El 155 no marxa... i rebrota a Badalona

Són hores decisives per al govern de Badalona, la tercera ciutat del país. La seva alcaldessa, Dolors Sabater, antiga presidenta d'Òmnium a la ciutat i que va liderar una coalició independentista i d'esquerres vinculada a la CUP i als comuns, no va poder aprovar els pressupostos i va perdre la moció de confiança. Havia arrencat la legislatura amb el suport del PSC, que afirmava que volia deixar enrere la forma de fer de Xavier García Albiol, però fa temps que l'ha perdut. El líder del PP aprofita la situació i ahir va fer un regal enverinat als socialistes oferint-los els vots (que se sumaran als de Ciutadans) per fer alcalde el seu portaveu Álex Pastor. De prosperar la moció de confiança a un any de les municipals el missatge que s'enviaria és que el bloc del 155 es traslladarà als ajuntaments. Un 155 que no s'aixeca a la Generalitat a l'espera que Quim Torra, que ahir va suspendre la presa de possessió dels consellers, prengui una decisió per sortir de l'atzucac.

El del frontisme unionista és el camí natural del PP i Ciutadans, que ahir mateix aprovaven plegats els pressupostos de l'Estat al Congrés gràcies també a un PNB -etern pèndol patriòtic- que es va oblidar del 155 i les seves promeses. És inquietant, però, que el PSC es plantegi entrar al joc. Els socialistes catalans són responsables de les grans transformacions de les nostres ciutats, les han governat amb equilibri i rigor durant anys i han treballat de forma incansable per a la cohesió social. Just el contrari del que va fer García Albiol a Badalona, el primer ajuntament català que va institucionalitzar la xenofòbia. A partir d'articles que havia fet feia anys Quim Torra -i pels quals es va disculpar-, el PSC el va rebre titllant-lo de "supremacista que odia la meitat de la societat" i "racista". De García Albiol es podria dir com a mínim el mateix. I no per les seves opinions, sinó pels seus fets. 

Ahir Sabater va guardar silenci als mitjans, però la casualitat va voler que, mentre es cuinava la moció de censura del 155, fos al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. L'entrevistàvem a NacióDigital a ella i a les seves companyes de Barcelona (Ada Colau), Santa Coloma (Núria Parlon) i Sant Cugat (Mercè Conesa) per a l'especial que preparem per aquest diumenge a un any de les municipals. L'entrevista a les quatre alcaldesses metropolitanes anirà complementada amb un extens balanç de la gestió de Colau i un ampli reportatge sobre la situació a les deu principals capitals del país. Sabater va posar pressió al PSC advertint del risc que el canvi de tendència que en els darrers tres anys s'ha observat a Badalona en matèria de drets i de convivència es tiri per la borda. Podeu veure les seves declaracions en exclusiva en aquesta informació de Joan Serra Carné.
 

Puigdemont complau el PDECat a Barcelona. I si a Badalona la cosa està que bull, el mateix es pot dir a Barcelona. Hi ha molts moviments en el camp del sobiranisme. Jordi Graupera presenta avui nous passos en la seva proposta de primàries després d'haver superat el seu autoimposat objectiu de les 30.000 firmes ciutadanes. La iniciativa ha estat rebuda amb un no d'ERC, ben situada a les enquestes, i de la CUP, i molta fredor del PDECat, que no creu que la unitat passi per entrar al joc del filòsof liberal. Sí que ho ha fet Ferran Mascarell, que accepta el desafiament per bastir un front ampli sobiranista que sigui garantia de derrotar Colau però amb un accent més socialdemòcrata.

Graupera, crític amb la gestió del procés, volia el suport de Carles Puigdemont, però per ara no el tindrà. Va buscat i qui el pot lluir ja és Neus Munté, que ahir al vespre -hores abans que Graupera aparegués de nou- l'exhibia amb un vídeo conjunt a Berlín malgrat que la seva sortida del Govern -era consellera de la Presidència i portaveu- l'estiu passat no va ser precisament còmoda. El president a l'exili no ha volgut, però, desairar el PDECat. Veurem si el suport es manté a mesura que s'atansi la cita amb les urnes i les peticions d'unitat vagin a més. El partit, on els alcaldes pesen més que mai, es prepara per a les municipals. S'hi juga el seu futur. Al juny fan una convenció i un dels assumptes que abordaran és si s'han de presentar com a Junts per Catalunya (canviant el nom del país pel del municipi). De moment molts alcaldes ho volen fer per aprofitar l'empenta de Puigdemont. Ho explica Oriol March.     

Canvis (petits) i música. A partir d'ara El Despertador us arribarà de dilluns a dijous i el divendres, a primera hora del matí, rebreu La Brúixola, el newsletter del nostre cap de Política, Joan Serra Carné. Ja sabeu que els dilluns tornem sempre amb música per arrencar la setmana. I si pot ser ho relacionem amb l'actualitat. Envieu les vostres propostes a eldespertador@naciodigital.cat o contestant aquest correu.   


Vist i llegit

Milers de catalans van passar pels camps nazis a principis dels 40. Entre ells n'hi havia que també eren presoners de guerra. Tots tenen darrera seu històries que és bo desenterrar i explicar per prendre consciència de l'horror del feixisme. És el que han fet al quinzenal SomGarrigues amb la història, que ell va deixar escrita fa anys en un llibre autobiogràfic i documentada a través dels seus familiars, de Pierre Mandaña, un pintor de l'Albi, a les Garrigues, que va estar-se cinc anys en un camp de presoners de guerra a Alemanya. El reportatge de Miquel Andreu us atansa a la seva peripècia.   


 El passadís

Tot indica que l'empresari Josep Bombardó no serà, finalment, candidat a presidir la gran patronal Foment del Treball. Bombardó és una figura molt valorada al sector industrial i ha presidit fins ara la Fundació Privada del Gremi de Fabricants de Sabadell. De sensibilitat catalanista, tenia el suport d'un nucli crític amb la gestió de l'actual president de la patronal, Joaquim Gay de Montellà. En el si d'aquest sector es propugna que lideri l'empresariat algú amb un perfil de cultura industrial potent, més que no pas de perfil funcionarial com ho és Gay o ho era Joan Rosell. La sortida de Bombardó, si es confirma, reforça les opcions del vicepresident de Dani i exdiputat d'Unió al Congrés, Josep Sánchez Llibre, per dirigir l'empresariat català.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1928, fa just 90 anys, es comença a construir, a la Vall de Ribes (el Ripollès), el tren cremallera que, passant per Queralbs, arriba fins al santuari de Núria. La infraestructura, que pertany a Ferrocarrils de la Generalitat i va entrar en servei el 22 de març de 1933, va acabar amb l'aïllament del santuari, on fins aleshores només es podia accedir a través de camins. D'aquesta forma hi van arribar, buscant la pau de l'indret, els ponents del primer Estatut d'Autonomia, que es va redactar el 1932 quan Francesc Macià era president de la Generalitat. Aquest vídeo explica com es va construir.


 L'aniversari

El 24 de maig de l'any 1941, avui fa 77 anys, naixia a Minnesota, als Estats Units, el cantant i poeta Bob Dylan, un dels símbols de la cançó protesta. "L'obra del darrer Premi Nobel de literatura és l'engranatge perfecte entre continent i contingut, allò que ja buscaven els poetes clàssics a l'antigor de Grècia", va escriure Esteve Plantada al perfil que en va fer. I és que, en efecte, Dylan va ser premi Nobel de literatura, un guardó que va evitar recollir (ho va delegar en la punk i també poeta Patti Smith). D'ell dues cançons mítiques: Blowing in the wind i The times they are changing, de principis dels seixanta.
 

​
Fes clic aquí per subscriure't-hi