procés català

Cs i PP veten investigar la policia estatal i la comissió de l'espionatge polític s'estavella

JxCat, ERC i la CUP havien reclamat estudiar també al Parlament el paper de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i, davant la negativa unionista, han optat per impedir que es creés aquest òrgan

per Roger Tugas / Oriol March, 25 de maig de 2018 a les 14:01 |
Diputats de Cs i del PP, retirant un cartell antifeixista que havia penjat la CUP a l'hemicicle. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Parlament no crearà per ara una comissió d'investigació sobre espionatge polític, tal com havia reclamat l'oposició. L'independentisme ha vetat la proposta després que Cs i PP vetés que aquest òrgan investigués la tasca de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i volien limitar a les actuacions dels Mossos d'Esquadra i els altres organismes de la Generalitat. En canvi, PSC i els comuns havien acceptat ampliar l'objecte d'estudi de la comissió.

Com que les negociacions de dijous a la tarda van descarrilar arran del veto de Cs i PP, JxCat, ERC i la CUP han unit els seus vots per impedir que es creï l'òrgan, per bé que han assegurat que estan a favor d'investigar tots els possibles seguiments polítics, sempre i quan s'investiguin tots els cossos policials, tant els catalans com els estatals. De fet, els anticapitalistes fins i tot demanen a PSC i Catalunya en Comú-Podem que tornin a fer la mateixa proposta, però amb aquest àmbit d'actuació ampliat.


El diputat de JxCat Ferran Roquer ha lamentat que els motius de la comissió es basin en informacions de la premsa, algunes de les quals s'han evidenciat falses. Ha recordat igualment que "una de les feines dels Mossos és fer tasques de contravigilància" i ha subratllat els nombrosos casos d'ús polític dels cossos policials espanyols, sobretot arran de l'Operació Catalunya i les actuacions de les "clavegueres de l'Estat".

Transparència per a tothom

Igualment, el diputat d'ERC Òscar Peris s'ha mostrat favorable de la "màxima transparència i responsabilitats", però ha apuntat que "la transparència és per exercir-la, amb tots els objectius i amplitud", i ha lamentat que "Cs i PP s'hagin negat a acceptar cap esmena" de l'independentisme, impedint una aprovació per unanimitat. "Investigació sí, però de tots els cossos policials", ha asseverat, i ha criticat que "l'objectiu no és investigar, sinó apuntar els professionals catalans", com ja van fer amb els mestres i mitjans de comunicació.

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha acusat també que a Cs i PP "els importa ben poc la tasca que es pot fer", sinó tan sols aconseguir un "relat parcial de la realitat per un titular barat". "Tant Cs i PP només saben fer política pels interessos de corruptes i banquers", ha etzibat, i ha lamentat que no hagin acceptat cap esmena. De fet, ha recordat que hi ha "una coordinació molt fluïda entre tots els cossos d'informació policials", motiu pels quals també volen investigar els dels cossos estatals.


L'oposició defensa la comissió

En la defensa d'aquesta iniciativa, el diputat de Cs Matías Alonso ha comparat la situació de Catalunya amb la Romania comunista de Nicolae Ceaușescu i ha defensat transparència per garantir la "democràcia i drets fonamentals de tots els catalans". La diputada del PSC Assumpte Escarp ha instat a analitzar aquests fets per "recuperar la imatge corporativa de tota la ciutadania de Catalunya", ja que afirma que hi ha hagut diversos intents d'usar-se a nivell polític.

El diputat de Catalunya en Comú-Podem Joan Josep Nuet ha lamentat el desacord de darrera hora i ha avisat que la proposta podria tornar amb un major consens, i ha apuntat que l'exconseller d'Interior Felip Puig podria haver iniciat els procediments de seguiment polític amb "un primer operatiu contra anarquistes, comunistes, independentistes i gent de mal viure". El diputat del PP Alejandro Fernández ha denunciat que, a Catalunya, "els que han robat a mans plenes, els que han portat diners a paradisos fiscals i han espiat de forma il·legal són els separatistes" i, per no posar tot l'independentisme al mateix sac, ha demanat que no tot ell voti en contra d'aquesta comissió.

Els objectius de la comissió

La comissió d'investigació proposada pretenia investigar "l'espionatge polític i les activitats de seguiment d'algunes unitats dels Mossos" a determinats dirigents polítics, sindicals i socials, periodistes i a altres cossos de seguretat de l'Estat. Els impulsors al·legaven que, segons diverses informacions publicades en mitjans de comunicació, la policia catalana va destinar efectius a seguiments, intercepció de comunicacions i escoltes de "manera sistemàtica i perllongada".

Exposaven que els destinataris d'aquest espionatge van ser persones "no afins al procés" sobiranista i que es buscava conèixer les seves relacions i moviments, la qual cosa consideren que el Parlament ha d'investigar a fons. Recordaven l'episodi del 26 d'octubre, en el qual diverses furgonetes de Mossos van ser interceptades per la Policia Nacional quan anaven a "destruir informació compromesa a una incineradora", i conclouen que en el seu conjunt són fets molt greus.

El pla de treball proposat

Segons la proposta, es pretenia investigar les unitats d'informació dels Mossos, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat).També volien determinar els casos concrets en què va haver-hi seguiments; analitzar la documentació interceptada el 26 d'octubre, i saber si existeixen "possibles llistats o fitxers de caràcter personal en poder dels Mossos", entre altres qüestions.

Els quatre grups volien fer comparèixer als consellers d'Interior entre els anys 2011 i 2017 -Felip Puig, Ramon Espadaler, Jordi Jané, Joaquim Forn- i als majors i directors generals de la policia catalana en aquest període. També volien citar als màxims responsables de la Comissaria General d'Informació, de la Comissaria General de Recursos Operatius i de la Divisió d'Assumptes Interns, a més dels directors del CTTI i del Cesicat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació