05
de juny
del
2018
Actualitzat
el
05
de març
del
2020
a les
17:49h
L'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) de Sant Joan Despí és un dels elements claus per garantir que les llars de l'àrea de Barcelona puguin rebre aigua amb les màximes garanties de qualitat i quantitat. Construïda l'any 1955, les instal·lacions s'han anat modernitzant i actualment és una de les plantes de potabilització més completes de tot Europa.
La instal·lació permet tractar fins a 5.300 litres per segon i ocupa 11 hectàrees de superfície en ple Baix Llobregat, en una zona situada entre dos espais naturals protegits, la serra de Collserola i el delta del Llobregat. És en aquest context on prenen importància les zones verdes de la planta –fins a 3 hectàrees- i la voluntat d'Aigües de Barcelona d'afavorir la biodiversitat.
De fet, la companyia té el foment de la biodiversitat com un dels sis eixos del pla d'acció Aigües 2020. “Més enllà d'accions concretes com les actuacions per renaturalitzar l'ETAP de Sant Joan Despí, s'ha convertit en un criteri més a la presa de decisions”, explica a NacióDigital Ester Salgado, líder del projecte de Biodiversitat a Aigües de Barcelona. “És un plantejament molt transversal que suposa una manera diferent de treballar”, afegeix.
Potabilització i biodiversitat
Potabilització i biodiversitat són dos conceptes aparentment allunyats. De fet, el cicle de tractament de l'aigua està molt controlat i incorpora tecnologia innovadora per garantir en tot moment la qualitat de l’aigua potable perquè arribi als ciutadans sense veure’s afectada per la variabilitat de les condicions del riu. No obstant això, la instal·lació de l'ETAP, mira per afavorir l’entorn natural on es troba i potenciar aquesta relació amb la biodiversitat de forma positiva. “Treballem en una zona propera al riu, sensible i força vulnerable”, explica Clara Rovira, responsable de Biodiversitat.
Papallones, ratpenats, el mussol comú o l'eriçó clar es volen potenciar com els nous habitants de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. L'objectiu sovint és doble ja que, a banda de recuperar espècies autòctones amenaçades, es pot actuar contra plagues, s'afavoreix el sector agrícola de l'entorn i ajuda a l'eliminació de l'ús de productes fitosanitaris en la gestió de les zones verdes.
Papallones al servei de l'agricultura
Un dels elements més atractius de l'estratègia per renaturalitzar l'ETAP de Sant Joan Despí és el jardí de papallones. Es tracta d'una instal·lació realitzada amb tècniques de jardineria ecològica amb l'objectiu d'atraure aquests insectes. Més enllà de ser un element de sensibilització per als escolars i la resta de visites a les instal·lacions –3.000 persones passen cada any per la potabilitzadora- juga una important funció de pol·linització per al sector agrícola, tant important al sud del Baix Llobregat.
L'objectiu d'augmentar la biodiversitat a les instal·lacions d'Aigües de Barcelona també ha permès reduir l'impacte ambiental que suposen els pesticides. En aquest sentit s'ha apostat per afavorir la presència d'espècies d'ocells insectívors a partir de la instal·lació de caixes nius. Entre altres, es pot combatre la plaga de la processionària, una de les majors amenaces pels pins al nostre país.
Un altre dels grans maldecaps a bona part de Calunya a nivell d'espècies invasores és el mosquit tigre. A l'ETAP de Sant Joan Despí, segons explica Rovira, han decidit afavorir la presència de ratpenats col·locant refugis i caixes. Aquests mamífers són capaços de consumir 600 insectes a l'hora per individu. “Hem de pensar com els serveis ecosistèmics beneficien la societat. Una acció per tenir ratpenats aquí permet mitigar els efectes d'aquests insectes tan molestos als municipis de l'entorn”, afegeix.
Recuperació d’espècies en regressió
Una altra de les estratègies per augmentar la biodiversitat passa per recuperar la presència d'espècies autòctones.“Quan es vol naturalitzar un espai es fa un diagnòstic previ per avaluar les oportunitats i vulnerabilitats de la zona”, assenyala Pablo Serrano, responsable de Gestors d’Edificis de la Direcció de Facility Managment de la companyia. En el cas de l'ETAP de Sant Joan Despí es va detectar tant el potencial de connexió entre espais naturals com la relació amb les zones urbanes.
En el marc del diagnòstic inicial es van identificar quines espècies en regressió podien tenir
presència a la zona. Van identificar, entre altres, el mussol comú, el xot i l'eriçó clar. En aquest darrer cas s'ha passat a l'acció amb la construcció d'un refugi i amb la instal·lació d'una càmera de fototrampeig per documentar amb imatges el veïnatge d'aquest petit mamífer a les instal·lacions de la potabilitzadora.
La instal·lació permet tractar fins a 5.300 litres per segon i ocupa 11 hectàrees de superfície en ple Baix Llobregat, en una zona situada entre dos espais naturals protegits, la serra de Collserola i el delta del Llobregat. És en aquest context on prenen importància les zones verdes de la planta –fins a 3 hectàrees- i la voluntat d'Aigües de Barcelona d'afavorir la biodiversitat.
De fet, la companyia té el foment de la biodiversitat com un dels sis eixos del pla d'acció Aigües 2020. “Més enllà d'accions concretes com les actuacions per renaturalitzar l'ETAP de Sant Joan Despí, s'ha convertit en un criteri més a la presa de decisions”, explica a NacióDigital Ester Salgado, líder del projecte de Biodiversitat a Aigües de Barcelona. “És un plantejament molt transversal que suposa una manera diferent de treballar”, afegeix.
Aigües de Barcelona aposta per renaturalitzar l'ETAP de Sant Joan Despí afavorint la biodiversitat. Foto: Aigües de Barcelona
Potabilització i biodiversitat
Potabilització i biodiversitat són dos conceptes aparentment allunyats. De fet, el cicle de tractament de l'aigua està molt controlat i incorpora tecnologia innovadora per garantir en tot moment la qualitat de l’aigua potable perquè arribi als ciutadans sense veure’s afectada per la variabilitat de les condicions del riu. No obstant això, la instal·lació de l'ETAP, mira per afavorir l’entorn natural on es troba i potenciar aquesta relació amb la biodiversitat de forma positiva. “Treballem en una zona propera al riu, sensible i força vulnerable”, explica Clara Rovira, responsable de Biodiversitat.
Papallones, ratpenats, el mussol comú o l'eriçó clar es volen potenciar com els nous habitants de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. L'objectiu sovint és doble ja que, a banda de recuperar espècies autòctones amenaçades, es pot actuar contra plagues, s'afavoreix el sector agrícola de l'entorn i ajuda a l'eliminació de l'ús de productes fitosanitaris en la gestió de les zones verdes.
Caixa niu a la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Foto: Aigües de Barcelona
Papallones al servei de l'agricultura
Un dels elements més atractius de l'estratègia per renaturalitzar l'ETAP de Sant Joan Despí és el jardí de papallones. Es tracta d'una instal·lació realitzada amb tècniques de jardineria ecològica amb l'objectiu d'atraure aquests insectes. Més enllà de ser un element de sensibilització per als escolars i la resta de visites a les instal·lacions –3.000 persones passen cada any per la potabilitzadora- juga una important funció de pol·linització per al sector agrícola, tant important al sud del Baix Llobregat.
L'objectiu d'augmentar la biodiversitat a les instal·lacions d'Aigües de Barcelona també ha permès reduir l'impacte ambiental que suposen els pesticides
L'objectiu d'augmentar la biodiversitat a les instal·lacions d'Aigües de Barcelona també ha permès reduir l'impacte ambiental que suposen els pesticides. En aquest sentit s'ha apostat per afavorir la presència d'espècies d'ocells insectívors a partir de la instal·lació de caixes nius. Entre altres, es pot combatre la plaga de la processionària, una de les majors amenaces pels pins al nostre país.
Un altre dels grans maldecaps a bona part de Calunya a nivell d'espècies invasores és el mosquit tigre. A l'ETAP de Sant Joan Despí, segons explica Rovira, han decidit afavorir la presència de ratpenats col·locant refugis i caixes. Aquests mamífers són capaços de consumir 600 insectes a l'hora per individu. “Hem de pensar com els serveis ecosistèmics beneficien la societat. Una acció per tenir ratpenats aquí permet mitigar els efectes d'aquests insectes tan molestos als municipis de l'entorn”, afegeix.
Jardí de papallones a l'ETAP de Sant Joan Despí. Foto: Aigües de Barcelona
Recuperació d’espècies en regressió
Una altra de les estratègies per augmentar la biodiversitat passa per recuperar la presència d'espècies autòctones.“Quan es vol naturalitzar un espai es fa un diagnòstic previ per avaluar les oportunitats i vulnerabilitats de la zona”, assenyala Pablo Serrano, responsable de Gestors d’Edificis de la Direcció de Facility Managment de la companyia. En el cas de l'ETAP de Sant Joan Despí es va detectar tant el potencial de connexió entre espais naturals com la relació amb les zones urbanes.
Una de les estratègies per augmentar la biodiversitat passa per recuperar la presència d'espècies autòctones
En el marc del diagnòstic inicial es van identificar quines espècies en regressió podien tenir
presència a la zona. Van identificar, entre altres, el mussol comú, el xot i l'eriçó clar. En aquest darrer cas s'ha passat a l'acció amb la construcció d'un refugi i amb la instal·lació d'una càmera de fototrampeig per documentar amb imatges el veïnatge d'aquest petit mamífer a les instal·lacions de la potabilitzadora.
Un refugi per a eriçons a l'ETAP de Sant Joan Despí. Foto: Aigües de Barcelona