26
de maig
del
2018
Actualitzat
el
28
de maig
a la
13:15h
El compte enrere per a les eleccions municipals del 2019 està ja en marxa. Els engranatges electorals dels partits, hiperactius i en tensió permanent en els darrers anys, es preparen per a uns comicis que beuran del còctel entre l'excepcionalitat política pel conflicte entre Catalunya i Espanya i la complexitat d'un mandat agitat. Aquest tres anys han estat marcats per la gestió de majories exigües, coalicions insòlites, mocions de censura, qüestions de confiança, i reptes i debats candents com el de la remunicipalització de serveis, el preu de l'habitatge i la gestió de la simbologia en els espais públics.
Barcelona serà l'epicentre del pols i l'escenari en què es jugarà la partida és encara incert, però més enllà de la capital catalana, la fragmentació derivada de les eleccions municipals del 2015 és un fenomen d'abast territorial que ha anat in crescendo. Difícilment les municipals podran aïllar-se de la polarització pel procés que ha impregnat tots els comicis els darrers anys. Un fet que haurà de conviure amb els debats sorgits de la irrupció de noves formacions i les principals urgències de la ciutadania.
El debat sobre si cal apostar o no cap a una recuperació de la gestió pública dels serveis n'és un clar exemple. L'aigua, les escombraries, els serveis de neteja, els aparcaments o les escoles bressol són alguns dels serveis prioritaris per a la ciutadania que s'han situat a l'epicentre a l'hora de plantejar remunicipalitzacions. També els preus abusius dels lloguers és una de les problemàtiques transversals -especialment a les conurbacions metropolitanes- contra els quals els municipis han de batallar atenent a les especificitats de cada territori.
A continuació, l'anatomia de la situació de 10 municipis a un any de les municipals:
- Barcelona. Aconseguirà Ada Colau retenir l'alcaldia? Se centrarà el debat en la ciutat o bé s'obrirà un nou camp de disputes entre el sobiranisme i l'unionisme? Jordi Bes, en fa l'anàlisi.
- Tarragona. Tornarà a optar Josep Fèlix Ballesteros a l'alcaldia de Tarragona? Ara per ara, només ERC té escollit el seu cap de llista. Jonathan Oca analitza, partit per partit, quin és la perspectiva electoral a la ciutat.
- Girona. Mesos després de les municipals, Girona va veure com Carles Puigdemont, el seu alcalde fins a principis del 2016, esdevenia president de la Generalitat. Ara, una de les ciutats amb un ple amb més independentistes engega ja la maquinària per als comicis. Germà Capdevila fa una radiografia de la situació.
- Lleida. El socialista Àngel Ros ha apuntalat el seu mandat de la mà de Ciutadans i intentarà revalidar l'alcaldia. El sobiranisme, però, té entre cella i cella descavalcar el PSC del comandament del consistori. Àlvar Llobet explica com afronten l'any electoral les diferents formacions, no exemptes de la polarització que marca la lògica de la política a nivell nacional.
- Sabadell. Que el cas Mercuri va sacsejar la ciutadania de Sabadell va quedar clar a les eleccions del 2015, quan el PSC es va veure destronat de l'alcaldia. ERC i la Crida es van erigir en un "govern de transformació" i Albert Hernàndez explica quin ha estat el resultat per ara. El cert és, però, que queda només un any per a les eleccions i només el PDECat té triada la seva candidata, tal com recull Albert Segura en la seva crònica.
- Terrassa. El mandat a Terrassa ha estat marcat per la dimissió de l'alcalde ara ja exsocialista Jordi Ballart just després del suport dels socialistes al 155. L'escenari és imprevisible a partir d'ara en una societat que només ha conegut alcaldes socialistes, tal com explica Anna Mira. Una cosa si és segura: l'any 2019, la gestió de l'aigua al municipi serà pública.
- Vic. Fa 40 anys que CiU ostenta l'alcaldia de Vic. Heretarà Junts per Catalunya la comandància de l'Ajuntament? Ciutadans podria irrompre en el panorama polític de la capital d'Osona. Carles Fiter retrata quin és l'escenari.
- Vilanova i la Geltrú. El PDECat governa amb una perillosa minoria a la capital del Garraf des de que va trencar amb el PSC: té 4 dels 25 representants. Per acabar l'any de mandat que queda, negocia un pacte amb ERC. Aleix Ramirez exposa quin és l'escenari.
- Manresa. L'any 2015, fins a deu llistes es van presentar a les eleccions a la capital del Bages. Sembla que a les properes, però, hi haurà menys candidatures. Pere Fontanals n'explica els detalls.
- Tortosa. Tornaran a governar plegats el PDECat i ERC? A la plaça major de les Terres de l’Ebre s'espera una de les conteses electorals més trepidants dels darrers anys. Sílvia Berbísen dona tots els detalls.