públic que et segueix?
- Un 70% de les persones que em segueixen són dones. La majoria d'aquestes tenen entre 16 i 25 anys.
- Si la teva popularitat s'acaba, algun dia, a què t'agradaria dedicar-te?
- M'agrada molt el món de la interpretació. He fet cursos a l'Institut del Teatre. No em desagradaria gens fer d'actor en alguna sèrie de televisió o en alguna pel·lícula.
Eduard Torres apareix a l'spot de Costa Cruceros al segon 3, vestit de mariner