26
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
18:35h
El 13 de maig de 2015 Juli Fernàndez era investit alcalde de Sabadell. El candidat d’ERC, amb quatre regidors, formava govern amb els altres quatre de la Crida. Precisament, l’alcaldable d’aquesta formació, Maties Serracant, seria el relleu de Fernàndez a l’equador del mandat. D’aquesta manera, es posava punt i final a dècades de govern socialista i per davant hi havia el repte de “recuperar la confiança dels ciutadans”, com va dir Fernàndez a NacióDigital, en una clara al·lusió al cas Mercuri. Però, a un any d’una nova cita electoral, com s’ha actuat a la ciutat?
Visualment Sabadell ha renovat diferents zones com els barris de Can Feu i Gràcia que, en principi, la primavera de 2019 quedaran units definitivament després de molts anys separats per vies i obres sense fi. Serà gràcies a l'anhelat i reivindicat soterrament de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). També el seu entorn ha sofert un lífting com la Rambla Ibèria i la Ronda Ponent, que ha permès a molts dels seus veïns veure més enllà d’una tanca d’obres. La plaça d’Espanya, un altre dels comptes pendents, estarà renovada per aquest estiu i s’ha abordat l'urbanització del Parc de les Aigües.
Tanmateix, queden pendent aspectes vinculats amb la mobilitat. Precisament, a la Rambla Ibèria i Ronda Ponent s’han construït dos grans carrils bici per on gairebé no passen bicicletes, tal com han denunciat des de l’oposició i fins i tot en una campanya a través de Change.org. No nomes les dues rodes han esdevingut un maldecap per a l’equip municipal, també les quatre. Ha buscat maneres per evitar l’entrada de cotxes al centre de la ciutat, però la circulació de vehicles i la congestió continua sent un problema, com es va evidenciar en l’estrena de la nova rotonda a la Ronda Ponent. Està previst que enguany, el carrer Sant Pere es pacifiqui, una mesura que ha de servir de termòmetre per ampliar el perímetre de l’acció.
Tibantor amb la policia
Una de les carpetes que segueix sobre la taula d’alcaldia, pràcticament des del primer dia, és la negociació del conveni amb la Policia Municipal. Una situació que s’ha agreujat després de la reestructuració que ha portat veure tendes de campanya a les portes de l’Ajuntament com a protesta, per part dels agents. La relació, però, ha empitjorat amb l’aprovació per decret dels horaris laborals i l’escalada ha seguit amb l’elecció de Lluís Perarnau (Crida per Sabadell) com a responsable de la policia.
També en l’àmbit de la seguretat, l’equip municipal no ha sabut aturar l’ofensiva de contenidors cremats. S’han detingut diverses persones i els Mossos, com va reconèixer el nou cap de l'Àrea Bàsica Policial de Sabadell, Roger Sales, en una entrevista a NacióDigital, havien fet “un marcatge” a un sospitós. Tot i així, el 2017 es van calcinar, segons dades oficials, 190 unitats i amb episodis fatídics com a el viscut la nit i matinada del dies 6 i 7 de novembre amb una vintena de contenidors en flames, que va afectar a 25 turismes.
Batalles internes i el procés
Al novembre del 2015, Unitat pel Canvi, amb quatre regidors, i Guanyem, amb dos, entraven a l’equip municipal. El consistori passava a tenir de 8 a 14 regidors i a l’horitzó el juny de 2017 el relleu de Juli Fernàndez. El líder d’Unitat pel Canvi, Joan Berlanga, es va postular sota l’argument que havia estat la força més votada. Van ser unes setmanes de tibantor i que va evidenciar una certa divisió dins l’equip. Finalment, i després de llargues negociacions, Serracant va ser l’escollit.
Segurament, va accedir al càrrec en l’etapa més complicada i de més sacsejada política. A les portes de la celebració d’un referèndum, pel qual va manifestar la seva voluntat de cedir espais municipals, i intervencions de la Guàrdia Civil a la ciutat. Unes setmanes de convulsió social, amb la retirada de la bandera espanyola de la façana i convertint la plaça Sant Roc en un punt de pelegrinatge, tant per a independentistes com unionistes.
De fet, el gairebé any de pilotatge de l’alcaldia de Serracant ha estat convuls. Ha col·leccionat polèmiques de tota mena, des de l’informe, encarregat a un expert per estudiar el canvi de nomenclàtor a la ciutat, que va fer popular amb la frase “Machado es queda”, fins a la querella presentada per l'empresa que recull concessionària de la recollida d'escombraries i la neteja viària, Smatsa, per prevaricació. El litigi amb es presumeix llarg, després de les acusacions d’inflar costos i cinc informes contra el servei. I en la línia de tribunals, la denúncia del PSC per la cessió d’un espai a Cal Balsach que ha quedat arxivada.
Participació, municipalitzacions i actuacions socials
Han estat tres dels grans arguments per impulsar aquest mandat. La primera edició dels pressupostos participatius, pels quals van reservar un milió d’euros, no va començar amb bon peu i algunes iniciatives van renunciar i va haver-hi aspectes que de cara al segon any, es van modificar. En el camp de les municipalitzacions, el que va ser regidor de Nova Economia i Recursos Humans, Albert Boada, va liderar les de la grua i la zona blava i la voluntat era també estendre-ho a la neteja d’edificis municipals. L’aigua és un plantejament ferm, com va dir Serracant en una entrevista a NacióDigital. Però la recollida de residus i la funerària no es descarten.
Però si hi ha hagut una bandera que ha onejat l’equip municipal, ha estat la dels drets socials. Ha endegat una campanya contra les elèctriques que tallen la llum d’usuaris en risc d’exclusió. El passat mes de març tenien la primera sentència favorable, que significava donar potestat als ajuntaments per sancionar. Una de les 14 sancions imposades.
La batalla de les beques menjador sobretot amb la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha estat un altre capítol destacat. Sigui com sigui, Sabadell any rere any ha augmentat la partida en aquest camp. També ha provat de trobar argúcies en matèria d’habitatge, creant una borsa de masoveria urbana per a privats i les sancions per pisos buits. Tanmateix, polítiques inefectives contra aquest fenomen. La PAHC ha denunciat diverses vegades la problemàtica i han protagonitzat diverses actuacions. Els desnonaments continuen i ja no només són per la compra, sinó pel lloguer de l'immoble.
Salut i economia
Un dels últims actes del conseller de Salut, Toni Comín, abans de marxar a l’exili va ser a Sabadell. En una rutinària presentació sobre millores al CAP Can Llong se li va escapar l’inici de les obres per millorar les urgències de l’Hospital Parc Taulí. “Veig que això no ho sabíeu, potser no ho hauria d’haver dit”, va comentar només a l’adonar-se’n. Això sí, l’Ajuntament hi aportarà quatre milions d’euros.
En l’àmbit econòmic, s’ha impulsat, recentment, marca Sabadell És. Una campanya amb objectius diversificats i el que busca és crear una imatge de portes en fora de la ciutat. La dinàmica positiva de l’economia, com han indicat els informes de conjuntura, impulsats per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç de Sabadell i el Centre Metal·lúrgic, entre d’altres. Però, una ponència de Serracant davant una parròquia empresarial, a la Cambra, on va afirmar que no hi havia ningú amb un projecte per a la ciutat, va aixecar polseguera i van ser motius de retret cap al batlle.
Patrimoni i cultura
L’Ajuntament ha recuperat per a la ciutat patrimoni que, en principi, ja era de la ciutat. Com per exemple, el castell de Can Feu, amb una expropiació. També de la caserna de la Guàrdia Civil, després que caduqués el procediment engegat i s’hagués de reactivar. La feina, no obstant, arriba ara per trobar un ús a dos grans espais i que necessiten de molta inversió per arranjar.
Per últim, en l’àmbit cultural s’ha impulsat la I Mostra Internacional de Cinema Animal, una idea que va aplegar una cinquantena de cintes. També s’ha contractat la popular actriu Amparo Moreno per assessorar en la creació d’una futura Filmoteca de Sabadell i és que la capital del Vallès Occidental ha fet una aposta per la difusió de les arts audiovisuals. El bon estat de salut dels teatres ha topat amb la pèrdua d’un festival, com el 30 Nits i més, que, des de l’àmbit privat, ho han aprofitat per crear el Fresc Festival.
Visualment Sabadell ha renovat diferents zones com els barris de Can Feu i Gràcia que, en principi, la primavera de 2019 quedaran units definitivament després de molts anys separats per vies i obres sense fi. Serà gràcies a l'anhelat i reivindicat soterrament de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). També el seu entorn ha sofert un lífting com la Rambla Ibèria i la Ronda Ponent, que ha permès a molts dels seus veïns veure més enllà d’una tanca d’obres. La plaça d’Espanya, un altre dels comptes pendents, estarà renovada per aquest estiu i s’ha abordat l'urbanització del Parc de les Aigües.
Tanmateix, queden pendent aspectes vinculats amb la mobilitat. Precisament, a la Rambla Ibèria i Ronda Ponent s’han construït dos grans carrils bici per on gairebé no passen bicicletes, tal com han denunciat des de l’oposició i fins i tot en una campanya a través de Change.org. No nomes les dues rodes han esdevingut un maldecap per a l’equip municipal, també les quatre. Ha buscat maneres per evitar l’entrada de cotxes al centre de la ciutat, però la circulació de vehicles i la congestió continua sent un problema, com es va evidenciar en l’estrena de la nova rotonda a la Ronda Ponent. Està previst que enguany, el carrer Sant Pere es pacifiqui, una mesura que ha de servir de termòmetre per ampliar el perímetre de l’acció.
Les obres provoquen embussos. Foto: Albert Segura
Tibantor amb la policia
Una de les carpetes que segueix sobre la taula d’alcaldia, pràcticament des del primer dia, és la negociació del conveni amb la Policia Municipal. Una situació que s’ha agreujat després de la reestructuració que ha portat veure tendes de campanya a les portes de l’Ajuntament com a protesta, per part dels agents. La relació, però, ha empitjorat amb l’aprovació per decret dels horaris laborals i l’escalada ha seguit amb l’elecció de Lluís Perarnau (Crida per Sabadell) com a responsable de la policia.
També en l’àmbit de la seguretat, l’equip municipal no ha sabut aturar l’ofensiva de contenidors cremats. S’han detingut diverses persones i els Mossos, com va reconèixer el nou cap de l'Àrea Bàsica Policial de Sabadell, Roger Sales, en una entrevista a NacióDigital, havien fet “un marcatge” a un sospitós. Tot i així, el 2017 es van calcinar, segons dades oficials, 190 unitats i amb episodis fatídics com a el viscut la nit i matinada del dies 6 i 7 de novembre amb una vintena de contenidors en flames, que va afectar a 25 turismes.
Batalles internes i el procés
Al novembre del 2015, Unitat pel Canvi, amb quatre regidors, i Guanyem, amb dos, entraven a l’equip municipal. El consistori passava a tenir de 8 a 14 regidors i a l’horitzó el juny de 2017 el relleu de Juli Fernàndez. El líder d’Unitat pel Canvi, Joan Berlanga, es va postular sota l’argument que havia estat la força més votada. Van ser unes setmanes de tibantor i que va evidenciar una certa divisió dins l’equip. Finalment, i després de llargues negociacions, Serracant va ser l’escollit.
Joan Berlanga, escoltant Juli Fernàndez en el discurs de comiat com alcalde. Foto: Juanma Peláez
Segurament, va accedir al càrrec en l’etapa més complicada i de més sacsejada política. A les portes de la celebració d’un referèndum, pel qual va manifestar la seva voluntat de cedir espais municipals, i intervencions de la Guàrdia Civil a la ciutat. Unes setmanes de convulsió social, amb la retirada de la bandera espanyola de la façana i convertint la plaça Sant Roc en un punt de pelegrinatge, tant per a independentistes com unionistes.
De fet, el gairebé any de pilotatge de l’alcaldia de Serracant ha estat convuls. Ha col·leccionat polèmiques de tota mena, des de l’informe, encarregat a un expert per estudiar el canvi de nomenclàtor a la ciutat, que va fer popular amb la frase “Machado es queda”, fins a la querella presentada per l'empresa que recull concessionària de la recollida d'escombraries i la neteja viària, Smatsa, per prevaricació. El litigi amb es presumeix llarg, després de les acusacions d’inflar costos i cinc informes contra el servei. I en la línia de tribunals, la denúncia del PSC per la cessió d’un espai a Cal Balsach que ha quedat arxivada.
Regidors de Sabadell, entre els concentrats. Foto: Juanma Peláez
Participació, municipalitzacions i actuacions socials
Han estat tres dels grans arguments per impulsar aquest mandat. La primera edició dels pressupostos participatius, pels quals van reservar un milió d’euros, no va començar amb bon peu i algunes iniciatives van renunciar i va haver-hi aspectes que de cara al segon any, es van modificar. En el camp de les municipalitzacions, el que va ser regidor de Nova Economia i Recursos Humans, Albert Boada, va liderar les de la grua i la zona blava i la voluntat era també estendre-ho a la neteja d’edificis municipals. L’aigua és un plantejament ferm, com va dir Serracant en una entrevista a NacióDigital. Però la recollida de residus i la funerària no es descarten.
Però si hi ha hagut una bandera que ha onejat l’equip municipal, ha estat la dels drets socials. Ha endegat una campanya contra les elèctriques que tallen la llum d’usuaris en risc d’exclusió. El passat mes de març tenien la primera sentència favorable, que significava donar potestat als ajuntaments per sancionar. Una de les 14 sancions imposades.
Part del govern municipal, amb l'alcalde al capdavant, sostenint la sentència Foto: Albert Hernàndez
La batalla de les beques menjador sobretot amb la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha estat un altre capítol destacat. Sigui com sigui, Sabadell any rere any ha augmentat la partida en aquest camp. També ha provat de trobar argúcies en matèria d’habitatge, creant una borsa de masoveria urbana per a privats i les sancions per pisos buits. Tanmateix, polítiques inefectives contra aquest fenomen. La PAHC ha denunciat diverses vegades la problemàtica i han protagonitzat diverses actuacions. Els desnonaments continuen i ja no només són per la compra, sinó pel lloguer de l'immoble.
Salut i economia
Un dels últims actes del conseller de Salut, Toni Comín, abans de marxar a l’exili va ser a Sabadell. En una rutinària presentació sobre millores al CAP Can Llong se li va escapar l’inici de les obres per millorar les urgències de l’Hospital Parc Taulí. “Veig que això no ho sabíeu, potser no ho hauria d’haver dit”, va comentar només a l’adonar-se’n. Això sí, l’Ajuntament hi aportarà quatre milions d’euros.
Acte de la presentació del CAP Can Llong. Foto: Juanma Peláez
En l’àmbit econòmic, s’ha impulsat, recentment, marca Sabadell És. Una campanya amb objectius diversificats i el que busca és crear una imatge de portes en fora de la ciutat. La dinàmica positiva de l’economia, com han indicat els informes de conjuntura, impulsats per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç de Sabadell i el Centre Metal·lúrgic, entre d’altres. Però, una ponència de Serracant davant una parròquia empresarial, a la Cambra, on va afirmar que no hi havia ningú amb un projecte per a la ciutat, va aixecar polseguera i van ser motius de retret cap al batlle.
Patrimoni i cultura
L’Ajuntament ha recuperat per a la ciutat patrimoni que, en principi, ja era de la ciutat. Com per exemple, el castell de Can Feu, amb una expropiació. També de la caserna de la Guàrdia Civil, després que caduqués el procediment engegat i s’hagués de reactivar. La feina, no obstant, arriba ara per trobar un ús a dos grans espais i que necessiten de molta inversió per arranjar.
Per últim, en l’àmbit cultural s’ha impulsat la I Mostra Internacional de Cinema Animal, una idea que va aplegar una cinquantena de cintes. També s’ha contractat la popular actriu Amparo Moreno per assessorar en la creació d’una futura Filmoteca de Sabadell i és que la capital del Vallès Occidental ha fet una aposta per la difusió de les arts audiovisuals. El bon estat de salut dels teatres ha topat amb la pèrdua d’un festival, com el 30 Nits i més, que, des de l’àmbit privat, ho han aprofitat per crear el Fresc Festival.