23
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
11:29h
La mesa del Parlament ha reclamat aquest dimecres informació a Toni Comín, diputat d'ERC i nomenat conseller de Salut per Quim Torra, per tal que aclareixi la seva situació jurídica abans de decidir definitivament si li manté el vot delegat. Comín ha participat des de Brussel·les en els últims plens, un cop la justícia belga va dictar mesures cautelars davant la nova euroordre enviada pel Tribunal Suprem, però ara que l'extradició s'ha desestimat i aquestes cautelars s'acabaran, l'oposició constitucionalista sosté que no hi ha marge legal perquè Comín continuï delegant el vot.
La setmana passada, el conseller de Salut nomenat per Torra va veure com la justícia belga tombava la demanda d'extradició del Suprem. Fins ara, l'argumentari del diputat insistia que, en pesar sobre ell mesures cautelars -no podria abandonar Bèlgica-, la seva situació equivalia a la dels presos polítics, als quals no s'ha posat mai cap impediment per part de la justícia espanyola a l'hora de delegar el vot. Un cop decaiguin les cautelars, entén l'oposició, també ha de decaure la possibilitat de participar en els plens.
Ciutadans ha estat la formació més crítica amb la delegació exercida per Comín i Carles Puigdemont, els vots dels quals van ser decisius per tal de poder investir Torra amb les abstencions de la CUP. Inés Arrimadas, màxima dirigent del partit espanyolista al Parlament, va acusar el govern espanyol de permetre que "dos fugits de la justícia" fosin cabdals a l'hora d'escollir nou president de la Generalitat. La qüestió ha arribat al Tribunal Constitucional (TC), que no ha pres mesures cautelars i, per tant, ha avalat momentàniament la possibilitat que Comín i Puigdemont deleguin el vot.
La setmana passada, el conseller de Salut nomenat per Torra va veure com la justícia belga tombava la demanda d'extradició del Suprem. Fins ara, l'argumentari del diputat insistia que, en pesar sobre ell mesures cautelars -no podria abandonar Bèlgica-, la seva situació equivalia a la dels presos polítics, als quals no s'ha posat mai cap impediment per part de la justícia espanyola a l'hora de delegar el vot. Un cop decaiguin les cautelars, entén l'oposició, també ha de decaure la possibilitat de participar en els plens.
Ciutadans ha estat la formació més crítica amb la delegació exercida per Comín i Carles Puigdemont, els vots dels quals van ser decisius per tal de poder investir Torra amb les abstencions de la CUP. Inés Arrimadas, màxima dirigent del partit espanyolista al Parlament, va acusar el govern espanyol de permetre que "dos fugits de la justícia" fosin cabdals a l'hora d'escollir nou president de la Generalitat. La qüestió ha arribat al Tribunal Constitucional (TC), que no ha pres mesures cautelars i, per tant, ha avalat momentàniament la possibilitat que Comín i Puigdemont deleguin el vot.