25
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
11:39h
La CUP considera que el procés ha de desembocar en una negociació amb l'Estat i la comunitat internacional, però, a diferència del que opinen altres actors, no creu que calgui aparcar la desobediència fins que aquest diàleg s'obri, sinó que precisament defensa que aquestes accions de ruptura són les que acabaran forçant-lo. Així ho va plasmar en la ponència que va aprovar l'assemblea nacional dels anticapitalistes del dia 13 a Cervera.
Un debat plàcid que va quedar ofegat per la tensió generada arran del consell polític que, en paral·lel, va avalar mantenir les quatre abstencions a Quim Torra i, per tant, facilitar-ne la investidura. Mentre dirimien aquesta qüestió conjuntural i transcendental, les bases de la CUP també validaven la ponència estratègica per als propers anys, de caire més estratègic, i que s'ha fet pública aquest divendres. En ella, la formació detalla quines són les seves línies de treball per implementar la República.
Segons el document aprovat, "la construcció d'una República independent només pot ser producte de la capacitat per justament portar els estats i la comunitat internacional a un terreny de negociació i acord al voltant de l'exercici de l'autodeterminació". Tot i això, avisa seguidament que aquesta "autodeterminació cal preparar-la, reforçar-la i exercir-la sempre, al marge del reconeixement i de la voluntat negociadora de la resta de la comunitat internacional", deixant clar que el procés no es pot aturar mentre aquesta taula de diàleg no s'estableixi.
No renunciar a l'autodeterminació
Fonts de la formació expliquen que aquesta negociació no pot ser bilateral, sinó "necessàriament multilateral" i que, en tot cas, "cal seguir amb el conflicte" per aconseguir-la. Igualment, critiquen les crides al "diàleg sense condicions" expressat per escrit per Torra, ja que consideren que "l'autodeterminació és el punt de partida, no el d'arribada", al qual no s'hi pot renunciar. Marquen distància també amb el full de ruta d'ERC, que aparca la unilateralitat com a via central d'actuació i entenen que renuncia a exercir l'autodeterminació fins que aquesta no estigui pactada.
El mateix document deixa clar que l'opció d'una negociació "només pot ser producte de l'exercici combinat i sostingut en el temps d'una desobediència institucional massiva" des del màxim de fronts possible, una "estratègia de desobediència civil activa massiva i estesa a tot el territori" i "del màxim control possible sobre el territori i sobre l'economia".
Nova direcció política de l'independentisme
Uns objectius que només veu viables amb "l'articulació d'un moviment polític i popular ampli i plural que agrupi i articuli àmplies majories socials rere un programa de transformació social i construcció nacional" que vagi "acompanyada d'una tasca diplomàtica a nivell internacional en favor del dret a l'autodeterminació". Com que no creu que JxCat i ERC es facin seu aquest plantejament, la CUP es proposa "treballar per constituir una nova direcció política d'un independentisme popular" que refaci l'estratègia amb aquests puntals.
Els anticapitalistes volen deixar de posicionar-se en relació als plans dels altres dos partits i, per això, volen liderar un bloc propi obert a forces socials i que posi el focus del moviment en la lluita al carrer i als ajuntaments, recuperant la via "cap a la mobilització i la desobediència civil i institucional massiva no-violenta", d'"aglutinar el màxim d'actors i agents tant a nivell municipal com del Principat" i de dotar de contingut social el projecte de construcció de la República.
Així, aposta per impulsar "un relat social hegemònic de demandes socials massives, que a través de l'acció política dels diferents agents del moviment popular, s'haurien de vehicular cap a l'acció legislativa de les institucions catalanes". La iniciativa política, per tant, hauria de néixer del carrer i traslladar-se a les institucions, que es veurien incapacitades pel marc legal per donar-hi resposta, evidenciant la necessitat de vincular demandes socials i nacionals.
Aquesta estratègia neix d'una anàlisi dels fets d'octubre que conclou que va ser "l'autoorganització popular i no la previsió del Govern" qui va fer possible l'1-O, mentre que l'executiu va jugar "un paper d'agent desmobilitzador". La CUP critica d'aquella etapa "la verticalització i l'opacitat en la presa de decisions i la manca de crítica" i la imposició de "la idea del trànsit cap a la independència basat en el "de la llei a la llei"", mentre que, per contra, el moviment popular evidenciava la seva força en el referèndum i les vagues generals posteriors, de forma independent a partits, entitats i sindicats.
En tot cas, els anticapitalistes també fan autocrítica pel fet d'haver "anat excessivament a remolc en moltes conjuntures", renunciant a prendre la iniciativa, contribuint al "silenci mediàtic i públic" dels dies posteriors a l'1-O o acatant "la manca de voluntat republicana pel que fa a l'impuls de les polítiques socials". D'aquesta manera, lamenta que JxSí no estigués preparat per un escenari d'unilateralitat i carrega contra les crides dels altres actors a eixamplar la majoria social en detriment d'implementar la República, ja que "no hi ha cap possibilitat de negociar res amb l'estat espanyol que no sigui la rendició".
Recuperar les lleis suspeses i banca pública
Pel que fa a la feina al Parlament, la prioritat dels diputats serà recuperar el control públic dels serveis essencials i vincular República i drets socials. Per això, se'ls encarrega reivindicar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, reclamar la titularitat i gestió pública de les autopistes, la sanitat, els recursos energètics o la dependència, treballar per la banca pública, impulsar un marc català de relacions públiques, expropiar els pisos buits de bancs i grans tenidors o exigir una universitat pública gratuïta.
Tot i això, com que la CUP posa el focus fora del Parlament, habilita els seus quatre representants a prioritzar la participació en activitats i protestes que es facin al carrer. Vol, per tant, rebaixar la dedicació a la cambra catalana i centrar-se en defensar en el ple aspectes estratègics concrets i justifica l'absentisme en comissions i ponències de llei -quan no s'hagi de votar-, si és necessari per permetre la seva presència en mobilitzacions.
Una de les potes essencials de l'estratègia passa per generar "espais de decisió comunitaris compartits entre l'independentisme, el republicanisme i els moviments socials per tal d'establir una dialèctica entre aquests espais de poder popular" que permeti "teixir aliances permanents i estables entre els fronts de lluita de reivindicació social i la lluita per la República". Per això, també planteja denunciar el paper de les empreses que van marxar arran de l'1-O, impulsar un nou sindicalisme combatiu i mantenir la presència en campanyes feministes, ecologistes, antimilitaristes, de pensions o per la llengua.
El procés constituent és un dels puntals per eixamplar aquesta majoria per l'esquerra i la CUP farà bandera de la demanda d'un multireferèndum perquè la ciutadania decideixi alguns elements essencials de la futura Constitució, "una fita que pot generar adhesions i cicles mobilitzadors". Tot i això, avisa que aquest "només té sentit i és realment útil si va acompanyat d'un procés de ruptura amb els marcs establerts" i el seu resultat esdevé un "mandat vinculant per al Parlament resultant d'unes noves eleccions, que esdevindrà l'Assemblea Constituent".
Sigui com sigui, aquest procés hauria de ser "de base ciutadana i participat per el màxim de persones i col·lectius lligats als moviments populars, a les lluites socials i a la societat civil", així com tenir "implicació territorial" facilitada i promoguda pels ajuntaments. Segons la CUP, aquestes institucions tindran molta rellevància, fins al punt que equipara les eleccions municipals de l'any vinent amb les del 1931 i "allò que es pot votar en les properes municipals va molt més enllà de les polítiques locals, i poden donar lloc a una destitució del regim del 78 per donar lloc a un moment constituent d'una nova República".
Municipalitzacions i recuperació de les sobiranies
En aquest sentit, propugna "una acció municipal coordinada i desobedient, que ompli de contingut l'exercici del dret a l'autodeterminació i la construcció d'una nova República", que lluiti pels drets socials i polítics i posi "al centre de l'agenda política la municipalització de tots els serveis públics i la recuperació de les sobiranies des de dins i des de fora de les institucions".
De cara a la configuració de llistes, la ponència prioritza "teixir les aliances polítiques i estratègiques que siguin necessàries" sempre que es faci com a "projectes assamblearis i de base" i se sumin al paraigües municipalista de la CUP -en els darrers comicis, va ser Poble Actiu- o, en el seu defecte, no ho faci per cap altra coalició, vetant així integrar-se o donar suport a alguna candidatura d'ERC. Quant als acords posteriors per fer governs locals, es deixen les portes obertes a cada cas i es recomana tenir en compte tant el model de poble o ciutat com l'horitzó republicà a nivell nacional.
Finalment, la CUP es fixa impulsar aquest mateix 2018 l'Assemblea Municipalista dels Països Catalans, un organisme que aglutinaria tant regidors com representants socials, sindicals, associatius i culturals de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Un ens paral·lel a l'Assemblea de Càrrecs Electes -on hi hauria només electes locals, nacionals i estatals del conjunt de l'independentisme- i que seria clarament d'esquerres, per actuar de contrapoder, estudiant i impulsant mesures de ruptura en diversos àmbits, i que s'organitzaria en tres nivells: de comarca o vegueria, de cadascun dels tres territoris, i de Països Catalans.
Quant a l'àmbit antirrepressiu, la CUP defensa que aquest "sigui motor d'acció política, i no de desmobilització, però que no copi la totalitat de la iniciativa política de la organització", ja que lamenta que altres formacions es frenen en la seva acció per temor a perjudicar els respectius presos i exiliats. La ponència, però, replica que una aparent claudicació només incentivarà una major repressió, per aixafar del tot el procés.
Vincular repressió estatal i agressions feixistes
Així mateix, vincula l'acció judicial i política de l'Estat amb les agressions feixistes que es veuen les darreres setmanes contra els independentistes -com la de Canet d'aquest cap de setmana-. Per això, crida a crear "col·lectius locals antifeixistes i de solidaritat antirrepressiva" que facin front als atacs ultres i, a la vegada, donin suport als represaliats, així com elaborar un protocol d'actuació davant agressions feixistes o fins i tot "impulsar iniciatives de converses entre veïnes", de caràcter cívic, per contrarrestar "les campanyes de divisió social impulsades pel feixisme i l'espanyolisme".
Finalment, a nivell internacional, la CUP es proposa teixir "aliances i complicitats amb les esquerres arreu del món", denunciar la repressió de l'Estat arreu i aconseguir el màxim de condemnes en tribunals internacionals respecte les seves actuacions. A nivell estatal, es planteja impulsar "un congrés dels pobles de l'Estat" amb organitzacions socials, sindicals i polítiques contra la repressió i per les llibertats, mentre que, a nivell europeu, pretén vincular el projecte de la República amb la lluita antifeixista contra l'auge ultra.
Com a CUP, defensa que la independència "és una finestra d'oportunitat a Europa" que obre la porta a plantejar qüestions com la suspensió del pagament del deute o una auditoria popular d'aquest. Tot i això, deixa obert el debat sobre si presentar-se a les eleccions europees del 2019 i la militància abordarà si això permetria establir aliances d'esquerres continentals, denunciar la repressió i internacionalitzar el conflicte. A nivell mundial, els anticapitalistes pretenen intensificar els contactes amb fòrums socials contra la globalització i amb els governs i forces d'esquerres llatinoamericanes.
Un debat plàcid que va quedar ofegat per la tensió generada arran del consell polític que, en paral·lel, va avalar mantenir les quatre abstencions a Quim Torra i, per tant, facilitar-ne la investidura. Mentre dirimien aquesta qüestió conjuntural i transcendental, les bases de la CUP també validaven la ponència estratègica per als propers anys, de caire més estratègic, i que s'ha fet pública aquest divendres. En ella, la formació detalla quines són les seves línies de treball per implementar la República.
Segons el document aprovat, "la construcció d'una República independent només pot ser producte de la capacitat per justament portar els estats i la comunitat internacional a un terreny de negociació i acord al voltant de l'exercici de l'autodeterminació". Tot i això, avisa seguidament que aquesta "autodeterminació cal preparar-la, reforçar-la i exercir-la sempre, al marge del reconeixement i de la voluntat negociadora de la resta de la comunitat internacional", deixant clar que el procés no es pot aturar mentre aquesta taula de diàleg no s'estableixi.
No renunciar a l'autodeterminació
Fonts de la formació expliquen que aquesta negociació no pot ser bilateral, sinó "necessàriament multilateral" i que, en tot cas, "cal seguir amb el conflicte" per aconseguir-la. Igualment, critiquen les crides al "diàleg sense condicions" expressat per escrit per Torra, ja que consideren que "l'autodeterminació és el punt de partida, no el d'arribada", al qual no s'hi pot renunciar. Marquen distància també amb el full de ruta d'ERC, que aparca la unilateralitat com a via central d'actuació i entenen que renuncia a exercir l'autodeterminació fins que aquesta no estigui pactada.
El mateix document deixa clar que l'opció d'una negociació "només pot ser producte de l'exercici combinat i sostingut en el temps d'una desobediència institucional massiva" des del màxim de fronts possible, una "estratègia de desobediència civil activa massiva i estesa a tot el territori" i "del màxim control possible sobre el territori i sobre l'economia".
Nova direcció política de l'independentisme
Uns objectius que només veu viables amb "l'articulació d'un moviment polític i popular ampli i plural que agrupi i articuli àmplies majories socials rere un programa de transformació social i construcció nacional" que vagi "acompanyada d'una tasca diplomàtica a nivell internacional en favor del dret a l'autodeterminació". Com que no creu que JxCat i ERC es facin seu aquest plantejament, la CUP es proposa "treballar per constituir una nova direcció política d'un independentisme popular" que refaci l'estratègia amb aquests puntals.
Els anticapitalistes volen deixar de posicionar-se en relació als plans dels altres dos partits i, per això, volen liderar un bloc propi obert a forces socials i que posi el focus del moviment en la lluita al carrer i als ajuntaments, recuperant la via "cap a la mobilització i la desobediència civil i institucional massiva no-violenta", d'"aglutinar el màxim d'actors i agents tant a nivell municipal com del Principat" i de dotar de contingut social el projecte de construcció de la República.
La CUP vol liderar un nou bloc de l'independentisme junt a altres forces socials que posi el focus en el carrer i els ajuntaments i en exercir la desobediència no violenta
Així, aposta per impulsar "un relat social hegemònic de demandes socials massives, que a través de l'acció política dels diferents agents del moviment popular, s'haurien de vehicular cap a l'acció legislativa de les institucions catalanes". La iniciativa política, per tant, hauria de néixer del carrer i traslladar-se a les institucions, que es veurien incapacitades pel marc legal per donar-hi resposta, evidenciant la necessitat de vincular demandes socials i nacionals.
Militants de la CUP, reunits el dia 13 a Cervera, en l'Assemblea Nacional. Foto: ACN
Aquesta estratègia neix d'una anàlisi dels fets d'octubre que conclou que va ser "l'autoorganització popular i no la previsió del Govern" qui va fer possible l'1-O, mentre que l'executiu va jugar "un paper d'agent desmobilitzador". La CUP critica d'aquella etapa "la verticalització i l'opacitat en la presa de decisions i la manca de crítica" i la imposició de "la idea del trànsit cap a la independència basat en el "de la llei a la llei"", mentre que, per contra, el moviment popular evidenciava la seva força en el referèndum i les vagues generals posteriors, de forma independent a partits, entitats i sindicats.
La ponència dels anticapitalistes destaca que l'1-O es va fer gràcies a "l'autoorganització popular" i que el Govern va fer "un paper d'agent desmobilitzador"
En tot cas, els anticapitalistes també fan autocrítica pel fet d'haver "anat excessivament a remolc en moltes conjuntures", renunciant a prendre la iniciativa, contribuint al "silenci mediàtic i públic" dels dies posteriors a l'1-O o acatant "la manca de voluntat republicana pel que fa a l'impuls de les polítiques socials". D'aquesta manera, lamenta que JxSí no estigués preparat per un escenari d'unilateralitat i carrega contra les crides dels altres actors a eixamplar la majoria social en detriment d'implementar la República, ja que "no hi ha cap possibilitat de negociar res amb l'estat espanyol que no sigui la rendició".
Recuperar les lleis suspeses i banca pública
Pel que fa a la feina al Parlament, la prioritat dels diputats serà recuperar el control públic dels serveis essencials i vincular República i drets socials. Per això, se'ls encarrega reivindicar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, reclamar la titularitat i gestió pública de les autopistes, la sanitat, els recursos energètics o la dependència, treballar per la banca pública, impulsar un marc català de relacions públiques, expropiar els pisos buits de bancs i grans tenidors o exigir una universitat pública gratuïta.
Tot i això, com que la CUP posa el focus fora del Parlament, habilita els seus quatre representants a prioritzar la participació en activitats i protestes que es facin al carrer. Vol, per tant, rebaixar la dedicació a la cambra catalana i centrar-se en defensar en el ple aspectes estratègics concrets i justifica l'absentisme en comissions i ponències de llei -quan no s'hagi de votar-, si és necessari per permetre la seva presència en mobilitzacions.
La prioritat dels diputats serà ser presents a les lluites i mobilitzacions socials, encara que això passi per no ser presents a totes les comissions del Parlament
Una de les potes essencials de l'estratègia passa per generar "espais de decisió comunitaris compartits entre l'independentisme, el republicanisme i els moviments socials per tal d'establir una dialèctica entre aquests espais de poder popular" que permeti "teixir aliances permanents i estables entre els fronts de lluita de reivindicació social i la lluita per la República". Per això, també planteja denunciar el paper de les empreses que van marxar arran de l'1-O, impulsar un nou sindicalisme combatiu i mantenir la presència en campanyes feministes, ecologistes, antimilitaristes, de pensions o per la llengua.
Els exdiputats Eulàlia Reguant i Benet Salellas, durant l'Assemblea Nacional de la CUP. Foto: ACN
El procés constituent és un dels puntals per eixamplar aquesta majoria per l'esquerra i la CUP farà bandera de la demanda d'un multireferèndum perquè la ciutadania decideixi alguns elements essencials de la futura Constitució, "una fita que pot generar adhesions i cicles mobilitzadors". Tot i això, avisa que aquest "només té sentit i és realment útil si va acompanyat d'un procés de ruptura amb els marcs establerts" i el seu resultat esdevé un "mandat vinculant per al Parlament resultant d'unes noves eleccions, que esdevindrà l'Assemblea Constituent".
La CUP farà bandera del multireferèndum en el procés constituent, però alerta que aquest s'ha d'inserir en un moviment de ruptura amb l'Estat
Sigui com sigui, aquest procés hauria de ser "de base ciutadana i participat per el màxim de persones i col·lectius lligats als moviments populars, a les lluites socials i a la societat civil", així com tenir "implicació territorial" facilitada i promoguda pels ajuntaments. Segons la CUP, aquestes institucions tindran molta rellevància, fins al punt que equipara les eleccions municipals de l'any vinent amb les del 1931 i "allò que es pot votar en les properes municipals va molt més enllà de les polítiques locals, i poden donar lloc a una destitució del regim del 78 per donar lloc a un moment constituent d'una nova República".
Municipalitzacions i recuperació de les sobiranies
En aquest sentit, propugna "una acció municipal coordinada i desobedient, que ompli de contingut l'exercici del dret a l'autodeterminació i la construcció d'una nova República", que lluiti pels drets socials i polítics i posi "al centre de l'agenda política la municipalització de tots els serveis públics i la recuperació de les sobiranies des de dins i des de fora de les institucions".
De cara a la configuració de llistes, la ponència prioritza "teixir les aliances polítiques i estratègiques que siguin necessàries" sempre que es faci com a "projectes assamblearis i de base" i se sumin al paraigües municipalista de la CUP -en els darrers comicis, va ser Poble Actiu- o, en el seu defecte, no ho faci per cap altra coalició, vetant així integrar-se o donar suport a alguna candidatura d'ERC. Quant als acords posteriors per fer governs locals, es deixen les portes obertes a cada cas i es recomana tenir en compte tant el model de poble o ciutat com l'horitzó republicà a nivell nacional.
Els anticapitalistes volen impulsar una Assemblea Municipalista dels Països Catalans aquest 2018 que reuneixi regidors i representants socials i que actuï de contrapoder
Finalment, la CUP es fixa impulsar aquest mateix 2018 l'Assemblea Municipalista dels Països Catalans, un organisme que aglutinaria tant regidors com representants socials, sindicals, associatius i culturals de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Un ens paral·lel a l'Assemblea de Càrrecs Electes -on hi hauria només electes locals, nacionals i estatals del conjunt de l'independentisme- i que seria clarament d'esquerres, per actuar de contrapoder, estudiant i impulsant mesures de ruptura en diversos àmbits, i que s'organitzaria en tres nivells: de comarca o vegueria, de cadascun dels tres territoris, i de Països Catalans.
Mireia Boya a les portes del Tribunal Suprem. Foto: ACN
Quant a l'àmbit antirrepressiu, la CUP defensa que aquest "sigui motor d'acció política, i no de desmobilització, però que no copi la totalitat de la iniciativa política de la organització", ja que lamenta que altres formacions es frenen en la seva acció per temor a perjudicar els respectius presos i exiliats. La ponència, però, replica que una aparent claudicació només incentivarà una major repressió, per aixafar del tot el procés.
Vincular repressió estatal i agressions feixistes
Així mateix, vincula l'acció judicial i política de l'Estat amb les agressions feixistes que es veuen les darreres setmanes contra els independentistes -com la de Canet d'aquest cap de setmana-. Per això, crida a crear "col·lectius locals antifeixistes i de solidaritat antirrepressiva" que facin front als atacs ultres i, a la vegada, donin suport als represaliats, així com elaborar un protocol d'actuació davant agressions feixistes o fins i tot "impulsar iniciatives de converses entre veïnes", de caràcter cívic, per contrarrestar "les campanyes de divisió social impulsades pel feixisme i l'espanyolisme".
Finalment, a nivell internacional, la CUP es proposa teixir "aliances i complicitats amb les esquerres arreu del món", denunciar la repressió de l'Estat arreu i aconseguir el màxim de condemnes en tribunals internacionals respecte les seves actuacions. A nivell estatal, es planteja impulsar "un congrés dels pobles de l'Estat" amb organitzacions socials, sindicals i polítiques contra la repressió i per les llibertats, mentre que, a nivell europeu, pretén vincular el projecte de la República amb la lluita antifeixista contra l'auge ultra.
La CUP obre un procés per decidir si es presenta a les eleccions europees del 2019, en funció de si això serveix per establir noves aliances i internacionalitzar la repressió
Com a CUP, defensa que la independència "és una finestra d'oportunitat a Europa" que obre la porta a plantejar qüestions com la suspensió del pagament del deute o una auditoria popular d'aquest. Tot i això, deixa obert el debat sobre si presentar-se a les eleccions europees del 2019 i la militància abordarà si això permetria establir aliances d'esquerres continentals, denunciar la repressió i internacionalitzar el conflicte. A nivell mundial, els anticapitalistes pretenen intensificar els contactes amb fòrums socials contra la globalització i amb els governs i forces d'esquerres llatinoamericanes.
Ponència de l'Assemblea Nacional de la CUP del maig de 2018 by naciodigital on Scribd