22
de maig
del
2018
Actualitzat
el
23
de maig
a les
9:45h
Poc s'imaginava Mariano Rajoy, quan va aplicar el 155, que Carles Puigdemont seria el candidat independentista més votat, que Quim Torra acabaria sent president de la Generalitat i que la primera mesura que prendria en el càrrec seria el nomenament de consellers empresonats i a l'exili. Rajoy pretenia que es formés Govern el més aviat possible -per això va convocar eleccions el 21 de desembre, amb la perspectiva d'una intervenció acotada-, però les circumstàncies han fet que s'ennuegui amb el final del 155. No només perquè -de moment, a l'espera de prendre una decisió definitiva al llarg de les properes hores- Torra aguanta el pols de la presa de possessió, sinó perquè Ciutadans i PSOE el pressionen per mantenir el control sobre la Generalitat.
El context és enormement complex perquè hi ha una superposició de legalitats i legitimitats entre l'Estat i la Generalitat. La Moncloa segueix sent la màxima responsable del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i juga amb el calendari -té deu dies des de dissabte- per publicar el nomenament dels consellers. Rajoy va pactar amb Albert Rivera, líder de Ciutadans, i Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, mantenir el 155 després de veure que Torra situava Toni Comín, Lluís Puig, Josep Rull i Jordi Turull. El jutge Pablo Llarena, sempre atent a les dinàmiques polítiques, ha vetat la presència dels dos últims dirigents, empresonats a Estremera, a la presa de possessió.
El paisatge s'acaba de fer complex si s'atén al debat que hi ha aquests dies sobre els pressupostos generals de l'Estat. El PNB, en preveure que el 155 s'aixecaria amb la investidura de Torra i la formació d'un nou executiu català, va emprendre el gir per facilitar la tramitació dels comptes. Aquesta posició ha entrat en qüestió tan bon punt el PP ha decidit allargar el la intervenció, i ara els nacionalistes bascos no decidiran "fins a l'últim moment" el vot sobre el dictamen dels comptes. De moment, però, han anat ajudant el govern espanyol en totes les seccions que ja s'han sotmès a votació. Hi ha un seguit d'inversions milionàries pactades amb Rajoy per a Euskadi que depenen de la tramitació dels pressupostos, així com també la pujada de les pensions.
"No hi ha una decisió definitiva presa", recalcava Aitor Esteban, portaveu del PNB, als passadissos del Congrés. "Espero que facin honor al que han promès", ha ressaltat Torra en una entrevista a RAC1. El president de la Generalitat encara no té resposta a la carta que va enviar divendres a Rajoy en la qual li demana una reunió per encetar el diàleg "sense condicions", i a partir d'aquest dimecres començarà a enviar missives a tots els líders europeus per denunciar la situació política excepcional a Catalunya.
Sense substituts
L'existència de presos polítics i d'exiliats serà una part central d'aquesta carta. De moment, Torra assegura que no pensa en substituir Rull, Turull, Comín i Puig com a membres del Govern, per bé que dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) van maniobrar a finals de la setmana passada perquè alguns d'ells renunciessin a ser nomenats amb l'argument que Rajoy s'hi aferraria per mantenir el 155. Tots quatre es van refermar en la voluntat de seguir sent membres del Govern, i el president de la Generalitat es va comprometre amb ells a restituir-los. La restitució era, precisament, l'eix central de la campanya de JxCat, tot i que s'ha anat diluint amb el pas del temps.
Fonts de Presidència assenyalen, això sí, que l'acte de presa de possessió -no convocat oficialment- no s'acabarà de definir fins demà al matí. A Palau estan pendents de la resposta a una carta que ha enviat Víctor Cullell, secretari del Govern, a la Moncloa per preguntar sobre el motiu pel qual els nomenaments no han estat publicats. El corrent més estès dins de JxCat és que consignar la tria de Torra al DOGC és un "acte degut", i per tant obligatori, després que es conegui la tria de consellers i conselleres. La CUP i, fins i tot, Catalunya en Comú Podem, són partidaris de fer efectiva la presa de possessió i emeten crítiques cap a l'actitud de Rajoy.
El bloqueig del govern espanyol, en tot cas, ho deixa tot en l'aire. El president de l'executiu estatal prometia -i així consta en l'acord sobre el 155 aprovat al Senat el 27 d'octubre- que la intervenció de l'autonomia cessaria quan hi hagués nou Govern a Catalunya. Aquest nou executiu ha estat designat, però la composició no convenç la Moncloa. El xoc, de moment, no té final.
El context és enormement complex perquè hi ha una superposició de legalitats i legitimitats entre l'Estat i la Generalitat. La Moncloa segueix sent la màxima responsable del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i juga amb el calendari -té deu dies des de dissabte- per publicar el nomenament dels consellers. Rajoy va pactar amb Albert Rivera, líder de Ciutadans, i Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, mantenir el 155 després de veure que Torra situava Toni Comín, Lluís Puig, Josep Rull i Jordi Turull. El jutge Pablo Llarena, sempre atent a les dinàmiques polítiques, ha vetat la presència dels dos últims dirigents, empresonats a Estremera, a la presa de possessió.
El paisatge s'acaba de fer complex si s'atén al debat que hi ha aquests dies sobre els pressupostos generals de l'Estat. El PNB, en preveure que el 155 s'aixecaria amb la investidura de Torra i la formació d'un nou executiu català, va emprendre el gir per facilitar la tramitació dels comptes. Aquesta posició ha entrat en qüestió tan bon punt el PP ha decidit allargar el la intervenció, i ara els nacionalistes bascos no decidiran "fins a l'últim moment" el vot sobre el dictamen dels comptes. De moment, però, han anat ajudant el govern espanyol en totes les seccions que ja s'han sotmès a votació. Hi ha un seguit d'inversions milionàries pactades amb Rajoy per a Euskadi que depenen de la tramitació dels pressupostos, així com també la pujada de les pensions.
El PNB encara no té una decisió definitiva presa sobre el vot decisiu en la tramitació dels comptes, els quals deia que no avalaria amb el 155 en vigor
"No hi ha una decisió definitiva presa", recalcava Aitor Esteban, portaveu del PNB, als passadissos del Congrés. "Espero que facin honor al que han promès", ha ressaltat Torra en una entrevista a RAC1. El president de la Generalitat encara no té resposta a la carta que va enviar divendres a Rajoy en la qual li demana una reunió per encetar el diàleg "sense condicions", i a partir d'aquest dimecres començarà a enviar missives a tots els líders europeus per denunciar la situació política excepcional a Catalunya.
Sense substituts
L'existència de presos polítics i d'exiliats serà una part central d'aquesta carta. De moment, Torra assegura que no pensa en substituir Rull, Turull, Comín i Puig com a membres del Govern, per bé que dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) van maniobrar a finals de la setmana passada perquè alguns d'ells renunciessin a ser nomenats amb l'argument que Rajoy s'hi aferraria per mantenir el 155. Tots quatre es van refermar en la voluntat de seguir sent membres del Govern, i el president de la Generalitat es va comprometre amb ells a restituir-los. La restitució era, precisament, l'eix central de la campanya de JxCat, tot i que s'ha anat diluint amb el pas del temps.
Fonts de Presidència assenyalen, això sí, que l'acte de presa de possessió -no convocat oficialment- no s'acabarà de definir fins demà al matí. A Palau estan pendents de la resposta a una carta que ha enviat Víctor Cullell, secretari del Govern, a la Moncloa per preguntar sobre el motiu pel qual els nomenaments no han estat publicats. El corrent més estès dins de JxCat és que consignar la tria de Torra al DOGC és un "acte degut", i per tant obligatori, després que es conegui la tria de consellers i conselleres. La CUP i, fins i tot, Catalunya en Comú Podem, són partidaris de fer efectiva la presa de possessió i emeten crítiques cap a l'actitud de Rajoy.
Torra manté que no plantejarà alternatives a Rull, Turull, Comín i Puig, els empresonats i exiliats nomenats dissabte i combatuts per l'Estat
El bloqueig del govern espanyol, en tot cas, ho deixa tot en l'aire. El president de l'executiu estatal prometia -i així consta en l'acord sobre el 155 aprovat al Senat el 27 d'octubre- que la intervenció de l'autonomia cessaria quan hi hagués nou Govern a Catalunya. Aquest nou executiu ha estat designat, però la composició no convenç la Moncloa. El xoc, de moment, no té final.
Quim Torra, després de prendre possessió Foto: PDECat