PDECat

Lideratges, la relació amb JxCat i el rol de Torra: les claus del congrés del PDECat

El partit celebra la primera assemblea ordinària els dies 20, 21 i 22 de juliol amb el repte de mantenir units tots els sectors i sortir reforçat de cara a les municipals

per Oriol March, 22 de maig de 2018 a les 16:45 |
El consell nacional del PDECat decidirà sobre els detalls del congrés | PDECat
La direcció del PDECat ha enviat aquest dimarts una carta a la militància en la qual anunciava la voluntat de celebrar un congrés els dies 20, 21 i 22 de juliol. Els moviments soterranis per convocar ja el primer conclave ordinari feia setmanes que transitaven per tots els sectors, de manera que la cúpula ha decidit prendre la iniciativa i impulsar l'assemblea -així s'anomena, estatutàriament, el congrés- abans que els crítics s'unissin per reclamar-ne la convocatòria. Aquestes són les cinc claus d'una cita que té múltiples ramificacions, causes i conseqüències.

1. Lideratges


Marta Pascal, com a coordinadora general, ha hagut d'afrontar des del primer moment -especialment arran del rebombori del congrés fundacional, que va acabar amb ella i David Bonvehí al capdavant de les noves sigles de l'antiga Convergència- una oposició interna que li ha causat problemes, com ara amb el règim d'incompatibilitats. Pascal té un mandat de quatre anys des del juliol del 2016, però hi ha sectors que la volen descavalcar aprofitant el conclave d'enguany. El corrent més ben organitzat és el de Moment Zero, que ja ha triat aspirant: Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei.

La presidenta del consell nacional, Mercè Conesa, ha considerat "extemporani" que Casals ja es postuli -la informació ha estat avançada per La Vanguardia-, i ha indicat que el congrés, segons els estatuts, ha de ser estrictament ideològic. En tot cas, però, aquesta qüestió pot ser rebatuda pel reglament del conclave, que ha de ser aprovat, precisament, pel consell nacional. Fonts consultades per NacióDigital asseguren que es pot donar per fet que el congrés "també serà de càrrecs". Pascal, en roda de premsa, ha indicat que caldrà "adaptar l'estructura orgànica a la situació política actual". Dissabte, en el consell nacional, els crítics es faran sentir per demanar que el conclave serveixi per votar els membres de la direcció.
 

Joan Ramon Casals és alcalde de Molins de Rei i va ser diputat fins a l'octubre Foto: ACN


També ha volgut deixar clar que "cal sotmetre a consideració dels associats la feina feta". Sí que serà obligatori, en tot cas, escollir nou president del partit, un càrrec que és bicèfal i que ocupa de manera interina Neus Munté. Qui sigui triat amb el vot de tota la militància substituirà Artur Mas, que va deixar el càrrec al gener. Un dels noms que ha sonat amb més força és el de Joaquim Forn, empresonat a Estremera, per bé que no hi haurà cap pas en aquest sentit sense tenir en compte la seva opinió i el possible impacte que pugui tenir en la situació jurídica.


Darrere del pols pels lideratges hi ha, en tot cas, una pugna entre sectors que el congrés fundacional, lluny de tancar, va mantenir obertes. Mas i Carles Puigdemont van avalar el tàndem Pascal-Bonvehí, per bé que la relació entre el president a l'exili i la coordinadora general es va anar esquerdant amb el pas del temps. L'expresident de la Generalitat, en una entrevista concedida aquest dimarts al diari Ara, ha assenyalat que no creu que l'etapa de Pascal al partit s'hagi acabat perquè "va ser escollida per una majoria significativa i això encara és vigent". Casals, que aspira a succeir-la, va tenir responsabilitats a Convergència sota el comandament de Francesc Homs i Lluís Corominas.

2. Integració amb Junts per Catalunya

Malgrat presentar-se com una candidatura allunyada de les sigles de partit i amb un component renovador a través de la presència de Puigdemont i de molts independents, Junts per Catalunya (JxCat) no deixa de ser el nom d'una coalició electoral entre el PDECat i l'antiga CDC, que es va mantenir hibernada per mantenir els drets electorals. La cohabitació entre el partit i la candidatura no sempre ha estat senzilla, i en molts moments la cúpula del PDECat ha tingut la sensació que el president a l'exili actuava al marge de les sigles en les quals milita. En tot cas, un dels reptes del congrés serà definir exactament el model de relació entre les dues ànimes.

