Andrea Mir (1991) és un dels noms que sona amb més força de la nova escena musical catalana. Acaba de debutar amb Arribes tard, un àlbum que transita per camins poc habituals en la música feta al país, a ritme de pop i de neo-soul, amb influències jazz i lliscant sobre elegants bases rítmiques, amb un piano que subratlla una veu que vol compartir un món. La cantant, pianista i compositora de Rubí s'ha format al Conservatori Municipal de Barcelona –on va ser guardonada amb el Premi d'Honor de la seva promoció– i l'ESMUC, on va estudiar el grau superior d'interpretació en l'àmbit de música clàssica i contemporània.
"Vaig començar amb el piano, amb el piano clàssic, que és la meva carrera", explica Andrea Mir en aquesta entrevista amb NacióDigital. "Però, des que era ben petita, amb 13 anys, ja tenia grups i bandes i tastava la música modera. El soul em va captivar". Conèixer aquest estil i fer-ne versions li va permetre recrear-se en la part més creativa de la música, que és allò "que em crida més l'atenció", tal com confessa. "M'agrada composar, i m'agradaria composar per algú altre. Però el que més m'agrada és cantar les meves cançons a dalt d'un escenari. M'agrada molt connectar amb la gent, ja sigui cantant amb grups de versions o jo sola amb el piano".
Un dels punts d'inflexió de la seva formació va ser l'estada a Nova York l'any 2015, on viu dels "tips" i de les classes particulars de música, i on comença a treballar amb el productor Andros Rodriguez de la companyia Advanced Alternative Media Inc. "Sempre he escoltat molta música en anglès. Soc una consumidora nata de tot el que ve d'EUA i per això quan vaig acabar la carrera me'n vaig anar a Nova York, amb algunes escapades a Los Angeles". Va ser una època de descoberta, de conèixer gent molt potent. "Allà veies que tot podia passar. I va ser quan vaig conèixer Andros Rodriguez, un productor que és sovint per Barcelona, perquè treballa amb la Shakira".
"Vaig tornar dels EUA perquè la vida allà és dura –detalla–. Tot és molt car, la gent, el temps, el menjar. Quan vaig tornar, el més lògic per mi va ser fer alguna cosa en català. Viure a Nova York i treballar amb aquella gent em va fer adonar que per molt que m'agradi, no puc fer veure que soc d'allà". La pregunta que es va fer va ser clara: què puc aportar jo a l'escena del meu país? "I vaig fer un clic. A mi m'agrada molt el neo-soul, i vaig decidir que provaria què passava si el cantava en català. Va ser un procés d'investigació, de sentir-me còmoda cantant en català en un estil que escolto en anglès".
Un primer disc sobre "l'empoderament d'un mateix"
El fruit de tot aquest procés, personal i creatiu, és Arribes tard, el primer disc d'Andrea Mir. "He volgut transmetre l'empoderament d'un mateix a través de les cançons. Jo mateixa he canviat, l'Andrea d'abans ja no hi és, per això 'arribes tard'", explica. "Ara veig molt més clares coses que abans no veia". El disc s'obre i es tanca amb dos temes que fan de benvinguda i d'adeu. "El primer tema és com una introducció de tot el que veuràs al disc. Un adeu, un trencament, des d'on comença tot. Un aprenentatge, una reivindicació d'un mateix. I llavors vaig dir: si hi ha una intro, perquè no fer un tancament amb els poders que m'ha donat tot aquest aprenentatge?".
Tal com diu a la cançó Superpoders, la darrera, Mir no creu en el fracàs i en les casualitats. "Fins ara, tot ha estat a base de feina. Tot el que he volgut i he aconseguit és perquè jo mateixa he posat les hores i l'esforç. El disc, també: l'he autoeditat jo i el moc jo. És anar picant pedra, però hi crec molt". La compositora afegeix que "no fracasses si fas el que tu vols. Ja considero que he guanyat molt, amb aquest disc". Entre els desig de futur, tocar molt les cançons d'aquest disc, "poder arribar a la gent i que sigui una carta de presentació, que la gent em pugui anar seguint pel camí". Una oportunitat immillorable per fer-ho i deixar-se seduir per la seva proposta serà aquest divendres 25 de maig, en el concert de presentació al Marula Café de Barcelona.
