26
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
14:26h
"Tinc plena confiança en els que hi sou ara". La frase, inesperada, es referia a l'actual direcció del PDECat, i no ha passat desapercebuda. L'ha pronunciat Francesc Homs en un moment del consell nacional que la formació ha celebrat aquest dissabte a Barcelona enmig d'un clima enrarit, marcat per les tensions internes pròpies d'unes sigles que encara no han paït el convuls congrés fundacional del 2016 i que aspira a aparcar-les de cara al conclave d'aquest juliol. És per això que la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha volgut fer un discurs a porta tancada -al qual ha tingut accés NacióDigital- en el qual ha volgut fer un prec: "No ens tornem a equivocar. No tornem a pensar altra vegada que aquesta és una assemblea de càrrecs i de noms". Encetar una nova etapa és ara la prioritat de tothom.
Un propòsit d'esmena de cara al congrés que se celebrarà els dies 20, 21 i 22 de juliol, que ha de servir -segons Pascal- per "enfortir" el projecte polític i, de passada, per "rellançar-lo". "Entre tots ho hem de fer bé, el país ens està esperant", ha exclamat la coordinadora general per tancar la intervenció. Tot seguit s'ha celebrat el debat habitual posterior a l'informe polític que es fa en cada consell nacional i la transcendència del moment ha fet que hi haguessin moltes més mans aixecades que de costum. En tot cas, però, segons fonts presents a la cita no n'hi ha hagut cap del corrent Moment Zero, que és qui lidera els més crítics amb la direcció. Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei i líder d'aquest sector, no ha parlat. Altres dirigents poc favorables a la cúpula com Miquel Buch i Mercè Homs, per exemple, no han assistit al consell nacional.
Pascal, segons el seu entorn, ha optat per "prendre la iniciativa" davant la voluntat dels crítics -reunits fa unes setmanes a Rubí en un sopar que va congregar pràcticament un centenar de càrrecs- de forçar un congrés en el qual es renovés de dalt a baix la direcció. La proposta que ha fet la coordinadora general és la "d'adaptar" la cúpula al nou moment polític, i per tant "reestructurar-la, ampliar-la i escollir-la" a través dels associats. Ja hi ha hagut contactes soterrats entre Pascal i Casals, i tot indica que s'intentarà una solució intermèdia que no converteixi el congrés en una batalla oberta dels sectors. "Hem de multiplicar i posar més referents a la primera línia de l'organització", ha ressaltat Pascal en la intervenció privada.
Per evitar les discrepàncies evidents del congrés fundacional, al qual s'hi va arribar amb unes propostes de la cúpula de Convergència àmpliament discutides per les bases -fins i tot Artur Mas es va haver d'arremangar, de matinada, per defensar el tàndem amb Neus Munté-, la direcció elaborarà una ponència estatutària i d'organització després de recollir les propostes del territori. "No pot ser que quan llegim els estatuts cadascú entengui una cosa diferent", ha recalcat la coordinadora general. De ponències també n'hi haurà d'ideològiques, perquè s'interpreta que hi ha hagut indefinició al llarg dels últims anys. També, indiquen a la cúpula, perquè els esdeveniments en cadena del procés han limitat tot debat que no fos en clau nacional.
La idea principal, en tot cas, es resumeix amb deu paraules que ha pronunciat Pascal cap al final de la intervenció: "Fem l'assemblea que no vam saber fer fa dos anys". Ella mateixa ha volgut reconèixer "molts errors" en la gestió del partit, malgrat que també ha volgut reivindicar la feina feta en circumstàncies complicades. David Bonvehí, coordinador d'organització, ha desgranat una sèrie de dades -385 agrupacions locals constituïdes, 14.000 militants, prop de 450 alcaldes, partit "sanejat i sense deutes" (com a PDECat, sense tenir en compte el llast de l'antiga i hibernada Convergència)- que també han estat reivindicades. Els dos caps executius del partit saben, per exemple, que Artur Mas beneeix que segueixin al capdavant del partit perquè el seu mandat encara no s'ha acabat i tenen feina per fer.
De l'autocrítica a JxCat
L'autocrítica ha estat present en el discurs de la dirigent nacionalista. Segons ella, al juliol del 2016 s'hi va arribar amb "molt poca energia per llimar les desavinences", i el resultat és que es va dedicar massa estona a parlar del nom i de les incompatibilitats. "Això ens ha llastat i encara ho fa, i s'ha de corregir de cara al futur. Mai l'etern empat entre meitats permet desbloquejar situacions", ha destacat la dirigent nacionalista, que ha volgut deixar clar que "voler guanyar per deu a zero no dona bons resultats a mig termini". La recepta, per tant, és la de voler "sumar" per aparcar les batalles entre sectors.
I una de les fórmules de suma que s'ha posat damunt la taula és que a les eleccions municipals del 2019 s'hi acudeixi sota la marca de Junts per Catalunya (JxCat), la coalició electoral que va aconseguir la victòria en el camp sobiranista a les eleccions del 21 de desembre amb Carles Puigdemont com a cap de cartell. Aquesta decisió s'acabarà de prendre en la convenció municipalista dels dies 15 i 16 de juny a Castelldefels. La majoria de caps de llista rellevants estan escollits i una de les incògnites que hi ha és què fer a Barcelona, on les primàries sobiranistes que promou Jordi Graupera van aconseguir un suport rellevant: el de Ferran Mascarell. Un nom que sona amb força com a possible candidat d'una llista unitària.
Primer arribarà, en tot cas, el consell nacional extraordinari del divendres vinent, encarregat de preparar l'assemblea. Serà el primer cop que Quim Torra, president de la Generalitat, hi participi. I el nom de Torra és també rellevant en el debat sobre la moció de censura presentada pel PSOE, perquè una de les condicions que posa el PDECat per fer-li costat és que Pedro Sánchez li demani perdó pels "insults" de les últimes setmanes. "Si cal obrirem amb ell un diàleg molt exigent a canvi dels nostres vots", ha destacat Pascal. Si Ciutadans se suma a la moció, el partit no hi serà. O almenys aquest és el posicionament de partida dels nacionalistes.
Un propòsit d'esmena de cara al congrés que se celebrarà els dies 20, 21 i 22 de juliol, que ha de servir -segons Pascal- per "enfortir" el projecte polític i, de passada, per "rellançar-lo". "Entre tots ho hem de fer bé, el país ens està esperant", ha exclamat la coordinadora general per tancar la intervenció. Tot seguit s'ha celebrat el debat habitual posterior a l'informe polític que es fa en cada consell nacional i la transcendència del moment ha fet que hi haguessin moltes més mans aixecades que de costum. En tot cas, però, segons fonts presents a la cita no n'hi ha hagut cap del corrent Moment Zero, que és qui lidera els més crítics amb la direcció. Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei i líder d'aquest sector, no ha parlat. Altres dirigents poc favorables a la cúpula com Miquel Buch i Mercè Homs, per exemple, no han assistit al consell nacional.
Pascal, segons el seu entorn, ha optat per "prendre la iniciativa" davant la voluntat dels crítics -reunits fa unes setmanes a Rubí en un sopar que va congregar pràcticament un centenar de càrrecs- de forçar un congrés en el qual es renovés de dalt a baix la direcció. La proposta que ha fet la coordinadora general és la "d'adaptar" la cúpula al nou moment polític, i per tant "reestructurar-la, ampliar-la i escollir-la" a través dels associats. Ja hi ha hagut contactes soterrats entre Pascal i Casals, i tot indica que s'intentarà una solució intermèdia que no converteixi el congrés en una batalla oberta dels sectors. "Hem de multiplicar i posar més referents a la primera línia de l'organització", ha ressaltat Pascal en la intervenció privada.
La proposta de la coordinadora general és la "d'adaptar" la cúpula al nou moment polític, i per tant "reestructurar-la, ampliar-la i escollir-la" a través dels associats
Per evitar les discrepàncies evidents del congrés fundacional, al qual s'hi va arribar amb unes propostes de la cúpula de Convergència àmpliament discutides per les bases -fins i tot Artur Mas es va haver d'arremangar, de matinada, per defensar el tàndem amb Neus Munté-, la direcció elaborarà una ponència estatutària i d'organització després de recollir les propostes del territori. "No pot ser que quan llegim els estatuts cadascú entengui una cosa diferent", ha recalcat la coordinadora general. De ponències també n'hi haurà d'ideològiques, perquè s'interpreta que hi ha hagut indefinició al llarg dels últims anys. També, indiquen a la cúpula, perquè els esdeveniments en cadena del procés han limitat tot debat que no fos en clau nacional.
La idea principal, en tot cas, es resumeix amb deu paraules que ha pronunciat Pascal cap al final de la intervenció: "Fem l'assemblea que no vam saber fer fa dos anys". Ella mateixa ha volgut reconèixer "molts errors" en la gestió del partit, malgrat que també ha volgut reivindicar la feina feta en circumstàncies complicades. David Bonvehí, coordinador d'organització, ha desgranat una sèrie de dades -385 agrupacions locals constituïdes, 14.000 militants, prop de 450 alcaldes, partit "sanejat i sense deutes" (com a PDECat, sense tenir en compte el llast de l'antiga i hibernada Convergència)- que també han estat reivindicades. Els dos caps executius del partit saben, per exemple, que Artur Mas beneeix que segueixin al capdavant del partit perquè el seu mandat encara no s'ha acabat i tenen feina per fer.
De l'autocrítica a JxCat
L'autocrítica ha estat present en el discurs de la dirigent nacionalista. Segons ella, al juliol del 2016 s'hi va arribar amb "molt poca energia per llimar les desavinences", i el resultat és que es va dedicar massa estona a parlar del nom i de les incompatibilitats. "Això ens ha llastat i encara ho fa, i s'ha de corregir de cara al futur. Mai l'etern empat entre meitats permet desbloquejar situacions", ha destacat la dirigent nacionalista, que ha volgut deixar clar que "voler guanyar per deu a zero no dona bons resultats a mig termini". La recepta, per tant, és la de voler "sumar" per aparcar les batalles entre sectors.
Quim Torra participarà per primera vegada al consell nacional del PDECat en la reunió extraordinària de divendres vinent
I una de les fórmules de suma que s'ha posat damunt la taula és que a les eleccions municipals del 2019 s'hi acudeixi sota la marca de Junts per Catalunya (JxCat), la coalició electoral que va aconseguir la victòria en el camp sobiranista a les eleccions del 21 de desembre amb Carles Puigdemont com a cap de cartell. Aquesta decisió s'acabarà de prendre en la convenció municipalista dels dies 15 i 16 de juny a Castelldefels. La majoria de caps de llista rellevants estan escollits i una de les incògnites que hi ha és què fer a Barcelona, on les primàries sobiranistes que promou Jordi Graupera van aconseguir un suport rellevant: el de Ferran Mascarell. Un nom que sona amb força com a possible candidat d'una llista unitària.
Primer arribarà, en tot cas, el consell nacional extraordinari del divendres vinent, encarregat de preparar l'assemblea. Serà el primer cop que Quim Torra, president de la Generalitat, hi participi. I el nom de Torra és també rellevant en el debat sobre la moció de censura presentada pel PSOE, perquè una de les condicions que posa el PDECat per fer-li costat és que Pedro Sánchez li demani perdó pels "insults" de les últimes setmanes. "Si cal obrirem amb ell un diàleg molt exigent a canvi dels nostres vots", ha destacat Pascal. Si Ciutadans se suma a la moció, el partit no hi serà. O almenys aquest és el posicionament de partida dels nacionalistes.
Marta Pascal i Neus Munté, durant el consell nacional del PDECat Foto: ACN