20
de maig
del
2018
Actualitzat
el
21
de maig
a les
10:19h
Pablo Casado està patint el pitjor moment de la seva carrera política. Després de la caiguda de Cristina Cifuentes per l'escàndol del fals màster i un robatori a un supermercat, el jove dirigent del PP afronta també un afer vinculat als seus estudis. El vicesecretari general de comunicació dels populars ha de donar explicacions pel fet d'haver aprovat la meitat de la carrera de Dret en quatre mesos, segons va informar El Mundo. El miracle va succeir l'any 2007, just quan va ser escollit diputat a l'Assemblea de Madrid. En aquell moment era president de Noves Generacions de Madrid i cursava estudis al centre cardenal Cisneros, vinculat a la Complutense.
El fet ha impactat la comunitat universitària madrilenya, ja que la primera part de la carrera li va costar més, exactament set anys. Tanta irregularitat ha causat estranyesa. Alberto Pérez de Vargas, exdirector del Cardenal Cisneros, ha posat més llenya al foc en explicar que la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, es va interessar pel noi i es va dedicar a pressionar professors perquè fessin més lleuger el camí de Casado cap a la llicenciatura. Caldrà veure si l'ambiciós polític se'n surt o és abatut per l'afer, seguint el reguitzell deixat per un munt de dirigents del PP madrileny.
Nascut a Palència el 1981, diputat per Àvila, Pablo Casado era considerat fins fa pocs dies un aspirant amb possibilitats per ser cap de cartell a Madrid, on el PP es juga el seu futur. Precisament Casado s'ha situat en una posició immilorable per ser el candidat a l'alcaldia de Madrid, una plaça conquerida el 2015 per Podem i on Ciutadans ha agafat embranzida, amenaçant amb deixar arraconats els populars.
Foguejat amb l'expresident
Casado va foguejar-se al costat de José María Aznar. Va dirigir el seu gabinet entre el 2009 i el 2012. Abans havia estat diputat a l'Assemblea de Madrid, on li va caure en gràcia a Aguirre. Després va entrar al patronat de FAES, una cita inevitable -fins fa poc- per a tot quadre que volgués complir aspiracions al PP. Precisament a Aznar s'ha referit moltes vegadesquan li han preguntat per un referent polític. Madrid, amb tot el que comporta de bloc de poder, ha estat la seva escola. De la FAES va haver de sortir-ne poc després acomanyat de la resta de dirigents populars en actiu que formaven part del patronat quan Aznar va decidir posar fi al lligam entre la fundació i el PP.
El vicesecretari general de comunicació dels populars va fer un salt espectacular el 2015, quan un Rajoy molt desgastat va fer una remodelació del nucli de direcció del partit i va donar entrada a alguns joves en el pinyol de la formació. Casado va ser un d'ells. Des d'aleshores, ha erigit un perfil propi caracteritzat per un tracte simpàtic amb els mitjans i sortides de to constants.
L'octubre passat, ja es va despatxar a gust quan va advertir Carles Puigdemont que si declarava la independència, podria acabar com Lluís Companys. Les seves paraules van aixecar polseguera i finalment es va disculpar. El setembre passat, va aparèixer en una roda de premsa amb un cartell del col·lectiu Arran que mostrava alguns alcaldes i regidors unionistes, i va denunciar que això suposava una "batasunització" de Catalunya.
Comiditat en la crítica
S'ha trobat còmode fent el paper de malcarat, sobretot quan es tracta d'atacar el catalanisme, una cosa que surt bé de preu en els cercles més reaccionaris de Madrid. Així, no s'ha estat d'escometre contra la immersió lingüística i fins i tot ha afirmat, sense despentinar-se, que a les escoles de Catalunya no s'ensenyava el castellà.
Sembla que el seu estil sempre ha estat una mica matusser. La Sexta va recuperar unes declaracions seves de l'any 2012 en què posava a caldo tota la família Bardem i qualificava l'actor Javier Bardem de "subnormal i imbècil". Ara caldrà veure si, com a mínim, té els estudis en regla. Quan falta un any per a les eleccions municipals, l'escàndol deixa tocat un dels quadres joves i més ambiciosos d'un PP que troba dificultats per assegurar un renovació generacional en el lideratge.
El fet ha impactat la comunitat universitària madrilenya, ja que la primera part de la carrera li va costar més, exactament set anys. Tanta irregularitat ha causat estranyesa. Alberto Pérez de Vargas, exdirector del Cardenal Cisneros, ha posat més llenya al foc en explicar que la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, es va interessar pel noi i es va dedicar a pressionar professors perquè fessin més lleuger el camí de Casado cap a la llicenciatura. Caldrà veure si l'ambiciós polític se'n surt o és abatut per l'afer, seguint el reguitzell deixat per un munt de dirigents del PP madrileny.
Nascut a Palència el 1981, diputat per Àvila, Pablo Casado era considerat fins fa pocs dies un aspirant amb possibilitats per ser cap de cartell a Madrid, on el PP es juga el seu futur. Precisament Casado s'ha situat en una posició immilorable per ser el candidat a l'alcaldia de Madrid, una plaça conquerida el 2015 per Podem i on Ciutadans ha agafat embranzida, amenaçant amb deixar arraconats els populars.
Foguejat amb l'expresident
Casado va foguejar-se al costat de José María Aznar. Va dirigir el seu gabinet entre el 2009 i el 2012. Abans havia estat diputat a l'Assemblea de Madrid, on li va caure en gràcia a Aguirre. Després va entrar al patronat de FAES, una cita inevitable -fins fa poc- per a tot quadre que volgués complir aspiracions al PP. Precisament a Aznar s'ha referit moltes vegadesquan li han preguntat per un referent polític. Madrid, amb tot el que comporta de bloc de poder, ha estat la seva escola. De la FAES va haver de sortir-ne poc després acomanyat de la resta de dirigents populars en actiu que formaven part del patronat quan Aznar va decidir posar fi al lligam entre la fundació i el PP.
El vicesecretari general de comunicació dels populars va fer un salt espectacular el 2015, quan un Rajoy molt desgastat va fer una remodelació del nucli de direcció del partit i va donar entrada a alguns joves en el pinyol de la formació. Casado va ser un d'ells. Des d'aleshores, ha erigit un perfil propi caracteritzat per un tracte simpàtic amb els mitjans i sortides de to constants.
L'octubre passat Casado es va despatxar a gust quan va advertir Carles Puigdemont que si declarava la independència, podria acabar com Lluís Companys
L'octubre passat, ja es va despatxar a gust quan va advertir Carles Puigdemont que si declarava la independència, podria acabar com Lluís Companys. Les seves paraules van aixecar polseguera i finalment es va disculpar. El setembre passat, va aparèixer en una roda de premsa amb un cartell del col·lectiu Arran que mostrava alguns alcaldes i regidors unionistes, i va denunciar que això suposava una "batasunització" de Catalunya.
Comiditat en la crítica
S'ha trobat còmode fent el paper de malcarat, sobretot quan es tracta d'atacar el catalanisme, una cosa que surt bé de preu en els cercles més reaccionaris de Madrid. Així, no s'ha estat d'escometre contra la immersió lingüística i fins i tot ha afirmat, sense despentinar-se, que a les escoles de Catalunya no s'ensenyava el castellà.
Sembla que el seu estil sempre ha estat una mica matusser. La Sexta va recuperar unes declaracions seves de l'any 2012 en què posava a caldo tota la família Bardem i qualificava l'actor Javier Bardem de "subnormal i imbècil". Ara caldrà veure si, com a mínim, té els estudis en regla. Quan falta un any per a les eleccions municipals, l'escàndol deixa tocat un dels quadres joves i més ambiciosos d'un PP que troba dificultats per assegurar un renovació generacional en el lideratge.