26
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
21:42h
La ciutat de Girona llueix amb orgull l'etiqueta de capital més independentista del país. El seu ple n'és un bon exemple, amb 18 regidors independentistes de 25. Les eleccions municipals de 2019 han de servir per deixar enrere quatre anys convulsos, amb un alcalde transformat en president de la nit al dia, un substitut efímer i una alcaldessa inesperada –Marta Madrenas– que ha esdevingut ràpidament una figura de pes, fins al punt de sortir en les travesses per succeir Puigdemont abans que es fes pública la tria de Quim Torra.
Els comicis de 2019 també serviran per deixar enrere les sigles històriques de CiU, que encara serveixen per anomenar el principal grup del consistori, que compta avui amb 10 regidors, lluny del segon grup –ERC, amb quatre– però lluny també de la majoria absoluta. El govern municipal dels darrers anys ha viscut sotragades importants, com la marxa de l'alcalde Carles Puigdemont per ocupar el despatx principal de la plaça Sant Jaume de Barcelona. L'aposta inicial per succeir-lo va ser Albert Ballesta, que va durar un sospir i va haver de plegar enmig de fortes crítiques per la seva insistència a augmentar el sou de l'alcalde.
El segon intent sí que va resultar reeixit, amb l'elecció de Marta Madrenas, d'extracció independent i sense actuació política anterior. Ràpidament, en sintonia amb el procés independentista, la figura de la nova alcaldessa va agafar una dimensió inesperada, especialment després de la seva actuació contundent davant la repressió policial de l'1 d'octubre a diverses escoles de la ciutat. Especialment recordada és la seva arenga amb un megàfon davant la comissaria gironina de la Policia Nacional espanyola, quan es van negar a rebre un escrit de denúncia dels abusos policials.
Tot i amb això, la seva gestió no ha estat senzilla. Va buscar l'acord amb ERC per governar la ciutat, però davant les dificultats d'arribar a una entesa va acabar signant amb el PSC al març de 2016. El pacte, però, va trencar-se després que els fets d'octubre fessin impossible la convivència.
Madrenas serà alcaldable i ERC es renova
Madrenas ha estat triada pel 100% dels vots del militants com alcaldable per 2019, però ha manifestat la voluntat de conformar un "Junts per Girona" que repeteixi el model de Junts Per Catalunya en els comicis nacionals de 2017. Ella voldria integrar-hi totes les forces republicanes del municipi, però el més probable és que acabi com una plataforma plena d'independents avalada pel PDECat local.
Qui viurà canvis a nivell municipal serà Esquerra Republicana de Catalunya, que actualment és el segon grup municipal amb quatre regidors. La líder del grup republicà al consistori, Maria Mercè Roca, ja ha anunciat que no repetirà, en considerar que no gaudeix de la confiança de la nova executiva municipal del partit, triada al mes d'abril i encapçalada per David Sabaté. Els regidors Martí Terés i Pere Albertí han secundat la decisió de Roca i tampoc no repetiran. El partit està fent enquestes per avaluar la percepció ciutadana sobre dos possible candidats a encapçalar la llista d'ERC a les municipals de 2019: l'actual senador Quim Ayats o la portaveu d'Esquerra al Parlament, Anna Caula.
El tercer grup del consistori és de la CUP, amb quatre regidors, que exerceix una oposició molt activa en temes de gestió municipal, però una sintonia molt gran pel que fa al procés sobiranista, tot donant suport a les iniciatives en aquesta direcció com el canvi de nom de la plaça Constitució de la ciutat, que ara es diu plaça 1 d'Octubre. El tàndem dels germans Salellas, un al Parlament durant la legislatura anterior, l'altre regidor a Girona i diputat provincial, són un dels grans actius dels anticapitalistes, tot i que el procés assembleari de selecció de candidats no permet fer cap pronòstic sobra la llista per al comicis de 2019.
El PSC, que també compta amb quatre regidors, ha viscut amb moltes dificultats els esdeveniments polítics a nivell nacional i els posicionaments de l'executiva catalana del partit, en un entorn marcadament sobiranista com Girona. La seva líder a nivell municipal, Sílvia Paneque, havia integrat el govern Madrenas en virtut de l'acord assolit el 2016, i havia exhibit una bona sintonia amb l'alcaldessa. La prova és que després de la ruptura de l'acord, els socialistes han fet una oposició de baixa intensitat al govern en minoria de CiU. Paneque ja ha anunciar que repetirà com a cap de llista, amb l'objectiu altament complicat de mantenir els quatre regidors.
Ciutadans, amb dos regidors, i el PP, amb només un, representen l'unionisme desacomplexat a l'Ajuntament de Girona. Jean Castel, que havia representat el partit al consistori, va deixar l'acta de regidor i és ara una figura emergent dins del grup de Cs al Parlament de Catalunya. El seu lloc a Girona l'ocupa ara Míriam Pujola, en companyia de Manuel Vazquez. La líder del PP local Concepció Veray, ha de remar contracorrent en una ciutat que ha declarat persona no grata el principal actiu dels populars a la demarcació, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
La novetat dins de la política municipal per a 2019 serà la irrupció d'una nova força política, la versió local del comuns. Girona en Comú encara no existeix, però farà la seva assemblea constitutiva aquest estiu, impulsada per militants locals d'ICV, EUiA, Podem i també independents. Eugènia Pascual, que va ser cap de llista d’ICV en les últimes municipals, es perfila com a cara visible del nou partit.
Els comicis de 2019 també serviran per deixar enrere les sigles històriques de CiU, que encara serveixen per anomenar el principal grup del consistori, que compta avui amb 10 regidors, lluny del segon grup –ERC, amb quatre– però lluny també de la majoria absoluta. El govern municipal dels darrers anys ha viscut sotragades importants, com la marxa de l'alcalde Carles Puigdemont per ocupar el despatx principal de la plaça Sant Jaume de Barcelona. L'aposta inicial per succeir-lo va ser Albert Ballesta, que va durar un sospir i va haver de plegar enmig de fortes crítiques per la seva insistència a augmentar el sou de l'alcalde.
El segon intent sí que va resultar reeixit, amb l'elecció de Marta Madrenas, d'extracció independent i sense actuació política anterior. Ràpidament, en sintonia amb el procés independentista, la figura de la nova alcaldessa va agafar una dimensió inesperada, especialment després de la seva actuació contundent davant la repressió policial de l'1 d'octubre a diverses escoles de la ciutat. Especialment recordada és la seva arenga amb un megàfon davant la comissaria gironina de la Policia Nacional espanyola, quan es van negar a rebre un escrit de denúncia dels abusos policials.
Tot i amb això, la seva gestió no ha estat senzilla. Va buscar l'acord amb ERC per governar la ciutat, però davant les dificultats d'arribar a una entesa va acabar signant amb el PSC al març de 2016. El pacte, però, va trencar-se després que els fets d'octubre fessin impossible la convivència.
Madrenas serà alcaldable i ERC es renova
Madrenas ha estat triada pel 100% dels vots del militants com alcaldable per 2019, però ha manifestat la voluntat de conformar un "Junts per Girona" que repeteixi el model de Junts Per Catalunya en els comicis nacionals de 2017. Ella voldria integrar-hi totes les forces republicanes del municipi, però el més probable és que acabi com una plataforma plena d'independents avalada pel PDECat local.
Qui viurà canvis a nivell municipal serà Esquerra Republicana de Catalunya, que actualment és el segon grup municipal amb quatre regidors. La líder del grup republicà al consistori, Maria Mercè Roca, ja ha anunciat que no repetirà, en considerar que no gaudeix de la confiança de la nova executiva municipal del partit, triada al mes d'abril i encapçalada per David Sabaté. Els regidors Martí Terés i Pere Albertí han secundat la decisió de Roca i tampoc no repetiran. El partit està fent enquestes per avaluar la percepció ciutadana sobre dos possible candidats a encapçalar la llista d'ERC a les municipals de 2019: l'actual senador Quim Ayats o la portaveu d'Esquerra al Parlament, Anna Caula.
El tercer grup del consistori és de la CUP, amb quatre regidors, que exerceix una oposició molt activa en temes de gestió municipal, però una sintonia molt gran pel que fa al procés sobiranista, tot donant suport a les iniciatives en aquesta direcció com el canvi de nom de la plaça Constitució de la ciutat, que ara es diu plaça 1 d'Octubre. El tàndem dels germans Salellas, un al Parlament durant la legislatura anterior, l'altre regidor a Girona i diputat provincial, són un dels grans actius dels anticapitalistes, tot i que el procés assembleari de selecció de candidats no permet fer cap pronòstic sobra la llista per al comicis de 2019.
El ple de l'Ajuntament de Girona, votant. Foto: ACN
El PSC, que també compta amb quatre regidors, ha viscut amb moltes dificultats els esdeveniments polítics a nivell nacional i els posicionaments de l'executiva catalana del partit, en un entorn marcadament sobiranista com Girona. La seva líder a nivell municipal, Sílvia Paneque, havia integrat el govern Madrenas en virtut de l'acord assolit el 2016, i havia exhibit una bona sintonia amb l'alcaldessa. La prova és que després de la ruptura de l'acord, els socialistes han fet una oposició de baixa intensitat al govern en minoria de CiU. Paneque ja ha anunciar que repetirà com a cap de llista, amb l'objectiu altament complicat de mantenir els quatre regidors.
Ciutadans, amb dos regidors, i el PP, amb només un, representen l'unionisme desacomplexat a l'Ajuntament de Girona. Jean Castel, que havia representat el partit al consistori, va deixar l'acta de regidor i és ara una figura emergent dins del grup de Cs al Parlament de Catalunya. El seu lloc a Girona l'ocupa ara Míriam Pujola, en companyia de Manuel Vazquez. La líder del PP local Concepció Veray, ha de remar contracorrent en una ciutat que ha declarat persona no grata el principal actiu dels populars a la demarcació, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
La novetat dins de la política municipal per a 2019 serà la irrupció d'una nova força política, la versió local del comuns. Girona en Comú encara no existeix, però farà la seva assemblea constitutiva aquest estiu, impulsada per militants locals d'ICV, EUiA, Podem i també independents. Eugènia Pascual, que va ser cap de llista d’ICV en les últimes municipals, es perfila com a cara visible del nou partit.