23
de maig
del
2018
Actualitzat
el
26
d'abril
del
2019
a les
17:07h
Ara sembla que sí. La Cambra de Comerç es prepara per encetar l'etapa post-Miquel Valls, que va començar el 2002. Així que es constitueixi el nou Govern de la Generalitat, serà imminent la convocatòria d'eleccions a les tretze cambres de comerç de Catalunya. Però "la mare de totes les batalles" serà a la Cambra de Comerç de Barcelona.
Del dret a decidir a la prudència
Miquel Valls ha estat un president hàbil, que ha sabut moure's en les procel·loses aigües de la política catalana. De mentalitat conservadora, però molt pragmàtic, va mantenir unes relacions cordials amb els diversos governs de la Generalitat. En l'inici del procés sobiranista, va signar el primer Manifest del Far. Després, va cedir tot el protagonisme a la Cambra de Girona a l'hora de donar suport explícit al dret a decidir. Però a mesura que s'acostava l'1-0, la posició de la Cambra es va anar fent més prudent.
El miratge d'una pròrroga
Des de l'aplicació del 155, la Cambra de Comerç es va alinear amb el discurs de defensa de la legalitat feta també per altres entitats econòmiques, però mirant de no ferir susceptibilitats amb el sobiranisme. Valls va haver de canviar d'interlocutor de manera sobtada. Del Govern de Carles Puigdemont a Enric Millo, delegat del govern espanyol. Una cosa estava clara, però, des del 27 d'octubre. Un cop més, el mandat de Valls s'allargava perquè ha de ser la Generalitat qui convoqui eleccions. En aquests mesos s'ha especulat amb la possibilitat que el decret del conseller Baiget del juny passat, que impedia un nou mandat de Valls, fos anul·lat. Pe`ro això no ha succeït.
Luis Conde, qüestionat
Les apetències de l'empresari Luis Conde per succeir Valls van sobtar, ja que tothom feia el president de Seeliger&Conde com a candidat a la Fira de Barcelona. Tot indica que Miquel Valls, que segons fonts de la Cambra viu molt malament haver d'abandonar el càrrec, ha donat la llum verda a Conde com a hereu oficialista. Però el nom de Conde, i sobretot les seves proximitats a Ciutadans, explicades a NacióDigital, han generat animositats envers la seva candidatura.
Ramon Masià: campanya des d'octubre
Qui no ha aturat en cap moment la seva cursa electoral ha estat la candidatura de l'empresari Ramon Masià, qui va anunciar l'octubre passat que es presentaria a la presidència de la Cambra. Ja fa mesos que trepitja territori. Amb un programa que propugna una gestió més empresarial de la Cambra, amb noms com Lluís Puig i Pilar Calvo -ben connectada amb sectors sobiranistes- i un coneixement, que ningú discuteix a Masià, de com funciona la casa, la batalla per la conquesta de la Cambra serà dura.
Hi ha d'altres noms que circulen, com el de Josep Maria Torres, a qui alguns veuen com el candidat de la Pimec. O Enric Crous, ben vist des de sectors diferents i que seria vist com una altra opció renovadora. Tot apunta que el procés electoral es produirà entre setembre i octubre. Aleshores conclourà la llarga era de Miquel Valls.
Del dret a decidir a la prudència
Miquel Valls ha estat un president hàbil, que ha sabut moure's en les procel·loses aigües de la política catalana. De mentalitat conservadora, però molt pragmàtic, va mantenir unes relacions cordials amb els diversos governs de la Generalitat. En l'inici del procés sobiranista, va signar el primer Manifest del Far. Després, va cedir tot el protagonisme a la Cambra de Girona a l'hora de donar suport explícit al dret a decidir. Però a mesura que s'acostava l'1-0, la posició de la Cambra es va anar fent més prudent.
El miratge d'una pròrroga
Des de l'aplicació del 155, la Cambra de Comerç es va alinear amb el discurs de defensa de la legalitat feta també per altres entitats econòmiques, però mirant de no ferir susceptibilitats amb el sobiranisme. Valls va haver de canviar d'interlocutor de manera sobtada. Del Govern de Carles Puigdemont a Enric Millo, delegat del govern espanyol. Una cosa estava clara, però, des del 27 d'octubre. Un cop més, el mandat de Valls s'allargava perquè ha de ser la Generalitat qui convoqui eleccions. En aquests mesos s'ha especulat amb la possibilitat que el decret del conseller Baiget del juny passat, que impedia un nou mandat de Valls, fos anul·lat. Pe`ro això no ha succeït.
Luis Conde, qüestionat
Les apetències de l'empresari Luis Conde per succeir Valls van sobtar, ja que tothom feia el president de Seeliger&Conde com a candidat a la Fira de Barcelona. Tot indica que Miquel Valls, que segons fonts de la Cambra viu molt malament haver d'abandonar el càrrec, ha donat la llum verda a Conde com a hereu oficialista. Però el nom de Conde, i sobretot les seves proximitats a Ciutadans, explicades a NacióDigital, han generat animositats envers la seva candidatura.
Ramon Masià: campanya des d'octubre
Qui no ha aturat en cap moment la seva cursa electoral ha estat la candidatura de l'empresari Ramon Masià, qui va anunciar l'octubre passat que es presentaria a la presidència de la Cambra. Ja fa mesos que trepitja territori. Amb un programa que propugna una gestió més empresarial de la Cambra, amb noms com Lluís Puig i Pilar Calvo -ben connectada amb sectors sobiranistes- i un coneixement, que ningú discuteix a Masià, de com funciona la casa, la batalla per la conquesta de la Cambra serà dura.
Hi ha d'altres noms que circulen, com el de Josep Maria Torres, a qui alguns veuen com el candidat de la Pimec. O Enric Crous, ben vist des de sectors diferents i que seria vist com una altra opció renovadora. Tot apunta que el procés electoral es produirà entre setembre i octubre. Aleshores conclourà la llarga era de Miquel Valls.