Tancs i helicòpters a Pedralbes: l'exèrcit espanyol es reivindica a Catalunya

Banderes espanyoles de presentació i un important dispositiu de seguretat d'entrada. El dia de les Forces Armades a Catalunya s'ha començat a celebrar al quarter militar del Bruc aquest divendres com una claríssima declaració d'intencions. Patriotisme espanyol amarat en l'ambient, entre mirades furtives a qualsevol símbol de catalanisme. No hi ha assistit cap representant de la Generalitat, i només la presència cònsols internacionals i la subdelegació del govern espanyol han abanderat la passejada institucional que ha donat pas a un cap de setmana de portes obertes a les instal·lacions.

Desenes de banderes ja decoren l'edifici històric de la caserna del Bruc, situada prop de l'avinguda Diagonal de Barcelona, al barri de Pedralbes. A la porta, membres de l'Exèrcit espanyol en reparteixen més, aquesta vegada de plàstic i per portar a les mans. L'interior està ple de soldats militars -com és d'esperar-, amb grans tancs i vehicles presidint el pati. Verd, marró i moltes condecoracions.
 
La Unitat Militar d'Emergències, els vehicles de mobilitat tàctica, tancs eruga i vehicles de combat d'infanteria i cavalleria omplen l'escenari, i al centre de tot, el que molts consideren que és la joia de la corona. L'helicòpter HA-28 tigre, un vehicle de grans dimensions que "ens faria volar a tots" només de posar-se en funcionament, expliquen alguns agents a aquest diari. 

Acte de patriotisme

Per a bona part del públic, la visita al quarter forma part de la "curiositat" de veure vehicles militars a Barcelona i el que uns adolescents han anomenat un "ofici antic". Per a altres, però, la visita ha esdevingut un clar símbol de patriotisme i reafirmació de la pertinença de Catalunya a l'Estat. Nens cantant l'himne, "que viva España!" i frases vinculades al moment polític que es viu al país: "Visca Espanya! Aquí al menys ho podem cridar en pau!". 

Radicalitat continguda, en alguns moments. De les banderes espanyoles pintades a la cara d'alguns adolescents, a expressions més contundents en referència a la situació política. "Jo amb algun d'aquests tancs faria bona feina", comentava una senyora a un militar. I tot l'espectacle, sense oblidar les notícies que han omplert les portades dels diaris. "Jo no sóc militarista, però millor que destinin aquí els diners públics, que no que vagin al Gürtel o als Pujol", explicava un assistent a NacióDigital. 
 
Absència d'autoritats catalanes

La commemoració de les Forces Armades a Barcelona va acollir -durant els tres dies de portes obertes al quarter de l'any passat- unes 12.000 persones. Un nombre que s'espera revalidar enguany, tot i que inferior al del 2016, quan es van calcular unes 14.000 persones, segons ha informat el cos militar. 

Les novetats d'aquesta edició han estat més activitats i parades informatives, tot i que també la presència d'autoritats que no s'hi havien acostat mai, com ara els cònsols del Japó, d'Hongria i de la República Txeca. Durant l'acte, però, no s'ha deixat veure cap autoritat catalana, més enllà del comissari subcap de la Regió Metropolitana de Barcelona dels Mossos d'Esquadra, Xavier Porcuna. 

Com es preveia, doncs, la màxima representació ha estat el subdelegat del govern espanyol a Catalunya, Emilio Ablanedo, que s'ha acompanyat per membres de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola, com ara José Luis Aledo, Jose Luis Baron o José Ramon Gil. La seva presència en l'acte ha estat simbòlica, i malgrat que no han fet declaracions, el missatge polític i militar ha tornat a ser clar. De forma discreta però contundent, l'Exèrcit es reivindica a Barcelona com un element de política més: els tancs preavisen i la societat es disgrega. Altra vegada, dues realitats ben diferents.