27
de maig
del
2018
Actualitzat
el
28
de maig
a les
9:18h
Quan finalment Pere Aragonès pugui prendre possessió com a vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda del Govern de Quim Torra, el panorama econòmic de la Generalitat que es trobarà no serà del tot negatiu. En realitat, serà un escenari conegut, ja que no ha deixat de ser en cap moment secretari d'Economia del departament i l'ha liderat oficiosament aquests mesos d'intervenció. En tot cas, aviat n'haurà d'agafar les regnes en una situació força sanejada i amb més recursos per gastar aquest any.
Una dels primeres decisions que haurà de prendre és si vol fer pressupostos per aquest any. Si opta per aquesta opció, aquests tindrien un escàs recorregut, ja que, entre que s'engega la maquinària, arriba al Parlament i hi culmina tots els tràmits, poden restar escassos mesos perquè acabi el 2018. Per no parlar de les dificultats per trobar socis per votar-los, ja que la CUP ha avisat que és "difícilíssim, per no dir impossible", que ho tornin a fer ells.
Sigui com sigui, una de les bones notícies de la intervenció política i financera de la Generalitat és que, com que no ha tingut capacitat d'iniciar projectes des del setembre, els recursos s'han destinat a eixugar deute i quadrar dèficit. Altra cosa és que molts departaments estaran ansiosos per reclamar recursos per impulsar iniciatives congelades des de fa massa -com alguns plans socials que esperen de decisions polítiques per començar a caminar-, tot i que Aragonès tindrà cert marge per donar-los aire.
Així es desprèn del pla d'ajust de la Generalitat del 2018, elaborat pels tècnics del departament per tal de començar a rebre recursos del fons de liquiditat autonòmica (FLA) d'aquest any. El projecte va ser aprovat per part de l'Estat abans del març, quan se li van activar els primers 3.477 milions d'aquest prèstec -necessitarà 9.444 milions per aquesta via, al llarg de l'any-, tot i que fonts del departament asseguren que no hi ha indicacions polítiques de l'executiu central, sinó que reflecteix un mer escenari pressupostari bàsic, amb caràcter molt tècnic -més enllà de l'obligació de complir el topall de dèficit del 0,4% del PIB-. I aquests són els pilars econòmics que dibuixa:
1. Fins a 1.130 milions més per a un nou pressupost
La millora de les previsions econòmiques i l'increment en les bestretes que ha de rebre la Generalitat fan que la despesa que podria gastar tot respectant el topall de dèficit seria 1.129,9 milions superior a la prevista en el pressupost del 2017 (356,6 milions del qual no va poder executar per l'acord de no disponibilitat imposat per l'Estat el setembre). Una xifra que exclou el cost dels venciments del deute, que aquest 2018 creix enormement, dels 5.943,1 milions fins als 8.535,5 milions. La despesa efectiva, per tant, podria créixer un 4,6%, fins als 25.866,1 milions, una xifra gens menyspreable.
I això mantenint el sistema fiscal, excloent possibles canvis impositius per recaptar més. De fet, les previsions de millora d'ingressos per impostos propis cau respecte allò pronosticat en l'anterior pla d'ajust, fonamentalment per la suspensió de l'impost als cotxes contaminants per part del Tribunal Constitucional (TC) o la recaptació menor de l'esperada en els impostos a les nuclears o a les begudes ensucrades. La paràlisi política igualment impediria fer grans inversions en el que queda a l'any i, de fet, la previsió en aquest sentit és ara quasi 65 milions menor del que ho era en el pla d'ajust del 2017.
2. Un 30% menys de factures al calaix
Un dels objectius del departament d'Economia i Hisenda els darrers anys ha estat buidar el calaix de factures pendents de pagar, un repte que s'ha anat assolint progressivament, però que sobretot s'ha accelerat durant el 2017. En aquest any, el volum del deute que mancava per abonar a proveïdors i ens locals s'ha reduït de quasi 4.200 milions fins a menys de 3.000 milions, una tisorada del 30%.
Entre aquestes factures pagades, moltes són al sector farmacèutic i sanitari, el qual reclama ara 1.418,5 milions a la Generalitat, uns 300 milions menys que fa un any. Ara bé, el deute amb els ajuntaments s'ha reduït molt més i ha caigut fins als 216 milions, poc més d'una quarta part del que existia a finals del 2016.
3. Un deute que segueix caient, però el 81,3% en mans de l'Estat
Durant aquests anys i, a diferència del que succeïa en els predecessors, el deute de la Generalitat ha anat caient, i les seves previsions són que el 2018 ho segueixi fent. O com a mínim, en relació al PIB. Durant aquest exercici, el deute pot reduir-se del 34,9% del PIB a un 33,9%, un punt sencer. En canvi, en termes absoluts, seguirà creixent. Ho farà en uns 1.000 milions, fins als 78.820 milions d'euros.
El que sí que és una constant és que el pes del deute català cada cop estigui més en mans de l'Estat, ja que la Generalitat no té accés als mercats financers privats -malgrat que fa un any va anunciar que hi volia tornar- i bàsicament s'endeuta gràcies al FLA, a través del qual, a més, va retornant els préstecs privats. Aquest 2018, de fet, ha de tornar uns 7.400 milions a entitats financeres, mentre que seguirà rebent recursos de l'Estat -menys dels que li retornarà-. Per això, el percentatge del deute provinent dels mecanismes de liquiditat del govern espanyol creixeran del 77,5% amb què va tancar el 2017 fins al 81,3%.
4. Menys sector públic, però noves estructures d'estat
El departament d'Economia i Hisenda també preveu suprimir diversos ens del sector públic català, un dels principals reptes que va abordar Artur Mas sobretot en el seu primer Govern, tot i que, en els darrers anys s'havia alentit. Després d'uns exercicis en què el nombre d'organismes va caure de 510 el 2010 a 394 el 2015, va tancar el 2017 en 388, tan sols sis menys. Aquest any, però, està previst que s'acabi amb 13 ens menys.
Dels que se suprimeixen, no n'hi ha cap de massa rellevant -excepte el Diplocat, eliminat pel govern espanyol a través del 155- i, en molts cassos, la seva tasca serà assumida per un altre organisme o, en el cas de l'àmbit de recerca, per universitats. De fet, alguns que desapareixen són el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 -l'empresa creada per impulsar l'esdeveniment- o el Consorci Palau de la Música.
Tot i això, també es crearan algunes estructures d'estat, que haurien rebut el vist-i-plau de l'Estat en el moment que ha validat el pla d'ajust que les preveu. En el camp tributari, per afermar la Hisenda catalana, hi hauria el Consell Fiscal de Catalunya i l'Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya, mentre que, en el camp de la salut, hi ha l'Agència de Salut Pública de Catalunya o l'Agència de Medicaments i Productes Sanitaris. També es contempla l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, per bé que la llei que la preveia està suspesa al TC.
Una dels primeres decisions que haurà de prendre és si vol fer pressupostos per aquest any. Si opta per aquesta opció, aquests tindrien un escàs recorregut, ja que, entre que s'engega la maquinària, arriba al Parlament i hi culmina tots els tràmits, poden restar escassos mesos perquè acabi el 2018. Per no parlar de les dificultats per trobar socis per votar-los, ja que la CUP ha avisat que és "difícilíssim, per no dir impossible", que ho tornin a fer ells.
Sigui com sigui, una de les bones notícies de la intervenció política i financera de la Generalitat és que, com que no ha tingut capacitat d'iniciar projectes des del setembre, els recursos s'han destinat a eixugar deute i quadrar dèficit. Altra cosa és que molts departaments estaran ansiosos per reclamar recursos per impulsar iniciatives congelades des de fa massa -com alguns plans socials que esperen de decisions polítiques per començar a caminar-, tot i que Aragonès tindrà cert marge per donar-los aire.
Així es desprèn del pla d'ajust de la Generalitat del 2018, elaborat pels tècnics del departament per tal de començar a rebre recursos del fons de liquiditat autonòmica (FLA) d'aquest any. El projecte va ser aprovat per part de l'Estat abans del març, quan se li van activar els primers 3.477 milions d'aquest prèstec -necessitarà 9.444 milions per aquesta via, al llarg de l'any-, tot i que fonts del departament asseguren que no hi ha indicacions polítiques de l'executiu central, sinó que reflecteix un mer escenari pressupostari bàsic, amb caràcter molt tècnic -més enllà de l'obligació de complir el topall de dèficit del 0,4% del PIB-. I aquests són els pilars econòmics que dibuixa:
1. Fins a 1.130 milions més per a un nou pressupost
La millora de les previsions econòmiques i l'increment en les bestretes que ha de rebre la Generalitat fan que la despesa que podria gastar tot respectant el topall de dèficit seria 1.129,9 milions superior a la prevista en el pressupost del 2017 (356,6 milions del qual no va poder executar per l'acord de no disponibilitat imposat per l'Estat el setembre). Una xifra que exclou el cost dels venciments del deute, que aquest 2018 creix enormement, dels 5.943,1 milions fins als 8.535,5 milions. La despesa efectiva, per tant, podria créixer un 4,6%, fins als 25.866,1 milions, una xifra gens menyspreable.
I això mantenint el sistema fiscal, excloent possibles canvis impositius per recaptar més. De fet, les previsions de millora d'ingressos per impostos propis cau respecte allò pronosticat en l'anterior pla d'ajust, fonamentalment per la suspensió de l'impost als cotxes contaminants per part del Tribunal Constitucional (TC) o la recaptació menor de l'esperada en els impostos a les nuclears o a les begudes ensucrades. La paràlisi política igualment impediria fer grans inversions en el que queda a l'any i, de fet, la previsió en aquest sentit és ara quasi 65 milions menor del que ho era en el pla d'ajust del 2017.
PREVISIÓ DE DESPESA NO FINANCERA (EN MILERS D'EUROS)
Un dels objectius del departament d'Economia i Hisenda els darrers anys ha estat buidar el calaix de factures pendents de pagar, un repte que s'ha anat assolint progressivament, però que sobretot s'ha accelerat durant el 2017. En aquest any, el volum del deute que mancava per abonar a proveïdors i ens locals s'ha reduït de quasi 4.200 milions fins a menys de 3.000 milions, una tisorada del 30%.
Entre aquestes factures pagades, moltes són al sector farmacèutic i sanitari, el qual reclama ara 1.418,5 milions a la Generalitat, uns 300 milions menys que fa un any. Ara bé, el deute amb els ajuntaments s'ha reduït molt més i ha caigut fins als 216 milions, poc més d'una quarta part del que existia a finals del 2016.
FACTURES PENDENTS DE PAGAR (EN MILERS D'EUROS)
Durant aquests anys i, a diferència del que succeïa en els predecessors, el deute de la Generalitat ha anat caient, i les seves previsions són que el 2018 ho segueixi fent. O com a mínim, en relació al PIB. Durant aquest exercici, el deute pot reduir-se del 34,9% del PIB a un 33,9%, un punt sencer. En canvi, en termes absoluts, seguirà creixent. Ho farà en uns 1.000 milions, fins als 78.820 milions d'euros.
EVOLUCIÓ DEL DEUTE DE LA GENERALITAT (EN % RESPECTE EL PIB I EN MILIONS D'EUROS)
PERCENTATGE DEL DEUTE DE LA GENERALITAT EN MANS DE L'ESTAT
El departament d'Economia i Hisenda també preveu suprimir diversos ens del sector públic català, un dels principals reptes que va abordar Artur Mas sobretot en el seu primer Govern, tot i que, en els darrers anys s'havia alentit. Després d'uns exercicis en què el nombre d'organismes va caure de 510 el 2010 a 394 el 2015, va tancar el 2017 en 388, tan sols sis menys. Aquest any, però, està previst que s'acabi amb 13 ens menys.
Dels que se suprimeixen, no n'hi ha cap de massa rellevant -excepte el Diplocat, eliminat pel govern espanyol a través del 155- i, en molts cassos, la seva tasca serà assumida per un altre organisme o, en el cas de l'àmbit de recerca, per universitats. De fet, alguns que desapareixen són el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 -l'empresa creada per impulsar l'esdeveniment- o el Consorci Palau de la Música.
Tot i això, també es crearan algunes estructures d'estat, que haurien rebut el vist-i-plau de l'Estat en el moment que ha validat el pla d'ajust que les preveu. En el camp tributari, per afermar la Hisenda catalana, hi hauria el Consell Fiscal de Catalunya i l'Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya, mentre que, en el camp de la salut, hi ha l'Agència de Salut Pública de Catalunya o l'Agència de Medicaments i Productes Sanitaris. També es contempla l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, per bé que la llei que la preveia està suspesa al TC.
NOMBRE D'ORGANISMES DEL SECTOR PÚBLIC CATALÀ
Pla d'ajust de la Generalitat per al 2018 by naciodigital on Scribd