Acaba d’inaugurar-se el nou Mercat de Sant Antoni, i amb ell hem redescobert un lloc amb història. La part bonica la coneix tothom, la sòrdida ja no tant.
Els afores del Portal de Sant Antoni havien estat de sempre un lloc típic de trànsit, ja que el carrer al qual donava entrada i sortida era via d’accés a la ciutat més important des de la seva fundació en època romana.
Als voltants d’aquesta portalada hi havia terres de conreu. A finals de l’edat mitjana s’hi instal·laren unes de les diverses forques que existien a la ciutat, en aquest cas, fora muralles.
En aquells temps la pena de mort era tot un espectacle públic que fins i tot era amenitzat per venedors ambulants. Els cossos dels executats acostumaven a romandre penjats uns quants dies de manera que oferien una imatge esfereïdora als forasters que entraven a la ciutat i els advertien que la justícia era rigorosa i més valia no incomplir les normes.
Així i tot, de vegades, els executats eren trets de la forca per tal de fer-los servir per a estudiar anatomia, com és el cas d’un valencià penjat pel març de 1442:
"Poc aprés que lo dit hom fou penjat, fou lliurat als metges e barbés, a instància lur, per ço que de aquell faessen nathomia" (Dietari del antich Consell Barceloní).
La muralla al nivell subterrani del mercat Foto: Adrià Costa
La utilització dels afores d’aquest portal com a lloc predilecte per practicar les penes capitals, amb el temps es va anar consolidant. Les tècniques d’execució pública es van anar perfeccionant amb l’aparició del garrot vil, un contundent mètode d’escanyament, però l’indret va seguir vinculat a aquestes escabroses pràctiques durant molts anys.
Joan de Déu Domènech, en el seu llibreL’espectacle de la pena de mort, ens aporta un curiós testimoni del Diario de Barcelona del maig de 1855:
“Ayer tarde, entre tres y cuatro de la tarde, varias personas presenciaron con profunda sensación una escena desgarradora y altamente inmoral. El cadalso levantado en el glacis de la puerta de San Antonio estaba abandonado a la merced de la turba de muchachos que con infernal algazara y con descaradas muecas, sentándose unos en el fatal banquillo, y fingiéndose los otros los ejecutores de la justícia, parodiaban la desgarradora escena de una sentencia de muerte, mientras que los otros gritaban, reían y saltaban a su alrededor. Esperamos que si, por desgracia, tuviese que levantarse otra vez aquel fatal instrumento, la autoriad a quien corresponde tomará las oportunas medidas para que no se repitan las escenas de esta naturaleza.”
I sí, per desgràcia es va haver d’alçar allà un altre cop aquell fatal instrument, l’última execució de la que es té constància és la d’un home i una dona acusats d’assassinat i ajusticiats l’any 1875.
Per sort, Ildefons Cerdà tenia projectada una finalitat molt més amable per aquells terrenys. Havia previst construir un mercat als afores de l’antic portal per tal de garantir un centre de proveïment per a aquesta zona.
Així, el 25 de setembre 1882 s’alçava en aquella àrea l’actual Mercat de Sant Antoni, on l’empresa La Maquinista Terrestre y Marítima va aplicar millores tècniques respecte a les ja aplaudides obres de construcció del Mercat del Born.
El trànsit mercantil i el bon ambient dels mercats dominicals de llibres que durant molt de temps va haver-hi i que ara es torna a engegar avui dia, han aconseguit que els mals records d’aquesta zona es vagin esvaint i que actualment pocs coneguin el sòrdid passat que arrossega aquest impressionant mercat.
La nova «supercruïlla» de vianants al davant del mercat de Sant Antoni Foto: Albert Alcaide