24
de maig
del
2018
Actualitzat
el
25
de maig
a les
10:07h
"Deixeu-nos gaudir de la Lliga abans de guanyar la Champions", deia aquest dimecres visiblement satisfet un dels més estrets col·laboradors de Mariano Rajoy, que ja situa com a pròximes fites a assolir l’extinció definitiva del problema català i la desactivació del fenomen Rivera, el jove aspirant que ha llançat un atac precipitat a dos anys de les eleccions. La guerra a dos flancs sembla, avui, més digerible per a l'entorn del president, que malgrat totes les dificultats ha tornat a obtenir una victòria sobrada sobre els seus contrincants. Rajoy 1, resta del món, 0.
El "sí" del PNB a als pressupostos generals de l'Estat no només té una enorme importància per a l'estabilitat de l'executiu, que podrà esgotar la legislatura fins al 2020, sinó que avala i blanqueja l'estratègia de la repressió a Catalunya -amb el 155, les presons i la persecució judicial com a màxims exponents- i arma el president espanyol per combatre Ciutadans allà on li és més propici: el terreny de la gestió. 540 milions d'euros ben invertits en termes polítics que ara han de fer possible que es compleixi la vella màxima del líder del PP que diu que, si un no es mou, els problemes es resolen sols.
Rajoy ha aplicat aquesta lògica al mateix PNB, que malgrat les proclames d'Andoni Ortuzar el dia de l'Aberri Eguna -"amb el 155 no juguem, paraula de basc"- ha destapat el farol a canvi d'un acord sobre inversions i millora de les pensions. La jugada del PNB –que el president espanyol devia veure anticipadament- ha servit per encarir el preu dels cinc diputats bascos, però no per provocar moviments respecte Catalunya. De fons, la constatació que la caiguda dels pressupostos podria precipitar la irrupció de Ciutadans, un enemic declarat de la quota. De fet, Rajoy fins i tot va utilitzar aquesta escenificació per pactar amb els nacionalistes bascos el que havia negat a Rivera: un augment de les pensions que, de passada, deixava Ciutadans fora de focus.
Un cop ha obtingut el suport del PNB, Rajoy veu aplanat el camí per provar de desactivar definitivament el procés independentista amb la mateixa estratègia. Malgrat el fiasco del jutge Llarena –de qui els populars a comencen a dubtar públicament- el president espanyol té carta blanca per mantenir la pressió per terra, mar i aire sobre el president Quim Torra. La Moncloa no cedirà, per exemple, en la negativa a publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) els nomenaments del Govern. Un bloqueig que genera dubtes sobre la seva legalitat en el si del mateix govern espanyol (que no pot fer marxa enrere per la pressió de Cs), però que podria acabar forçant Torra a reformular el seu executiu.
De fons, la necessitat de l'executiu de Rajoy de "normalitzar" la situació a Catalunya mitjançant la presa de possessió d'un govern "viable" –tal com defensen també ERC i bona part del PDECat- que permeti aixecar el 155 i enfocar l'artilleria cap a Ciutadans. Rivera, visiblement molest durant el debat dels pressupostos, marca el pas de la política espanyola i ha generat una onada de pànic als partits on pesca vots (PP, PSOE i Podem), però necessitarà una inestabilitat sostinguda per alimentar la seva escomesa, encara que aquesta escalada l'allunyi dels que diu que són els seus referents, els centristes Emmanuel Macron i Adolfo Suárez.
Les dues estratègies topen, però, amb la persistència de l'independentisme, que ha sobreviscut a les divisions internes, a les càrregues policials, a les presons, a l'exili dels seus líders, a la imposició del 155 i a les amenaces sobre els pilars de la convivència com l’escola. Rajoy, que ho sap, haurà de decidir ara si roman immòbil, si aprofita el plus d'estabilitat per redreçar els contactes amb ERC i PDECat a la recerca de la pacificació, o bé si participa de la subhasta unionista que li proposa Ciutadans. La decisió determinarà un cop més el nivell de qualitat de la democràcia espanyola i la seva capacitat per resoldre, o no, el que ja ha esdevingut un problema crònic de l’Estat.
El "sí" del PNB a als pressupostos generals de l'Estat no només té una enorme importància per a l'estabilitat de l'executiu, que podrà esgotar la legislatura fins al 2020, sinó que avala i blanqueja l'estratègia de la repressió a Catalunya -amb el 155, les presons i la persecució judicial com a màxims exponents- i arma el president espanyol per combatre Ciutadans allà on li és més propici: el terreny de la gestió. 540 milions d'euros ben invertits en termes polítics que ara han de fer possible que es compleixi la vella màxima del líder del PP que diu que, si un no es mou, els problemes es resolen sols.
Rajoy ha aplicat aquesta lògica al mateix PNB, que malgrat les proclames d'Andoni Ortuzar el dia de l'Aberri Eguna -"amb el 155 no juguem, paraula de basc"- ha destapat el farol a canvi d'un acord sobre inversions i millora de les pensions. La jugada del PNB –que el president espanyol devia veure anticipadament- ha servit per encarir el preu dels cinc diputats bascos, però no per provocar moviments respecte Catalunya. De fons, la constatació que la caiguda dels pressupostos podria precipitar la irrupció de Ciutadans, un enemic declarat de la quota. De fet, Rajoy fins i tot va utilitzar aquesta escenificació per pactar amb els nacionalistes bascos el que havia negat a Rivera: un augment de les pensions que, de passada, deixava Ciutadans fora de focus.
Malgrat el fiasco del jutge Llarena –de qui els populars a comencen a dubtar públicament- el president espanyol té carta blanca per mantenir la pressió per terra, mar i aire sobre el president Quim Torra
Un cop ha obtingut el suport del PNB, Rajoy veu aplanat el camí per provar de desactivar definitivament el procés independentista amb la mateixa estratègia. Malgrat el fiasco del jutge Llarena –de qui els populars a comencen a dubtar públicament- el president espanyol té carta blanca per mantenir la pressió per terra, mar i aire sobre el president Quim Torra. La Moncloa no cedirà, per exemple, en la negativa a publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) els nomenaments del Govern. Un bloqueig que genera dubtes sobre la seva legalitat en el si del mateix govern espanyol (que no pot fer marxa enrere per la pressió de Cs), però que podria acabar forçant Torra a reformular el seu executiu.
El líder del PNB al Congrés, Andoni Ortuzar Foto: Flickr PNB
De fons, la necessitat de l'executiu de Rajoy de "normalitzar" la situació a Catalunya mitjançant la presa de possessió d'un govern "viable" –tal com defensen també ERC i bona part del PDECat- que permeti aixecar el 155 i enfocar l'artilleria cap a Ciutadans. Rivera, visiblement molest durant el debat dels pressupostos, marca el pas de la política espanyola i ha generat una onada de pànic als partits on pesca vots (PP, PSOE i Podem), però necessitarà una inestabilitat sostinguda per alimentar la seva escomesa, encara que aquesta escalada l'allunyi dels que diu que són els seus referents, els centristes Emmanuel Macron i Adolfo Suárez.
La decisió de Rajoy determinarà un cop més el nivell de qualitat de la democràcia espanyola i la seva capacitat per resoldre, o no, el que ja ha esdevingut un problema crònic de l'Estat
Les dues estratègies topen, però, amb la persistència de l'independentisme, que ha sobreviscut a les divisions internes, a les càrregues policials, a les presons, a l'exili dels seus líders, a la imposició del 155 i a les amenaces sobre els pilars de la convivència com l’escola. Rajoy, que ho sap, haurà de decidir ara si roman immòbil, si aprofita el plus d'estabilitat per redreçar els contactes amb ERC i PDECat a la recerca de la pacificació, o bé si participa de la subhasta unionista que li proposa Ciutadans. La decisió determinarà un cop més el nivell de qualitat de la democràcia espanyola i la seva capacitat per resoldre, o no, el que ja ha esdevingut un problema crònic de l’Estat.
Mariano Rajoy, en una reunió amb Albert Rivera, al fons. Foto: ACN