Una de les pugnes és el grau d'integració amb JxCat, que els crítics volen dur a terme sense embuts i que la direcció, de moment, contemporitza

Puigdemont, segons dirigents que l'han visitat en les últimes setmanes, demana als responsables del partit que tinguin una estructura "forta", especialment de cara a les eleccions municipals. El partit té 3.000 regidors i 440 alcaldes, de manera que aspira a repetir els resultats obtinguts per CiU en els últims comicis locals per mantenir ben greixada l'estructura. El model de candidatures per a les eleccions del 2019 serà ampli: des de pobles on s'acudirà a les urnes com a PDECat fins a d'altres -com ara a Mataró i a Sabadell- on la fórmula serà calcada a la de JxCat per cada cas. A Osona, per exemple, les llistes del PDECat als comicis municipals també es confeccionaran amb les sigles de JxCat. 

En el fons, un dels punts de fricció entre la direcció i els crítics és el grau d'integració amb el grup parlamentari que comanden Puigdemont des de Berlín i Elsa Artadi -exmilitant del partit- des de Barcelona. Carles Agustí, que va ser rival de Neus Munté a les primàries del PDECat a Barcelona, aposta perquè aquest conclave serveixi perquè el partit es converteixi directament amb JxCat. Des de la direcció assenyalen que els crítics fan servir aquesta plataforma per "anar contra la cúpula".

3. Gestió econòmica

El PDECat, com a partit nascut el 2016, no té deutes. El problema és que ha de gestionar l'herència de Convergència, que va ser multada amb 6,6 milions d'euros en la sentència del judici del cas Palau. La defensa del partit compta amb fer front al pagament amb el patrimoni de CDC. Aquest llast, en certa manera, ha provocat que les sigles hereves hagin hagut de fer front a un expedient de regulació d'ocupació. Els números els porta David Bonvehí com a coordinador d'organització, i Puigdemont els coneix perquè la direcció els ha traslladat en reunions les últimes setmanes.
 

Marta Pascal i David Bonvehí, durant el consell nacional del PDECat Foto: PDECat


Una de les qüestions urgents a solucionar és el repartiment de la subvenció electoral, que JxCat té "bloquejada". Aquesta situació també s'ha tractat amb Puigdemont. Fins i tot hi ha hagut reunions entre Artur Mas, Elsa Artadi i Albert Batet -l'última, a Berlín- en les quals l'expresident ha recordat que el compromís previ a les eleccions del 21-D era que el PDECat disposaria de les subvencions econòmiques derivades dels resultats.

4. Full de ruta

En la ponència fundacional, el PDECat es definia sense embuts com a partidari d'un "estat independent en forma de República", sense descartar la via unilateral. Aquesta estratègia ha topat amb límits al llarg dels últims mesos -la declaració de la independència va acabar sense efectes pràctics, l'Estat va aplicar el 155 i la cúpula del procés és ara a presons espanyoles o bé a l'exili- i el sobiranisme es troba en ple procés de redefinició. El partit, en tota la negociació de la investidura, ha optat per reclamar la formació immediata de Govern per tal d'aixecar el 155, mentre que Puigdemont, en alguns compassos, ha apostat obertament per la confrontació.

La ponència fundacional del PDECat defensa arribar a un estat independent en forma de República sense renunciar a la via unilateral

"Es tracta d'agafar un nou impuls, reafirmar i rellançar el projecte polític pels propers anys", ha destacat Pascal. Hi ha quadres del partit, com ara l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que han apostat en les últimes setmanes pel referèndum pactat. L'excepcionalitat política, en tot cas, marcarà el congrés, perquè res fa pensar que l'Estat vulgui impulsar una nova etapa de diàleg amb el nou Govern que impliqui un reconeixement explícit de les demandes catalanes.

5. El rol de Torra

Tot i ser un president que compta amb el suport del PDECat, en no ser militant existia el dubte sobre si participaria en la vida orgànica del partit. Pascal li ha obert la porta aquest dimarts: "El PDECat també és el seu partit. Té obertes les portes. Està convidadíssim, ja ho sap. I, evidentment, estem al seu costat pel que calgui, perquè sigui també casa seva".  La lògica fa pensar que acabarà fent discursos davant del consell nacional de la formació i que pot acabar tenint un rol en el congrés.
 

Quim Torra, en un moment del debat d'investidura Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació