24
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
14:31h
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha tornat a denegar la petició de llibertat presentada pel conseller Quim Forn, ja que creu que es manté el risc de fuga i que aquest podria cometre reiteració delictiva. A més, però, destaca una carta que el polític independentista català va fer pública, on mostrava el seu suport als Comitès de Defensa de la República (CDR), i els incitava a resistir i mantenir-se ferms.
Forn va escriure la carta a quatre mans amb el vicepresident, Oriol Junqueras, i proclamava un "país viu" que "no es resigna, ni cedeix a la repressió, ni a l'amenaça", motiu pel qual -considera el jutge- els dos processats van tornar a fer públic el seu compromís amb la independència. La carta es va llegir el passat 2 de maig en un acte públic a la plaça de Sant Jaume.
Arrelament laboral i familiar
Els principals motius que al·legava Forn per ser posat en llibertat són l'arrelament laboral i familiar, i el compromís en seu judicial que no marxaria del país, ja que això suposaria desvincular-se del procés judicial que també influeix altres responsables dels Mossos d'Esquadra que es troben en una situació similar a la seva. Segons Llarena, però, el precedent d'altres processats, que "han buscar refugi en tercers països" i que han pogut emparar-se en la legislació d'aquests "amb un sorprenent èxit fins ara", reforça encara més el risc de fuga que recau sobre la resta.
A més, el magistrat avisa de la proximitat del judici, i destaca l'alt nombre de fonts de prova que reflecteixen "el clar menysteniment dels processats a l'acatament de les decisions de l'autoritat judicial". En el seu cas, afirma el jutge, "no es pot al·ludir la rellevant ossadia" amb què Forn va "cooperar en l'execució dels fets i va desatendre l'ordenament jurídic i les decisions del Tribunal Constitucional".
En aquest sentit, doncs, posa de rellevància l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum, i conclou que el conseller "va cooperar i intentar forçar l'Estat a assumir el nou ordre territorial", des de moment que els 17.000 agents de la policia catalana "no van respondre a les seves obligacions legals i a les ordres judicials, sinó als designis dels insurrectes".
Forn va escriure la carta a quatre mans amb el vicepresident, Oriol Junqueras, i proclamava un "país viu" que "no es resigna, ni cedeix a la repressió, ni a l'amenaça", motiu pel qual -considera el jutge- els dos processats van tornar a fer públic el seu compromís amb la independència. La carta es va llegir el passat 2 de maig en un acte públic a la plaça de Sant Jaume.
Arrelament laboral i familiar
Els principals motius que al·legava Forn per ser posat en llibertat són l'arrelament laboral i familiar, i el compromís en seu judicial que no marxaria del país, ja que això suposaria desvincular-se del procés judicial que també influeix altres responsables dels Mossos d'Esquadra que es troben en una situació similar a la seva. Segons Llarena, però, el precedent d'altres processats, que "han buscar refugi en tercers països" i que han pogut emparar-se en la legislació d'aquests "amb un sorprenent èxit fins ara", reforça encara més el risc de fuga que recau sobre la resta.
A més, el magistrat avisa de la proximitat del judici, i destaca l'alt nombre de fonts de prova que reflecteixen "el clar menysteniment dels processats a l'acatament de les decisions de l'autoritat judicial". En el seu cas, afirma el jutge, "no es pot al·ludir la rellevant ossadia" amb què Forn va "cooperar en l'execució dels fets i va desatendre l'ordenament jurídic i les decisions del Tribunal Constitucional".
En aquest sentit, doncs, posa de rellevància l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum, i conclou que el conseller "va cooperar i intentar forçar l'Estat a assumir el nou ordre territorial", des de moment que els 17.000 agents de la policia catalana "no van respondre a les seves obligacions legals i a les ordres judicials, sinó als designis dels insurrectes".