24
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
11:01h
María José Figueras s'ha convertit en la primera rectora de la URV després d'imposar-se en les eleccions a Josep Anton Ferré. La nova màxima representant de la universitat tarragonina arriba amb ganes de canviar moltes coses, de recuperar valors que s'havien perdut i d'apostar per un altre tipus de governança, més transparent i més participativa. La catedràtica en Microbiologia ja ha avançat que només estarà en el càrrec quatre anys.
- Respongui amb sinceritat, s'esperava guanyar?
- Quan un comença un projecte, ho fa per guanyar. Nosaltres vam intentar fer-ho el millor possible per guanyar. Però com a sentiment, sent sincera, tant si guanyes com si perds tampoc passa gran cosa perquè tu entres al joc per primera vegada. Jo crec que és més dur perdre per la gent que estava en el càrrec i que ara li toca sortir. Nosaltres som nous en això i només podíem tenir una decepció en cas de no sortir escollits.
- Tot i que acaba d'entrar, voldrà repetir candidatura d'aquí a quatre anys?
- No tinc la intenció de continuar i el meu equip no ho sé.
- A banda d'entrevistes, ja ha presidit algun acte com a rectora?
- No, jo formalment no he volgut avançar-me. Hi ha moltes activitats que es desenvolupen i fins que no estigui nomenada oficialment no crec que sigui la representant legal. Ja hi haurà temps. Tenim quatre anys per endavant.
- L'exrector mentre estava en campanya electoral feia actes com a rector, no com a candidat. Fent la comparació amb la seva resposta d'abans, aquesta és una de les diferències entre vostès?
- Això es pot interpretar de moltes maneres diferents. La primera lectura que vaig fer jo i que té a veure una mica amb les primeres notícies és que deia que es tornaria a presentar, que continuava, i imagino que pensava que no hi hauria cap altre candidat. Per aquest motiu va agendar molts actes que llavors no va pensar a modificar. I això podria ser una de les coses que van passar.
- Creu que el va sorprendre la seva candidatura?
- Potser sí que va ser una sorpresa que hi hagués una altra candidatura perquè els primers comentaris eren que semblava que hi hagués un pacte no escrit de vuit anys consecutius, com s'havien donat en equips rectorals anteriors. Les eleccions són un procés normal dins de les universitats, que són cada quatre anys. Jo crec que un cop acceptat que forma part de la vida democràtica de la institució, va començar la campanya electoral. Una campanya que ja és cosa del passat. Ara cal mirar cap al futur.
- S'ha trencat la dinàmica política a la universitat.
- Exacte, ara ja hem trencat la tendència que els equips duressin dos mandats i això serà bo perquè en la següent convocatòria d'eleccions hi torni a haver una candidatura alternativa. Tot això és positiu i serveix per fer una autoreflexió i una autocrítica que és la que ens ha d'ajudar a millorar.
- Durant la campanya, hi va haver coses que van grinyolar, com el suport del màxim responsable de comunicació de la URV a Ferré o la utilització del rectorat per part del candidat que volia revalidar el càrrec.
- Una de les coses que cal fer és fer un codi de bones pràctiques en el procés electoral. El rectorat és per a tots els candidats que es presentin. Cal repartir els recursos entre els candidats, parlem de secretàries, personal de comunicació i altres professionals.
- Ha jugat en desavantatge en aquestes eleccions?
- Jo no diria en desavantatge general però des de la perspectiva pràctica sí, des de la feina. És a dir, si no tens el suport de secretàries doncs la feina s'ha de fer entre els membres del teu equip, preparar la campanya, el programa. És una feinada. Ferré deia que em copiava el programa però no era així, era perquè ens ho fèiem entre nosaltres i no podíem anar tan de pressa com el seu equip. En fi, és una experiència increïble i que li recomano a tothom.
- Posicionar-se per un candidat sent un treballador és força cridaner.
- Això és perillós si ets el cap de premsa, per exemple. Un dels errors que he vist durant la campanya és que s'ha identificat el rector amb la institució i quan ets candidat ja has de sortir-ne, perquè la universitat és una cosa que continua i tu potser no. Aquest tipus de barreja de la institució i la figura s'ha confós. Un clar exemple és que la signatura del correu que enviava Ferré, animant a la gent a votar era com a rector i no com a candidat i cridava una mica l'atenció.
- Hi haurà represàlies contra les persones que feien costat a Ferré i que li donaven suport durant la campanya?
- No, i tant que no. A veure, precisament nosaltres el que hem volgut és trencar amb la visió que es té de la universitat que aquí es pren nota de tot el que fa la gent i no és així. Ara bé, és cert que sí que hi ha càrrecs que són de confiança i la confiança és una cosa que te l'has hagut de guanyar. Per tant, totes aquelles persones que no t'han transmès això, difícilment seran els teus càrrecs de confiança. Tenim 10 càrrecs de confiança, alguns dels que hi ha poden continuar perfectament i en alguns casos, amb els quals que no et sents còmode a l'hora de treballar amb ells, doncs hi haurà un recanvi.
- Ja té la llista feta dels que perdran el càrrec?
- No, encara no he tingut temps de posar-ho damunt la taula i no ho hem parlat amb el nostre equip.
- La relació entre vostè i l'exrector com ha acabat?
- Em va agradar molt el que va dir quan es van saber els resultats. Se li va demanar que perquè havia perdut i ell va dir que perquè la gent havia cregut més en el nostre projecte. Amb una frase molt curta ho va dir tot. Ens vam saludar cordialment. Tot va ser molt correcte i entenc que anirà bé. Almenys les vibracions genèriques són aquestes. Potser hi ha gent que fa més temps que està a la institució i li costa més d'acceptar-ho però ho veurem sobre la marxa.
- Que sigui la primera dona que arriba a ser rectora de la URV obre les portes a altres possibles candidates?
- Crec que pot obrir les portes a moltes més dones però això es normalitzarà i tendirà més a anar a l'alça. Per altra banda, jo sóc dona des de tota la vida i he format part de molts equips de projectes europeus i moltes vegades era la primera dona. Per mi no és novetat encapçalar algun projecte important, com és aquest, però entenc que la societat sí que ho veu com una cosa molt pionera.
- La URV compta amb una xifra molt elevada de professors associats que tenen un sou força precari. Ha pensat alguna solució per aquest col·lectiu?
- Vaig calcular el seu sou i era de 4,5 euros l'hora, és molt precari. Aquestes places pretenien ser ocupades per especialistes de reconegut prestigi i que eren gent que professionalment tenien un sou molt elevat a fora de la universitat i que impartien docència per vocació. Amb els anys, això s'ha anat desvirtuant.
- Ara ja no és així. Ara hi ha professionals, molt especialitzats, però amb altres feines amb un sou no tan elevat.
- Ara el que ha passat és que cada vegada que hi ha hagut una baixa, en el procés aquest de precarietat en el qual se'ns ha anat jubilant gent, les hores que feien aquests docents a temps complet, i que acostumaven a fer com a màxim 240 hores, s'han anat convertint en petits contractes a professors associats perquè no hi havia cap altra alternativa. Ara hi ha gent que ha de combinar tres feines per tenir un sou digne.
- No s'ha proposat dignificar els seus salaris?
- Això és una altra cosa que caldria millorar, sobretot a aquells que puguin ser doctors perquè crec que una missió de la universitat és estimular els doctors. Volem fer un estudi per veure quins són els associats que estan aquí momentàniament perquè no se'ls ha pogut donar una cosa millor però cal recuperar-los, perquè són gent molt formada, abans que vingui una altra universitat i ens els prengui. Si l'altra li treu la plaça abans que nosaltres, marxarà. Abans d'anar a buscar talent a fora, hem de potenciar el que hi ha aquí.
- Destaca que cal que es quedin però no s'obren places.
- He de dir que en la campanya electoral em va sorprendre una cosa. Ferré deia que faria lectors a 100 professors associats. Els lectors són professors a temps complet i fins ara se'ns deia que això depenia de la Generalitat i no entenia res. La realitat no la veuré fins que no estigui a dins. Cal fer un estudi de totes les universitats per saber quines categories de professors tenen perquè hi ha una capacitat i un cert grau d'autonomia de les mateixes universitats per poder contractar. Vull comprovar si les universitats de Barcelona, Girona i Lleida tenen alguna categoria que no tenim i que ens pot ser útil. També per saber per quina podem apostar sense l'autorització de la Generalitat, ja que la podríem finançar amb els nostres pressupostos i estaria emmarcada en el grau d'autonomia que comentava.
- Quina és l'acció més imminent que portarà a terme?
- Aquesta anàlisi de la situació de la plantilla, del professorat del PAS, i saber reconèixer les persones que estan preparades i que es troben en una situació precària. Parlar amb ells i saber on està la seva previsió de futur. Un dels problemes que hi ha hagut durant aquests anys és que han anat canviant les regles del joc de manera contínua. Moltes vegades no vénen marcades per nosaltres però has de saber el perquè de tots els canvis. Hi ha gent del mateix departament que ha hagut de passar per processos molt diferents en un curt termini de temps i això costa d'entendre.
- Vol dir que s'han fet a mida?
- Més aviat ha sigut que s'han aplicat de forma diferent els criteris i les regles del joc però amb un període de temps molt curt. Com comentava, per la mateixa plaça, hi ha hagut circumstàncies molt diferents en pocs anys.
- Respongui amb sinceritat, s'esperava guanyar?
- Quan un comença un projecte, ho fa per guanyar. Nosaltres vam intentar fer-ho el millor possible per guanyar. Però com a sentiment, sent sincera, tant si guanyes com si perds tampoc passa gran cosa perquè tu entres al joc per primera vegada. Jo crec que és més dur perdre per la gent que estava en el càrrec i que ara li toca sortir. Nosaltres som nous en això i només podíem tenir una decepció en cas de no sortir escollits.
- Tot i que acaba d'entrar, voldrà repetir candidatura d'aquí a quatre anys?
- No tinc la intenció de continuar i el meu equip no ho sé.
" No tinc la intenció de continuar i el meu equip no ho sé"
- A banda d'entrevistes, ja ha presidit algun acte com a rectora?
- No, jo formalment no he volgut avançar-me. Hi ha moltes activitats que es desenvolupen i fins que no estigui nomenada oficialment no crec que sigui la representant legal. Ja hi haurà temps. Tenim quatre anys per endavant.
- L'exrector mentre estava en campanya electoral feia actes com a rector, no com a candidat. Fent la comparació amb la seva resposta d'abans, aquesta és una de les diferències entre vostès?
- Això es pot interpretar de moltes maneres diferents. La primera lectura que vaig fer jo i que té a veure una mica amb les primeres notícies és que deia que es tornaria a presentar, que continuava, i imagino que pensava que no hi hauria cap altre candidat. Per aquest motiu va agendar molts actes que llavors no va pensar a modificar. I això podria ser una de les coses que van passar.
- Creu que el va sorprendre la seva candidatura?
- Potser sí que va ser una sorpresa que hi hagués una altra candidatura perquè els primers comentaris eren que semblava que hi hagués un pacte no escrit de vuit anys consecutius, com s'havien donat en equips rectorals anteriors. Les eleccions són un procés normal dins de les universitats, que són cada quatre anys. Jo crec que un cop acceptat que forma part de la vida democràtica de la institució, va començar la campanya electoral. Una campanya que ja és cosa del passat. Ara cal mirar cap al futur.
- S'ha trencat la dinàmica política a la universitat.
- Exacte, ara ja hem trencat la tendència que els equips duressin dos mandats i això serà bo perquè en la següent convocatòria d'eleccions hi torni a haver una candidatura alternativa. Tot això és positiu i serveix per fer una autoreflexió i una autocrítica que és la que ens ha d'ajudar a millorar.
"Tot això és positiu i serveix per fer una autoreflexió i una autocrítica que és la que ens ha d'ajudar a millorar"
- Durant la campanya, hi va haver coses que van grinyolar, com el suport del màxim responsable de comunicació de la URV a Ferré o la utilització del rectorat per part del candidat que volia revalidar el càrrec.
- Una de les coses que cal fer és fer un codi de bones pràctiques en el procés electoral. El rectorat és per a tots els candidats que es presentin. Cal repartir els recursos entre els candidats, parlem de secretàries, personal de comunicació i altres professionals.
María José Figueras, nova rectora de la URV Foto: Jonathan Oca
- Ha jugat en desavantatge en aquestes eleccions?
- Jo no diria en desavantatge general però des de la perspectiva pràctica sí, des de la feina. És a dir, si no tens el suport de secretàries doncs la feina s'ha de fer entre els membres del teu equip, preparar la campanya, el programa. És una feinada. Ferré deia que em copiava el programa però no era així, era perquè ens ho fèiem entre nosaltres i no podíem anar tan de pressa com el seu equip. En fi, és una experiència increïble i que li recomano a tothom.
- Posicionar-se per un candidat sent un treballador és força cridaner.
- Això és perillós si ets el cap de premsa, per exemple. Un dels errors que he vist durant la campanya és que s'ha identificat el rector amb la institució i quan ets candidat ja has de sortir-ne, perquè la universitat és una cosa que continua i tu potser no. Aquest tipus de barreja de la institució i la figura s'ha confós. Un clar exemple és que la signatura del correu que enviava Ferré, animant a la gent a votar era com a rector i no com a candidat i cridava una mica l'atenció.
"Un dels errors que he vist durant la campanya és que s'ha identificat el rector amb la institució i quan ets candidat ja has de sortir-ne"
- Hi haurà represàlies contra les persones que feien costat a Ferré i que li donaven suport durant la campanya?
- No, i tant que no. A veure, precisament nosaltres el que hem volgut és trencar amb la visió que es té de la universitat que aquí es pren nota de tot el que fa la gent i no és així. Ara bé, és cert que sí que hi ha càrrecs que són de confiança i la confiança és una cosa que te l'has hagut de guanyar. Per tant, totes aquelles persones que no t'han transmès això, difícilment seran els teus càrrecs de confiança. Tenim 10 càrrecs de confiança, alguns dels que hi ha poden continuar perfectament i en alguns casos, amb els quals que no et sents còmode a l'hora de treballar amb ells, doncs hi haurà un recanvi.
- Ja té la llista feta dels que perdran el càrrec?
- No, encara no he tingut temps de posar-ho damunt la taula i no ho hem parlat amb el nostre equip.
- La relació entre vostè i l'exrector com ha acabat?
- Em va agradar molt el que va dir quan es van saber els resultats. Se li va demanar que perquè havia perdut i ell va dir que perquè la gent havia cregut més en el nostre projecte. Amb una frase molt curta ho va dir tot. Ens vam saludar cordialment. Tot va ser molt correcte i entenc que anirà bé. Almenys les vibracions genèriques són aquestes. Potser hi ha gent que fa més temps que està a la institució i li costa més d'acceptar-ho però ho veurem sobre la marxa.
- Que sigui la primera dona que arriba a ser rectora de la URV obre les portes a altres possibles candidates?
- Crec que pot obrir les portes a moltes més dones però això es normalitzarà i tendirà més a anar a l'alça. Per altra banda, jo sóc dona des de tota la vida i he format part de molts equips de projectes europeus i moltes vegades era la primera dona. Per mi no és novetat encapçalar algun projecte important, com és aquest, però entenc que la societat sí que ho veu com una cosa molt pionera.
"Crec que pot obrir les portes a moltes més dones però això es normalitzarà i tendirà més a anar a l'alça"
- La URV compta amb una xifra molt elevada de professors associats que tenen un sou força precari. Ha pensat alguna solució per aquest col·lectiu?
- Vaig calcular el seu sou i era de 4,5 euros l'hora, és molt precari. Aquestes places pretenien ser ocupades per especialistes de reconegut prestigi i que eren gent que professionalment tenien un sou molt elevat a fora de la universitat i que impartien docència per vocació. Amb els anys, això s'ha anat desvirtuant.
- Ara ja no és així. Ara hi ha professionals, molt especialitzats, però amb altres feines amb un sou no tan elevat.
- Ara el que ha passat és que cada vegada que hi ha hagut una baixa, en el procés aquest de precarietat en el qual se'ns ha anat jubilant gent, les hores que feien aquests docents a temps complet, i que acostumaven a fer com a màxim 240 hores, s'han anat convertint en petits contractes a professors associats perquè no hi havia cap altra alternativa. Ara hi ha gent que ha de combinar tres feines per tenir un sou digne.
- No s'ha proposat dignificar els seus salaris?
- Això és una altra cosa que caldria millorar, sobretot a aquells que puguin ser doctors perquè crec que una missió de la universitat és estimular els doctors. Volem fer un estudi per veure quins són els associats que estan aquí momentàniament perquè no se'ls ha pogut donar una cosa millor però cal recuperar-los, perquè són gent molt formada, abans que vingui una altra universitat i ens els prengui. Si l'altra li treu la plaça abans que nosaltres, marxarà. Abans d'anar a buscar talent a fora, hem de potenciar el que hi ha aquí.
"Abans d'anar a buscar talent a fora, hem de potenciar el que hi ha aquí"
- Destaca que cal que es quedin però no s'obren places.
- He de dir que en la campanya electoral em va sorprendre una cosa. Ferré deia que faria lectors a 100 professors associats. Els lectors són professors a temps complet i fins ara se'ns deia que això depenia de la Generalitat i no entenia res. La realitat no la veuré fins que no estigui a dins. Cal fer un estudi de totes les universitats per saber quines categories de professors tenen perquè hi ha una capacitat i un cert grau d'autonomia de les mateixes universitats per poder contractar. Vull comprovar si les universitats de Barcelona, Girona i Lleida tenen alguna categoria que no tenim i que ens pot ser útil. També per saber per quina podem apostar sense l'autorització de la Generalitat, ja que la podríem finançar amb els nostres pressupostos i estaria emmarcada en el grau d'autonomia que comentava.
María José Figueras, nova rectora de la URV Foto: Jonathan Oca
- Quina és l'acció més imminent que portarà a terme?
- Aquesta anàlisi de la situació de la plantilla, del professorat del PAS, i saber reconèixer les persones que estan preparades i que es troben en una situació precària. Parlar amb ells i saber on està la seva previsió de futur. Un dels problemes que hi ha hagut durant aquests anys és que han anat canviant les regles del joc de manera contínua. Moltes vegades no vénen marcades per nosaltres però has de saber el perquè de tots els canvis. Hi ha gent del mateix departament que ha hagut de passar per processos molt diferents en un curt termini de temps i això costa d'entendre.
- Vol dir que s'han fet a mida?
- Més aviat ha sigut que s'han aplicat de forma diferent els criteris i les regles del joc però amb un període de temps molt curt. Com comentava, per la mateixa plaça, hi ha hagut circumstàncies molt diferents en pocs anys.