Procés català

L'1x1 del govern Torra: aquests són els membres del nou executiu

El president situa Maragall a Exteriors i restitueix Rull, Turull, Comín i Puig en les conselleries que ocupaven abans de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució

per Roger Tugas / Oriol March, 19 de maig de 2018 a les 15:00 |
Josep Rull i Jordi Turull, un dia abans de ser empresonats al Parlament | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha nomenat aquest dissabte al migdia el nou Govern amb dues novetats principals: la restitució de Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Toni Comín -empresonats i exiliats- i la incorporació d'Ernest Maragall a Exteriors. Torra preveu que els consellers prenguin possessió el pròxim dimecres 23 de maig. Aquest és l'organigrama definitiu de l'executiu, que haurà d'estar molt pendent dels moviments que faci el govern espanyol per impedir que els presos i exiliats assumeixin el càrrec.

President: Torra

Debat d'investidura de Quim Torra, 131è president de la Generalitat Foto: Adrià Costa


El 131è president de la Generalitat va ser designat per Carles Puigdemont la setmana passada per evitar noves eleccions. Quim Torra (Blanes, 1962) va anar de número onze a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) i ha estat un dels encarregats de negociar amb la CUP en els primers compassos de legislatura. En el discurs d'investidura va reconèixer la legitimitat de Puigdemont -les primeres paraules com a president van servir per comprometre's a investir-lo tan bon punt sigui possible-, va assumir el mandat de l'1-O i va defensar posar en marxa el procés constituent. En el primer acte després de ser investit, en una roda de premsa conjunta a Berlín, Torra va demanar una reunió a Mariano Rajoy. Va ser acceptada pel president espanyol, però el va avisar que no es mouria de la legalitat espanyola a l'hora d'atendre qualsevol demanda.
Vicepresident i Economia: Aragonès

Pere Aragonès serà l'home fort d'ERC al Govern. Foto: Adrià Costa


Viva imatge del que no fa tant es coneixia com a JASP -"Jove, tot i que sobradament preparat", en les seves sigles en castellà-, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) sembla que hagi mamat política tota la vida. Portaveu de les joventuts d'ERC entre 2003 i 2007, va bregar-se durant onze anys al Parlament encarant-se progressivament cap a qüestions pressupostàries i fiscals, sobrevivint a cada canvi de líder al partit, fins que Oriol Junqueras el va triar ma dreta al seu departament com a secretari d'Economia. Arran dels empresonaments i exilis dels darrers mesos, aquest representant del sector liberal d'ERC ha estat ungit com a home fort dels republicans a l'interior i ara també serà la seva cara més visible al Govern en una àrea en què haurà de bregar amb la intervenció financera que l'Estat ja ha anunciat que mantindrà.
Empresa i portaveu: Artadi

Elsa Artadi, durant un ple del Parlament Foto: Adrià Costa


Mà dreta de Puigdemont en campanya, Elsa Artadi (Barcelona, 1976) tindrà un rol fonamental en el Govern com a consellera d'Empresa i portaveu. Serà la dona forta de JxCat dins de l'executiu i, amb el seu coneixement de l'administració -va ser alt càrrec amb Andreu Mas-Colell a Economia i després va fer el salt a Palau, al capdavant de la direcció general d'Afers Interdepartamentals-, serà un dels pilars de Torra. La seva entrada al Govern deixarà vacant la plaça de portaveu parlamentària a la cambra catalana, fet que obligarà a un pas endavant d'Eduard Pujol i, previsiblement, d'Albert Batet. El nom d'Artadi havia circulat amb molta força com a successora de Puigdemont, però es va descartar.
Presidència: Turull

Jordi Turull, durant una roda de premsa posterior al consell executiu Foto: ACN


Un dels elements clau de la campanya electoral de JxCat va ser la restitució de tots aquells càrrecs destituïts amb el 155, especialment la de Puigdemont. Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966), conseller de la Presidència, era un dels més ferms defensors d'aquesta estratègia, i és en aquest sentit que cal entendre que se'l torni a nomenar per exercir la mateixa responsabilitat que tenia fins al 27 d'octubre. Empresonat a Estremera des del 23 de març, Turull ho tindrà complicat per exercir el càrrec i es preveu que quedi suspès quan el processament per rebel·lió sigui ferm. En aquest cas, un dels escenaris probables és que Artadi passi a Presidència i que es busqui un relleu -del PDECat- a Empresa.
Polítiques Digitals i Administració Pública: Puigneró

Jordi Puigneró, en una imatge d'arxiu Foto: Adrià Costa


És un dels fitxatges del PDECat que s'integren dins del Govern. Fins ara era secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, un àmbit en el qual Puigdemont hi tenia molt interès. En incorporar competències sobre política digital-que perd Afers Religiosos i Habitatge, la primera destí Justícia i la segona, a Territori, Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és considerat l'home adequat per liderar el nou departament de Política Digital i Administració Pública de l'executiu. Forma part d'un grup d'alts càrrecs sorgits de Sant Cugat del Vallès, com ara Marta Subirà i Damià Calvet. En l'anterior legislatura tenia sota el seu comandament del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), a qui s'ha atribuït un paper important en el referèndum de l'1-O.
Ensenyament: Bargalló

Josep Bargalló, en un acte a Palau. Foto: ACN


Retirat de primera fila institucional des del 2010, aquest filòleg, escriptor i catedràtic de secundària té una llarga trajectòria política darrere, a l'Assemblea de Catalunya de Torredembarra, el PSUC, el PSAN i Nacionalistes d'Esquerres fins que el 1995 va entrar a ERC, partit pel qual va ser regidor a Torredembarra i diputat. Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) ja va ser conseller d'Educació el 2003, fins que el cessament de Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap va motivar que ell n'agafés el relleu. Posteriorment, va ser director de l'Institut Ramon Llull i, ja fora del Govern, ha estat coordinador de l'Institut de Ciències de l'Educació de la URV. Ara el partit l'ha repescat en un moviment que aposta per l'experiència en contrast amb l'auge d'algunes cares noves i joves a l'executiu, per tal que blindi la immersió lingüística i defensi els professors contra les acusacions d'adoctrinament que arriben de l'Estat.
Salut: Comín

Toni Comín, en un recent acte a Lovaina Foto: ACN


L'únic conseller restituït d'ERC és Toni Comín (Barcelona, 1971), una ratificació que s'ha fet en contra de la voluntat del partit, que preferia situar al capdavant dirigents lliures de càrregues judicials i que poguessin exercir amb plenitud de facultats. Després d'estar vinculat al sector més catalanista del PSC entre 2004 al 2014 -primer a través de Ciutadans pel Canvi-, se'n va desmarcar quan aquest partit va apartar-se del dret a decidir i, des d'aquell moment, va acostar-se als republicans. En l'anterior legislatura, va fer bandera de la seva aposta per desprivatitzar la sanitat i per augmentar els recursos a l'atenció primària, i ho tindrà complicat per seguir-hi tan a sobre des de l'exili a Brussel·les en què es troba des de finals d'octubre. Si el Suprem l'inhabilita, el podria succeir David Elvira, actual director del Servei Català de Salut.
Interior: Buch

Miquel Buch, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'ACM Foto: Junts per Catalunya


Pes pesant del PDECat, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) arriba a la conselleria de l'Interior en un moment especialment delicat. Els Mossos d'Esquadra han estat un dels col·lectius de l'administració que més han patit els efectes del 155, començant per la decisió d'apartar el major Josep Lluís Trapero i acabant per la destitució de la cap de comunicació per haver fet un tuit crític amb la sentència contra la Manada. Amb experiència en la gestió municipal, bon creador d'equips, Buch es posa al capdavant d'un dels departaments més sensibles i amb més pressió dels que hi ha al Govern. 
Territori: Rull

Josep Rull Foto: Adrià Costa


Empresonat a Estremera des del 23 de març, Josep Rull (Terrassa, 1968) recupera -almenys nominalment- un càrrec que per a ell mai ha estat vacant: la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Un departament que amplia competències amb la incorporació d'Habitatge i que sol ser una font de conflictes amb l'Estat arran dels incompliments en matèria d'infraestructures. La possibilitat que no pugui exercir el càrrec de manera efectiva -a l'empresonament s'hi suma l'escenari de suspensió arran del processament per rebel·lió- fa pensar en Damià Calvet com a substitut. Els dos han treballat junts al departament i formen part del mateix sector del PDECat, on exerceixen una notable àrea d'influència.
Cultura: Puig

Lluís Puig, en un acte a Brussel·les Foto: ACN


Va entrar al Govern al juliol, quan els dubtes de Jordi Baiget amb el referèndum en van motivar el cessament. Santi Vila, fins aquell moment a Cultura, va posar rumb a Empresa, així que calia trobar-li substitut a Cultura. L'escollit va ser Lluís Puig (Terrassa, 1959), amb àmplia experiència en el sector. Puig es va desplaçar cap a Bèlgica després de la declaració d'independència del 27 d'octubre. Està encausat al Tribunal Suprem per desobediència i malversació de fons públics, però no per rebel·lió. La situació judicial i d'exili li poden dificultar formar part del Govern de manera efectiva, així que el seu càrrec el podria agafar Laura Borràs, diputada de JxCat i exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes fins que va ser cessada pel 155.
Justícia: Capella

Ester Capella i Carles Mundó, en una imatge del setembre del 2017 Foto: ACN


El departament de Justícia serà la primera experiència política a nivell nacional d'aquesta advocada, amb experiència a l'ajuntament de Barcelona i a Madrid, com a senadora i fins ara com a diputada al Congrés. Ester Capella (Barcelona, 1963) va entrar al consistori de la capital el 2007 com a independent, quan era presidenta de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates, de la mà de Jordi Portabella, llavors líder del partit a la ciutat, de qui es va anar distanciant. Com a consellera, tindrà l'encàrrec de posar en marxa l'Oficina per la Defensa dels Drets Civils i Polítics, per perseguir l'auge de les agressions ultres, així com assumirà la tasca de memòria història i afers religiosos.
Treball, Afers Socials i Famílies: El Homrani

Chakir El Homrani, en un acte de partit. Foto: ERC


Mentre l'unionisme s'esforça per penjar l'etiqueta de xenòfob a Quim Torra pels seus polèmics escrits, el nou president nomenarà el primer conseller amb arrels marroquines de la història de la Generalitat (va néixer a Barcelona, però els pares són d'origen marroquí). Després de quatre anys com a líder d'Avalot -la branca juvenil d'UGT-, regidor a Granollers des del 2015 i diputat la legislatura passada -ara ha recuperat l'acta arran de diverses renúncies a ERC-, Chakir el Homrani (Barcelona, 1979) agafa el relleu de Dolors Bassa en una conselleria amb molts camps candents a gestionar, com la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania i l'Agència Catalana de Protecció Social, o la lluita contra l'emergència habitacional -tot i els vetos del TC a les lleis del Parlament-.
Afers Exteriors: Maragall

Ernest Maragall al Parlament Foto: Adrià Costa


Qui ocuparia el departament d'Exteriors que liderava Raül Romeva era una de les incògnites, i ja s'ha resolt: el relleu l'agafa Ernest Maragall. Conseller amb el tripartit i provinent de les files del PSC, el veterà dirigent -ara ja amb carnet d'ERC- assumirà les competències exteriors en un moment delicat perquè l'Estat hi estarà, més que mai, al damunt. Té el repte de tornar a desplegar les delegacions i el Diplocat.
Agricultura: Jordà

Teresa Jordà, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa


Aquesta exalcaldessa de Ripoll és una de les cares carismàtiques del front de Madrid d'ERC, d'on és diputada des del 2011. Aquell any, va liderar la candidatura dels republicans al Congrés a la circumscripció de Girona, malgrat que Oriol Junqueras apostava perquè el cap de llista fos precisament Quim Torra -militant de Reagrupament, amb qui feien coalició-. Teresa Jordà (Ripoll, 1972) i la cúpula del partit en aquelles comarques, però, ho van evitar i ara els dos coincidiran en el consell executiu. Propera a Joan Tardà, representa l'ala més d'esquerres de la formació, amb un verb afilat i sense pèls a la llengua.
Secretari del Govern: Cullell

Víctor Cullell, en una compareixença al Parlament Foto: ACN


Torra ha determinat que Víctor Cullell (Barcelona, 1976) segueixi en el seu càrrec com a secretari del Govern. Hi va entrar després de la remodelació de l'executiu del mes de juliol, que va acabar amb l'adeu de Joan Vidal. Cullell va ser un dels arquitectes de la desconnexió dins de Palau, en coordinació amb Carles Viver i Pi-Sunyer, i ja va formar part -com a secretari- del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació