Barcelona: eleccions municipals 2019

Mascarell s'ofereix per batre's en unes primàries obertes del sobiranisme a Barcelona

L'exconseller es mostra disposat a "participar" en aquest procés per construir "una gran majoria de canvi"

per Jordi Bes, Barcelona, 22 de maig de 2018 a les 19:55 |
Ferran Mascarell a la conferència a l'Ateneu Barcelonès | Jordi Bes
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nou moviment a les files sobiranistes de cara a les eleccions municipals de Barcelona. L'exdelegat del Govern a Madrid i exconseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha presentat aquest dimarts "Manifest per Barcelona, l'ideal d'una ciutat impossible" amb un missatge dirigit a les forces independentistes per guanyar els comicis: "El sobiranisme ha de dialogar, ha de fer un projecte que pugui quallar". Mascarell s'ha ofert tímidament per batre's en unes primàries obertes d'on surti una llista unitària, i ho ha fet davant de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i la ja candidata del PDECat als comicis, Neus Munté.

Ha presentat el manifest durant més d'una hora davant prop de 200 persones a l'Ateneu Barcelonès, d'on va ser vicepresident. L'acte l'ha anat posposant des de l'octubre per l'evolució del procés català, i l'ha acabat fent just quan falta un any per a les municipals, i quan se'n compleixen tres d'aquest mandat de govern d'Ada Colau. A més, la conferència s'ha celebrat en ple debat sobre la fórmula amb la qual s'ha de presentar l'independentisme als comicis, que ha vingut propulsat especialment per la proposta del filòsof i periodista Jordi Graupera d'unes primàries obertes a tot el sobiranisme per presentar una llista única.


L'exconseller no ha expressat directament que es presentarà a aquestes primàries, però considera que, si se'n celebren unes, podria plantejar-se "la possibilitat de participar-hi". Defensa que encara queden mesos per construir una candidatura sobiranista. Primer opina que cal parlar de projecte i després de candidats i veure si calen cares noves, perquè ja n'hi ha de "magnífiques" com la de Munté, ha subratllat dirigint-se a la candidata del PDECat. En tot cas, ha insistit en el fet que al sobiranisme li convé "confluència, suma i pacte" amb l'objectiu de sortir a guanyar, i fer-ho amb un projecte "inequívocament social".

"El sobiranisme pot construir una gran majoria de canvi", ha asseverat l'exconseller, qui està convençut que les forces sobiranistes "han de tenir com a punt de partida" una suma que permeti guanyar. "Barcelona necessita un govern fort, si pot ser de 21 regidors", ha remarcat, que és on hi ha la majoria absoluta, recordant que quan ell era regidor socialista havia arribat a governar amb aquesta comoditat. Creu que el sobiranisme pot guanyar o perdre tan si va junt com per separat, però si ho fa sense llista única, venceria fragmentàriament, i sosté que "seria difícil posar d'acord un govern de fragments petits".

Creu que Barcelona "no ha progressat" amb Colau

Mascarell no ha estalviat crítiques cap a Colau, amb qui considera que "Barcelona no ha millorat, no ha progressat". Ha ressaltat que Barcelona en Comú va començar a governar la ciutat sense esperar-ho i sense projecte, i que en els tres anys que ja han transcorregut de mandat "no s'ha sabut exactament cap a on portaven la ciutat". Considera que l'alcaldessa ha fracassat en la gestió de l'habitatge i el turisme, i ha defensat que cal "un replantejament profund" i un canvi de ritme. A parer seu, "guanyarà qui millor expliqui el projecte de ciutat".


L'objectiu d'una llista sobiranista, per a Mascarell, també és vèncer "el nacionalisme populista d'Estat" que pretén "assaltar" la capital catalana. Ha denunciat l'autoritarisme "inacceptable" de l'Estat i que hi hagi líders sobiranistes a la presó. Ha retret als grans partits espanyols que "pretenen guanyar Barcelona sense parlar de Barcelona", i ha demanat al sobiranisme que no caigui "en el parany del populisme estatal que vindrà". Ha advertit del fet que les formacions espanyoles ho plantejaran com "una mena de plebiscit". En la seva opinió, "Barcelona els interessa poc, i voldran aturar el sobiranisme al preu que sigui".

Mascarell ha explicat que ell no té cap partit darrere, només un reduït grup de persones que li donen suport, i s'ha obert a noves adhesions. Ha reivindicat que políticament és independent, i que ha tingut la sort de treballar amb dos presidents de la Generalitat: Pasqual Maragall i Mas. Segons ell, són "radicalment diferents però tenen més coses en comú de les que es creuen", cosa que ha posat d'exemple per reivindicar que el sobiranisme es pot entendre. A Maragall l'ha caracteritzat "l'empenta i esperança", i a Mas, el "rigor i convicció", ha especificat.

Puigdemont aborda les municipals de Barcelona

El PDECat ja ha escollit en primàries Munté com a candidata a l'alcaldia, però aquest podria no ser el dibuix definitiu. Bé sigui perquè acabin havent-hi primàries obertes o perquè Mascarell pugui tenir un paper en la confecció de la llista definitiva del PDECat. Munté i la presidenta de la vegueria de Barcelona del PDECat, Mercè Homs, visitaran aquest mateix dimecres el president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, per parlar "del projecte per a Barcelona" i d'idees per bastir "una candidatura sòlida, transversal i aglutinadora" per guanyar els comicis, segons ha indicat el partit.

Mascarell va anar a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions catalanes del 21-D, i el seu nom era ben vist per sectors de la candidatura a l'hora d'encapçalar una presidència de consens. Finalment, però, va ser descartat. Fa tot just un any, quan era delegat del Govern a Madrid, ja va admetre les ganes que tenia de liderar un projecte per a Barcelona. No es va presentar a les primàries del PDECat que va guanyar Munté, però ningú el descarta de cara a una hipotètica llista unitària.

A més de la seva carrera com a historiador i editor, Mascarell ja ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona, on va perdre en la carrera per reemplaçar Joan Clos a l'alcaldia. El 2010 va trencar el carnet del PSC i va entrar al primer Govern de Mas com a independent. Aquest canvi va anar acompanyat d'una aproximació cap a posicionaments independentistes. L'any passat, i en aplicació de l'article 155 de la Constitució, va ser cessat com a delegat del Govern a Madrid.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació