Aquest no és, però, el Pedro Sánchez que oferia reformes i plurinacionalitat. És el Sánchez del 155 que competeix amb Rivera per endurir el codi penal i això pesa en l'independentisme, lògicament. Els republicans s'ho miren, però, des de la perspectiva que qualsevol solució no farà més que alimentar la fractura al bloc del 155. N'estarem molt al cas. Sobre la moció de censura i PDECat-JxCat i ERC he escrit aquesta opinió. També us aconsello la de Germà Capdevila a La Veu de Nació. En relació als camins de l'independentisme, llegiu les entrevistes que Pep Martí i Esteve Plantada han fet a l'exdiputat i economista Germà Bel i al mediàtic periodista i historiador Toni Soler, respectivament.
L'altra carpeta que ja treu el cap és la de les municipals. Demà faltarà un any perquè triem ajuntaments i aquest cap de setmana n'hem parlat (i molt) a NacióDigital. Amb Joan Serra Carné vam entrevistar, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, quatre alcaldesses metropolitanes: la barcelonina Ada Colau (comuns), la santcugatenca Mercè Conesa (PDECat), la badalonina Dolors Sabater (Guanyem Badalona-CUP) i la colomenca Núria Parlon (PSC). Les complicitats van ser evidents en temes polítics com ara la situació dels presos però també a l'entorn de la necessitat de regular el preu del lloguer, un tema que cal afrontar amb urgència. La crònica de Sara González (acompanyada d'un vídeo del making of de la trobada) ho reflectia bé.
L'entrevista la vam complementar amb un balanç de la situació política a Barcelona, que va fer Jordi Bes, i a les ciutats clau del país: Lleida, Tarragona, Girona, Terrassa, Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Tortosa, Manresa i Vic. El va coordinar Pere Pratdesaba i va anar a càrrec dels companys de les edicions territorials del diari. En aquest mapa interactiu el podeu trobar la informació de les deu ciutats per fer-vos idea completa.
Els carrers són de tots... també dels independentistes. L'altre gran tema del cap de setmana ha estat la tensió entre el republicanisme i l'unionisme als carrers per la simbologia i les mostres de solidaritat amb els presos. A la platja de Mataró ahir al matí es van viure alguns moments de tensió (menys dels esperats) i també a Barcelona, on manifestants espanyolistes van agredir un agent de la Guàrdia Urbana i un periodista en l'intent d'assaltar l'Ajuntament. Van aconseguir, això sí, fer retirar el llaç groc de la façana, que hores després l'equip de govern va ordenar tornar a col·locar. Avui l'Ajuntament prendrà mesures s'espera que definitives. Sobre l'espai públic i la simbologia us aconsello dos articles d'opinió ben aclaridors: el de Jordi Muñoz i el de Joan Ignasi Elena.
La broma pesada de Tabàrnia i la impunitat que es fomenta des de partits com Cs o el PP amb el seu to i xous al Parlament, i també des d'alguns mitjans unionistes segur que no ajuda a que tinguem un estiu en calma. Trencar la unitat cívica s'ha convertit ja en l'única proposta de l'unionisme i l'independentisme ha de mesurar molt bé com hi respon sense deixar mai de banda la paraula i la política. Callar i abaixar el cap davant qui opta per la violència i la intolerància no és una opció.
Vamos Rayito! Per sort no tothom a Madrid pensa i actua igual. Aquest cap de setmana el Madrid ha guanyat la Champions (deixem-ho estar) i el Rayo Vallecano ha segellat el seu retorn a la Primera Divisió. El lector Borja T. ens recomana la cançó que el 1994 li va dedicar Ska-P, Como un rayo, a l'equip del popular districte, que malgrat tots els avatars mai s'ha apartat de valors solidaris i antifeixistes. La podeu escoltar aquí. Iaquesta altra també us agradarà i és més gamberra. Recordeu que cada setmana arrenquem amb música, si pot ser relacionada amb l'actualitat. Per proposar-ne contesteu aquest correu o envieu-ne un a [email protected]
Vist i llegit
Ni tot el republicanisme és uniforme ni ho és l'unionisme, com deia. Aquests darrers tenen, però, un sector violent cada cop més visible i per això ahir va ser molt oportú el 30 Minuts que TV3 va dedicar a l'extrema dreta a casa nostra. Arriba España, el van titular. Era necessari i se'n parlarà. Si no el vau veure, recupereu-lo aquí.
El passadís
Els advocats dels presos, com ara Jaume Alonso Cuevillas o Gonzalo Boyé, s'han convertit en veritables estrelles mediàtiques. Conviuen darrerament amb personalitats de Madrid que han donat suport al procés o s'han solidaritzat davant la repressió de l'Estat. És el cas de l'advocada i ex del PSOE Bea Talegón o del catedràtic Ramón Cotarelo. Tots dos s'han fet molt presents en multitud d'actes polítics arreu del país i tenen un altíssim poder de convocatòria gràcies a la seva vehemència i habilitat dialèctica, i a la necessitat de tenir "bones notícies" en forma de suports de fora que té el republicanisme. Talegón ve cada divendres a Catalunya i s'hi queda tot el cap de setmana (també és habitual al FAQS de TV3) i Cotarelo fa unes setmanes que s'ha instal·lat a viure a Girona. Li agrada que sigui una ciutat tan compromesa amb la causa independentista.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1937 es funda a Alemanya l'empresa automobilística Volkswagen, una de les més potents i populars del món. Es crea en ple nazisme a instàncies d'Adolf Hitler, que ho encarrega al seu sindicat vertical. L'objectiu era enfortir la indústria i fer vehicles populars. De fet el seu nom vol dir "cotxe del poble". El primer model és el popular Escarabat, del que fa poc s'ha celebrat el 80 aniversari. La marca va adquirir la majoria de les accions de Seat a mitjans dels 80 i finalment totes. Darrerament ha tingut problemes (costosos) amb la Justícia d'arreu per haver falsejat les emissions dels seus vehicles.
L'aniversari
El 28 de maig de l'any 1912 naixia a Barcelona Avel·lí Artís-Gener, Tísner, periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català. Tot això i, a més, un personatge popular (també pel seu ull tapat), independentista i d'esquerres que es va haver d'exiliar a Mèxic després de la guerra. Durant la segona república va fer de periodista i ninotaire per als principals diaris en català. Tísner torna a Catalunya a mitjans dels 60 i es va fer un forat col·laborant en diversos mitjans i traduint literatura en castellà. Es va implicar de valent a Nacionalistes d'Esquerres i va acabar entrant a militar a ERC. Va morir l'any 2000 a Barcelona després que, entre altres reconeixements, se li atorgués la Creu de Sant Jordi. Aquí fragments d'entrevistes que va recollir el programaRetalls.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi