Què demanen les alcaldesses a Torra i Rajoy?

Ada Colau, Dolors Sabater, Núria Parlon i Mercè Conesa admeten que acumulen peticions per al nou Govern de Quim Torra, encallat a l'espera que els consellers puguin prendre possessió. També en tenen per a Mariano Rajoy, en matèria nacional, però també en clau local. Aquest és el detall de les peticions al president de la Generalitat i el president del govern espanyol.   

- Mercè Conesa: A Mariano Rajoy li demano que torni els presos a casa. Li demano, per tant, que dialogui i que segui en una taula de negociació com ha demanat el president Torra. I al president Torra li reclamo perseverança, que continuï endavant amb la confiança que li ha fet una majoria parlamentària, i que pensi que a Sant Cugat necessitem un hospital públic, uns jutjats i que, arreu del país, investeixi moltíssim en educació perquè serà el que permetrà que tinguem una societat culta i amb igualtat d'oportunitats.

Sabater: "Rajoy hauria de ser conscient de la banda que és el partit que lidera i, en conseqüència, revertir els grans estralls que ha provocat a l'estat espanyol, incloent-hi la vulneració de drets als presos polítics"

- Dolors Sabater: A Rajoy li demanaria que dimitís. Hauria de ser conscient de la banda que és el partit que lidera i, en conseqüència, revertir els grans estralls que ha provocat a l'estat espanyol, incloent-hi la vulneració de drets als presos polítics, no només els dirigents sobiranistes sinó també els joves d'Altsasu. Les grans vulneracions de drets que ha provocat, també l'espoli de diner públic, han de quedar reparades. Per exemple, els bancs haurien de tornar els diners amb els quals van ser rescatats. La ciutadania està patint les nefastes polítiques de Rajoy, amb la connviència d'altres partits que els donen cobertura, que em fan més por fins i tot que el PP.

I al president Torra que tingui molt en compte els ajuntaments. Si es té en compte el municipalisme, el procés constituent tindrà recorregut, perquè tothom se sentirà cridat a opinar i debatre sobre el nostre futur en clau de justícia i defensa dels drets de forma equitativa.

- Ada Colau: Podria fer demandes de màxims, però intentaré ser pragmàtica amb demandes de mínims perquè siguin realitzables a curt termini. Em semblaria de mínims demanar al president Rajoy que s'assegui amb voluntat de diàleg real, amb actitud d'esmenar-se i d'escoltar. I el més concret que podria fer és apropar de forma immediata els presos a Catalunya per deixar de maltractar amb crueltat les famílies sense cap causa justificada. Un gest de distensió, a curt termini i immediat, seria aquest. Això ho podria fer avui mateix, acostar els presos i les preses, perquè vull subratllar que em disgusta la invisbilització del cas de la Carme i la Dolors . Un moviment com aquest demostraria que Rajoy estaria disposat a negociar alguna cosa.

Colau: "Ja sabem que la situació és difícil i excepcional, però Torra ha de formar un Govern efectiu que permeti revertir immediatament el 155"

I, en termes realistes, al president Torra li demanaria que formi Govern efectiu. Ja sabem que la situació és difícil i excepcional, però ha de formar un Govern efectiu que permeti revertir immediatament el 155, recuperar les institucions catalanes i posar-se a treballar perquè tenim moltes demandes sobre la taula que no poden esperar. I a tots dos també els voldria fer una demanda en clau municipal: que es comenci un procés immediat per revertir les retallades que s'han fet els darrers anys tant a nivell català com estatal en habitatge, sanitat i educació. Necessitem serveis públics més forts que mai.

- Núria Parlon: És difícil demanar, perquè sembla que demanis als reis de l'Orient o a les verges, amb fe. I jo, ara mateix, de fe en Torra i Rajoy no en tinc gaire, tot i que els respecto. El que haurien de fer tots dos és parlar, deixant de banda les posicions de màxims. Rajoy només sap dir que s'ha de complir la legalitat i, per altra banda, el president Torra pretém continuar amb el pla unilateral de fer República. Això em preocupa, perquè, a la llarga, no estem posant sobre la taula cap mena de solució. Tampoc no tinc gaire fe en la resta de partits polítics, i aquí m'hi compto. Acostumo a fer molta autocrítica. No tinc clar que entre tots estiguem a l'alçada del que ha de ser l'obertura d'un procés de canvi al nostre país, inclòs l'estat espanyol. De quina manera afrontem un nou procés constituent i de reformes? No tinc gaire fe que els partits que no estem implicats en abonar la polarització estiguem oferint alternatives. Però, com a mínim, que parlin. I també diria a les forces que tenen representació als ajuntaments que intentin, en la mesura del possible, centrar les campanyes polítiques en allò que afecta directament els veïns i veïnes. Demano que ens deixin centrar els debats locals en el que realment importa a la ciutadania.

Parlon: "Ara mateix, de fe en Torra i Rajoy no en tinc gaire, tot i que els respecto. El que haurien de fer tots dos és parlar, deixant de banda les posicions de màxims"

I en relació a demandes més pragmàtiques, al president Torra li demanaria esforços en els serveis d'atenció a la salut mental, perquè hi ha un increment de patologies en aquest camp. I al president Rajoy li exigiria que aixequi el veto als ajuntaments, i que ens deixi governar les nostres ciutats. Fins ara ha salvat els comptes davant d'Europa gràcies als ajuntaments i encara és hora que ens reconegui la feina feta, sobretot per garantir la cohesió social.