El PP va fer ahir una bona jugada. La mesa del Congrés va accelerar la tramitació de la moció de censura de Pedro Sánchez i es votarà dijous i divendres. Això, a la pràctica, implica que el líder del PSOE no té temps per negociar res. Ni amb els independentistes (no ho pensa fer, ni en públic ni en privat) ni amb Ciutadans, que no pretén que Sánchez governi sinó unes altes eleccions. El líder del PSOE no vol negociar amb ERC i el PDECat, però dins dels dos partits va creixent el convenciment que el millor per a l'independentisme és votar que "sí".
El "sí" els farà còmplices d'un govern que, si no té el suport d'Albert Rivera, haurà de sobreactuar contra els republicans per fer-se perdonar i que no està disposat a fer autocrítica de la repressió. Però també és cert que facilitar el vot de censura enviarà Mariano Rajoy a la paperera de la història (la CUP segur que em permetrà l'apropiació),
remourà l'escaquer polític a Espanya (pitjor que ara no pot estar) i posarà, de nou, davant el mirall els partidaris de la tercera via a Catalunya. Sobre els pros i els contres de votar "sí" o votar "no" i el debat intern a les dues formacions n'han fet aquesta informacióRoger Tugas i Oriol March.
Personalitats vinculades a la política i al sobiranisme cívic també estan més decantades per decapitar Rajoy. Pep Martín'ha parlat amb Pilar Rahola, Manuel Delgado, Miquel Puig, Joan Queralt, Núria de Gispert, Anna Sallés, Joan Manuel Tresserres i Carme Laura Gil. Jaume Barberà ha escrit aquesta opinió sobre el debat al sí de l'independentisme, i més concretament d'ERC. Al PSC la moció de censura els dona aire i poden tenir joc. No només a Madrid, també a Catalunya on, en qualsevol cas, podran explicar que ells s'hi van deixar la pell per obrir un nou temps polític. Ho explica Sara González en aquesta informació.
Els presos, a Estrasburg. I mentre es cou la moció de censura segueixen les mobilitzacions pels presos polítics. Avui els seus familiars són a Estrasburg convocats per eurodiputats d'ERC i CDC. Es reuniran amb els membres de l'Eurocambra que donen suport a la causa catalana i també amb familiars d'altres casos de repressió, com els de Vatònyc o els nois d'Altsasu. Aida Morales és a la capital d'Alsàcia, seu també del Consell d'Europa i del Tribunal Europeu de Drets Humans, i avui n'estarà pendent. En aquest reportatge ha explicat el viatge.
Vist i llegit
Hi ha persones que tenen pressa per jubilar-se. Viatjar, llegir, cuidar els nets, tornar al poble... però n'hi ha que volen seguir al peu del canó. I fins i tot convertir-se en la persona més carismàtica d'un mercat. És el cas de la Rosario, que fa 73 anys que treballa, primer com a dependenta i ara com a propietària, a una parada de fruits secs al mercat de l'Abaceria, a Gràcia. A El Periódico, Toni Sust ens fa un retrat d'una dona vital i emprenedora. Als seus 87 anys es lleva a les quatre del matí per baixar al mercat i ajudar el seu fill a les parades!
El passadís
CCOO i UGT segueixen fent equilibris a l'espera que tot això del procés s'acabi i puguin recuperar la normalitat de l'autonomisme, que tants rèdits els ha donat com a organitzacions. Formen part de l'Espai Democràcia i Convivència, que va organitzar la manifestació pels presos, però els dos grans sindicats fan equilibris i, en el cas d'UGT, participa en actes organitzats per la unionista Societat Civil Catalana. El proper serà el dia 4 i es titularà La classe treballadora davant el procés sobiranista. UGT hi envia ni més ni menys que el seu president, el sindicalista de Seat Matías Carnero, i la síndica del delegat, Isabel López Chamosa, que havia estat diputada del PSC al Congrés. En nom de CCOO hi va Francesc Castellana, que en va ser secretari general al Baix Llobregat. Vista la convocatòria, CCOO ha volgut puntualitzar que ells no hi participen formalment i que Castellana ja no milita al sindicat. Els acompanyarà la plana major de l'entitat espanyolista. Veurem com ho encaixa el corrent Independentistes de CCOO o els dirigents d'UGT vinculats a ERC.
L'efemèride
La persecució del català per part de diferents governs espanyols ha estat una constant. Una de les variants més recordades es commemora tal dia com avui. Va ser el 1896, avui fa 122 anys, quan es va instal·lar la línia telefònica entre Barcelona i Madrid. La direcció general de Correus i Telègraf d'Espanya va imposar a l’empresa privada catalana que la cogestionava que no es pogués usar el català per telèfon. La prohibició també s’havia aplicat en la telegrafia, que només acceptava telegrames en castellà. Dies després, el diputat català Joan Maluquer i Viladot va denunciar-ho al Congrés. La mesura va continuar vigent i les operadores van seguir disposant de la facultat de tallar la comunicació si detectaven converses en català.
L'aniversari
Un 29 de maig de l'any 1917 naixia a Massachusetts, als Estats Units, el president nord-americà John Fitzgerald Kennedy, que moriria assassinat per un franctirador a Dallas el 1963 quan ostentava el càrrec. Era del Partit Demòcrata i pertanyia a una adinerada (i àmplia) família catòlica d'origen irlandès. Va ser escollit per al càrrec el 1961 i en el seu curt, polièdric i icònic mandat va viure la crisi dels míssils amb Cuba, les protestes pels drets civils, la construcció del mur de Berlín o el començament de la guerra del Vietnam. El seu assassinat va impactar brutalment el país i ha estat font de molta filmografia i de teories de la conspiració ben diverses. El va substituir el seu volcànic vicepreisdent, Lyndon B. Jonhson. Cinquanta anys després del seu assassinat així analitzaven el seu "mite" al Món324 de TV3.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi