27
de maig
del
2018
No és complicat trobar, mentre es passeja per Barcelona, riders urbans que treballen com a transportistes de petits paquets a domicili provinents d'establiments o restaurants. La majoria treballen sota el paraigües de companyies com Deliveroo o Glovo, tot i que el conflicte laboral amb aquestes empreses ha portat a la creació d'alternatives socials i independents, autogestionades pels mateixos treballadors.
Uns 600 riders treballen com a repartidors a domicili a la ciutat, i molts tenen condicions laborals denunciables, segons explica a NacióDigital Oriol Alfambra, portaveu de RidersxDerechos i membre de Mensakas, la cooperativa que s'està incubant per donar una alternativa social, respectuosa i no precària als treballadors d'aquest negoci, a través d'una nova aplicació mòbil.
"Mensakas és un projecte que vol ser una eina més per seguir combatent la precarietat", relata. Per això, s'ha constituït una cooperativa sense ànim de lucre, autogestionada per treballadors d'empreses de transport a domicili, i que vol crear llocs de "treball dignes", és a dir, "llocs de treball en el sector per als treballadors que estiguin sota contracte laboral i cotitzant pel règim laboral que toca", indica. El principal problema i l'origen de les reivindicacions va néixer precisament en aquest punt, quan els treballadors de Deliveroo van denunciar que es trobaven en règim de "falsos autònoms", i van demanar regularitzar la seva situació a l'empresa.
Règim laboral "il·legal"
Alfambra denuncia que els treballadors de Deliveroo queden totalment subjectes a les necessitats de l'empresa, amb règims laborals de "falsos autònoms" perquè la societat pugui eludir el pagament de les quotes de la seguretat social.
"Una cosa és el que diuen els contractes que hem firmat, que detallen que hi ha una relació mercantil, però si anem a la pràctica, el que fem constitueix una relació laboral que s'aplica de forma irreguar", explica. Per exemple, precisa, hi ha l'horari: "L'empresa organitza els horaris i llavors diuen que els treballadors podem escollir, però és mentida". Segons Alfambra, la designació dels horaris és una qüestió que finalment decideix Deliveroo, i que acaba "penalitzant" el treballador si, finalment, rebutja la comanda perquè en aquella franja no pot operar.
En aquest punt, denuncia el portaveu de RidersxDerechos, "l'empresa controla tot el que es fa" a través del GPS, i assigna les comandes en funció de la ubicació. Així mateix, es desenvolupa un "rànquing de repartidors" entre les persones que mai rebutgen una comanda, i això influeix en les demandes d'horaris de l'empresa i el nombre d'hores treballades: "En realitat no té cap cost per a ells tenir gent disponible".
Davant d'aquesta situació es va iniciar una recollida de signatures entre els riders de Deliveroo a Barcelona, que va acabar amb 130 signants dels 190 registrats en aquell moment. Aquesta es va enviar per burofax a l'empresa, conjuntament amb les peticions, i com que no hi va haver resposta, es va crear una secció sindical que permetés tenir una personalitat jurídica que forcés un diàleg: "No va servir, i justament després de formar la secció sindical i haver sortit als mitjans, l'empresa va fer una maniobra de canvi contractural per fer neteja de la gent que ens estàvem organitzant".
Camí cap al judici
Fins llavors, els riders cobraven 8 euros l'hora però, amb el nou contracte, van passar a cobrar 4 euros per comanda als ciclistes i 4,25 euros als motoristes. A més, els obligava a estar disponibles al carrer un mínim de tres hores. En aquell moment, cada treballador va haver de firmar un contracte mercantil de prestació de serveis amb Deliveroo i, qui no hi va accedir, va ser directament acomiadat el 8 d'agost del 2017.
Bona part del personal, assegura Alfambra, va acceptar sota "coacció", malgrat que ell i altres treballadors s'hi van negar. El seu acomiadament va ser la porta d'entrada als tribunals per un presumpte cas d'acomiadament improcedent.
"La relació de les mobilitzacions amb els acomiadaments és directa", assegura el membre de Mensakas. En aquest punt, es va denunciar que s'estava vulnerant el dret sindical i de vaga, entre altres drets fonamentals. Aquest dimecres va haver-hi el primer dels 16 judicis on s'han de debatre aquests acomiadaments. Una sèrie de vistes en què Deliveroo s'enfronta a acusacions de "falsos autònoms" i els treballadors pretenen denunciar "precarietat" i "incompliment del contracte" per part de l'empresa. Els membres de l'organització tenen l'objectiu que al judici "es declarin nuls els acomiadaments" i aspiren a aconseguir "una sentència favorable perquè Deliveroo es vegi obligat" a readmetre'ls.
L'empresa, per la seva part, al·lega que no tenien coneixement que els treballadors estaven organitzats en sindicats, i defensa la legalitat i l'avís previ del procés de renovació dels contractes. Actualment, l'empresa compta amb uns 1.000 riders en el conjunt de l'estat espanyol.
Mensakas: l'aplicació mòbil per "combatre la precarietat"
Per donar sortida a aquesta situació i trobar una alternativa laboral que "combati la precarietat", RidersxDerechos ha creat l'aplicació mòbil de compra a Internet i entrega a domicili per fomentar el treball digne i el consum responsable i de proximitat de restaurants i comerços de Barcelona. Amb aquesta marca -sobre la qual estan treballant i han iniciat un crowfunding- es vol arribar a competir amb empreses com Deliveroo, Glovo, Uber Eats i Shargo, on han treballar o treballen la majoria de membres del col·lectiu.
Per fer realitat la cooperativa, però, necessiten aconseguir 16.000 euros en 40 dies que permetin desenvolupar l'aplicació. "És possible tenir bones condicions laborals en aquest sector, i nosaltres ho farem impulsant i interpel·lant la gent per fomentar un consum socialment responsable i que respecti els drets dels treballadors", declara Alfambra. A més, precisa que tots els vehicles que Mensakas utilitzarà seran elèctrics o mitjançant l'energia motora.
Aquesta aplicació també es presenta com una porta oberta a altres agrupacions de riders que vulguin donar la volta al sector. Depenent de com evolucioni l'aplicació, el col·lectiu té previst anar augmentant la plantilla, que s'espera que tingui contractes a mitja jornada, i que calcula que podria arribar fins als 300 empleats.
Uns 600 riders treballen com a repartidors a domicili a la ciutat, i molts tenen condicions laborals denunciables, segons explica a NacióDigital Oriol Alfambra, portaveu de RidersxDerechos i membre de Mensakas, la cooperativa que s'està incubant per donar una alternativa social, respectuosa i no precària als treballadors d'aquest negoci, a través d'una nova aplicació mòbil.
El problema i l'origen de les reivindicacions va néixer precisament en aquest punt, quan els treballadors de Deliveroo van denunciar que es trobaven en règim de "falsos autònoms"
"Mensakas és un projecte que vol ser una eina més per seguir combatent la precarietat", relata. Per això, s'ha constituït una cooperativa sense ànim de lucre, autogestionada per treballadors d'empreses de transport a domicili, i que vol crear llocs de "treball dignes", és a dir, "llocs de treball en el sector per als treballadors que estiguin sota contracte laboral i cotitzant pel règim laboral que toca", indica. El principal problema i l'origen de les reivindicacions va néixer precisament en aquest punt, quan els treballadors de Deliveroo van denunciar que es trobaven en règim de "falsos autònoms", i van demanar regularitzar la seva situació a l'empresa.
Règim laboral "il·legal"
Alfambra denuncia que els treballadors de Deliveroo queden totalment subjectes a les necessitats de l'empresa, amb règims laborals de "falsos autònoms" perquè la societat pugui eludir el pagament de les quotes de la seguretat social.
"Una cosa és el que diuen els contractes que hem firmat, que detallen que hi ha una relació mercantil, però si anem a la pràctica, el que fem constitueix una relació laboral que s'aplica de forma irreguar", explica. Per exemple, precisa, hi ha l'horari: "L'empresa organitza els horaris i llavors diuen que els treballadors podem escollir, però és mentida". Segons Alfambra, la designació dels horaris és una qüestió que finalment decideix Deliveroo, i que acaba "penalitzant" el treballador si, finalment, rebutja la comanda perquè en aquella franja no pot operar.
Protesta de «riders» de Deliveroo davant de l'Ajuntament de Barcelona Foto: ACN
En aquest punt, denuncia el portaveu de RidersxDerechos, "l'empresa controla tot el que es fa" a través del GPS, i assigna les comandes en funció de la ubicació. Així mateix, es desenvolupa un "rànquing de repartidors" entre les persones que mai rebutgen una comanda, i això influeix en les demandes d'horaris de l'empresa i el nombre d'hores treballades: "En realitat no té cap cost per a ells tenir gent disponible".
Davant d'aquesta situació es va iniciar una recollida de signatures entre els riders de Deliveroo a Barcelona, que va acabar amb 130 signants dels 190 registrats en aquell moment. Aquesta es va enviar per burofax a l'empresa, conjuntament amb les peticions, i com que no hi va haver resposta, es va crear una secció sindical que permetés tenir una personalitat jurídica que forcés un diàleg: "No va servir, i justament després de formar la secció sindical i haver sortit als mitjans, l'empresa va fer una maniobra de canvi contractural per fer neteja de la gent que ens estàvem organitzant".
Camí cap al judici
Fins llavors, els riders cobraven 8 euros l'hora però, amb el nou contracte, van passar a cobrar 4 euros per comanda als ciclistes i 4,25 euros als motoristes. A més, els obligava a estar disponibles al carrer un mínim de tres hores. En aquell moment, cada treballador va haver de firmar un contracte mercantil de prestació de serveis amb Deliveroo i, qui no hi va accedir, va ser directament acomiadat el 8 d'agost del 2017.
Bona part del personal, assegura Alfambra, va acceptar sota "coacció", malgrat que ell i altres treballadors s'hi van negar. El seu acomiadament va ser la porta d'entrada als tribunals per un presumpte cas d'acomiadament improcedent.
L'empresa al·lega que no tenien coneixement que els treballadors estaven organitzats en sindicats, i defensa la legalitat i l'avís previ del procés de renovació dels contractes
"La relació de les mobilitzacions amb els acomiadaments és directa", assegura el membre de Mensakas. En aquest punt, es va denunciar que s'estava vulnerant el dret sindical i de vaga, entre altres drets fonamentals. Aquest dimecres va haver-hi el primer dels 16 judicis on s'han de debatre aquests acomiadaments. Una sèrie de vistes en què Deliveroo s'enfronta a acusacions de "falsos autònoms" i els treballadors pretenen denunciar "precarietat" i "incompliment del contracte" per part de l'empresa. Els membres de l'organització tenen l'objectiu que al judici "es declarin nuls els acomiadaments" i aspiren a aconseguir "una sentència favorable perquè Deliveroo es vegi obligat" a readmetre'ls.
L'empresa, per la seva part, al·lega que no tenien coneixement que els treballadors estaven organitzats en sindicats, i defensa la legalitat i l'avís previ del procés de renovació dels contractes. Actualment, l'empresa compta amb uns 1.000 riders en el conjunt de l'estat espanyol.
Un grup dels membres que formen RidersxDerechos Foto: Europa Press
Mensakas: l'aplicació mòbil per "combatre la precarietat"
Per donar sortida a aquesta situació i trobar una alternativa laboral que "combati la precarietat", RidersxDerechos ha creat l'aplicació mòbil de compra a Internet i entrega a domicili per fomentar el treball digne i el consum responsable i de proximitat de restaurants i comerços de Barcelona. Amb aquesta marca -sobre la qual estan treballant i han iniciat un crowfunding- es vol arribar a competir amb empreses com Deliveroo, Glovo, Uber Eats i Shargo, on han treballar o treballen la majoria de membres del col·lectiu.
Per fer realitat la cooperativa, però, necessiten aconseguir 16.000 euros en 40 dies que permetin desenvolupar l'aplicació. "És possible tenir bones condicions laborals en aquest sector, i nosaltres ho farem impulsant i interpel·lant la gent per fomentar un consum socialment responsable i que respecti els drets dels treballadors", declara Alfambra. A més, precisa que tots els vehicles que Mensakas utilitzarà seran elèctrics o mitjançant l'energia motora.
Aquesta aplicació també es presenta com una porta oberta a altres agrupacions de riders que vulguin donar la volta al sector. Depenent de com evolucioni l'aplicació, el col·lectiu té previst anar augmentant la plantilla, que s'espera que tingui contractes a mitja jornada, i que calcula que podria arribar fins als 300 empleats.