Travessen la porta del Trentenari. Una. Dues. Tres. I fins a quatre. Venen d'inaugurar un mercat, de visitar un projecte educatiu o d'afrontar reunions de gestió. Dels barris, de l'asfalt del carrer o l'aura dels despatxos, a l'àgora de reflexió que ha esdevingut el majestuós Saló de Cent. Toca prendre possessió del debat. Un cop s'asseuen d'esquenes al retaule d'alabastre, les alcaldesses s'alliberen dels protocols. De fet, no en són gens militants.
"Hola, hola, Sant Cugat power!", diu Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, durant la prova de so dels micròfons. La seva homòloga de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, no dubta en investir-la durant els primers minuts de conversa: "Series una fantàstica presidenta de la Generalitat!". Ada Colau fa d'amfitriona de la trobada en un dia especialment complex per a l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater. El fantasma de la moció de censura ha travessat els vitralls de les rosasses.
Les sigles d'origen es desfan com un terròs de sucre quan les quatre entrellacen el debat. Hi ha més dones aquest dimecres al Saló de Cent que al Govern dissenyat per Quim Torra. Les alcaldesses, disparen. "Cap excusa justifica la falta de paritat". Colau (comuns) dixit. "Les estructures dels partits són patriarcals", denuncia Parlon, del PSC. Ho reitera Sabater (CUP), pendent que tres homes de PP, PSC i Cs resolguin si la fan fora. L'estratègia de la restitució treu breument el caparró de la mà de Conesa, del PDECat, que no s’estalvia una puntualització: "No ho deixarem de reclamar".
Algun retret endolcit
Parlon joguineja amb les gomes i els braçalets del canell esquerre mentre escolta. Colau reclina el cos cap endavant agafant-se els genolls quan fa d'oient. Sabater acompanya les paraules amb el vaivé de les mans. Conesa s'aferra al bolígraf. Parlen de les pedres a la sabata del seu mandat. El maleït tramvia barceloní, la mobilitat badalonina, la subordinació amb la qual l’Estat tracta els consistoris restant-los marge de maniobra, situació denunciada per la colomenca. I el clam unànime: la necessitat de posar fre a l’increment dels preus dels lloguers. Conesa se salta els patró del seu partit quan advoca perquè siguin regulats per llei estatal.
Ada Colau fa d'amfitriona de la trobada en un dia especialment complex per a l'alcaldessa de Badalona, on ressuscita la moció de censura
Alguns retrets edulcorats sobrevolen a l'hora de dirimir si ha de governar o no la llista més votada. Des de la comoditat de la seva majoria absoluta, Parlon retreu a aquells que abanderen el desgast del bipartidisme que no facin una acció constructiva als consistoris. Conesa defensa clarament que la "fragmentació bloqueja" i que cal corregir el sistema perquè governi el més votat. Colau replica que tampoc es tracta d'invalidar l'oposició. Ella, juntament amb Sabater, són de les quatre les que més dificultats tenen en la geometria consistorial.
Els llaços grocs i la necessitat de comptar "fins a 10"
Conesa i Parlon exhibeixen veterania i fan pinça a l'hora de qüestionar la idoneïtat de remunicipalitzar tots els serveis. "Defensar la remunicipalització de tot és un error, però oposar-s'hi també", diu Conesa. "No se'n pot fer un debat atropellat. Les remunicipalitzacions estan de moda com en el seu dia ho va ser crear instituts", deixa anar Parlon. Front arrufat de les companyes. Colau reivindica la capacitat dels ciutadans per decidir-ho. Sabater assenyala els beneficis d'algunes empreses que es beneficien d'externalitzacions.
Vaivé d'assessors i caps de premsa pel Saló de Cent. La moció de censura a Badalona es muscula, la presa de possessió del Govern no paritari s'ajorna. Els llaços grocs fan acte de presència quan ja fa hora i mitja que les alcaldesses enraonen. Indignació de Colau amb la carta de Millo: "És de mala fe barrejar la llibertat d'expressió amb agressions". Sabater subratlla el paper de les alcaldies per garantir la cohesió i la llibertat d'expressió i Conesa puntualitza que "neutralitat no implica indiferència". L'alcaldessa de Santa Coloma, vers lliure socialista, reivindica la preservació dels espais d'"arbitratge" i reconeix que de vegades ha de comptar "fins a deu" davant comentaris que rep d'un sentit o altre.
Carta als reis amb poca fe
"Els conflictes nacionals són molt patriarcals, i aquí companyes, hi tenim molt a dir!", proposa Parlon, que a l'hora de fer la carta als reis confessa que no té "fe" ni en Rajoy ni en Torra. Des del retaule, Sant Andreu, la Mare de Déu de la Mercè, Santa Eulàlia, Jaume Fivaller i Rafael Casanovas com a testimonis. Des de les parets, Sant Jordi i Jaume I. Tampoc hi ha paritat. En tot cas, per si cau alguna cosa, demana als dos presidents, homes també, diàleg amb capacitat de cedir a banda i banda. "Diàleg real", puntualitza Colau. I un Govern "efectiu". Que els presos tornin a casa i que s'inverteixi a Sant Cugat són les peticions que fa Conesa. Sabater diu directament sense pels a la llengua que Rajoy ha de dimitir. Ull, alerta Parlon, que avui dia les cançons de la Movida madrileña possiblement estarien sota la tutela de Llarena o d’algun altre jutge.
"Els conflictes nacionals són molt patriarcals, i aquí companyes, hi tenim molt a dir!", proposa Parlon, que a l’hora de fer la carta als reis confessa que no té "fe" ni en Rajoy ni en Torra
El bolígraf de Conesa ja reposa. El debat conclou. I sí, elles mateixes admeten que quan es posen en comú les problemàtiques comunes en la gestió del dia a dia totes acaben desbordant els límits dels propis partits. Travessen la porta del Trentenari per recuperar l'agenda, l'asfalt i els barris. Ara, però, amb gana de migdia. Un. Dos. Tres. I fins a quatre alcaldesses -almenys per ara- que comanden quatre de les principals ciutats catalanes.
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa, amb Ferran Casas i Joan Serra Carné. Foto: Adrià Costa
