20
de maig
del
2018
Actualitzat
el
21
de maig
a la
13:14h
La maternitat hauria de ser un dret, no una imposició. I la paternitat hauria de poder ser un dret, en els mateixos termes que la maternitat. Això és el que defensen diferents associacions de dones i homes d'arreu de l'Estat, i un dels aspectes que properament es discutirà al Tribunal Constitucional, després que aquesta instància judicial hagi decidit admetre la demanda d'un pare sobre la necessitat d'"aclarir o canviar la doctrina" constitucional respecte dels permisos de maternitat i paternitat.
El demandant planteja aquesta qüestió amb el suport de la Plataforma per Permisos Igualitaris i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPIINA), al·legant que té "especial transcendència constitucional" i que no només avarca una qüestió social, sinó que també té repercussions econòmiques i d'igualtat entre les persones. La demanda es va presentar primer a la Seguretat Social per discriminació, demanant que la paternitat es pogués equiparar, en les mateixes condicions, a la maternitat. Ara, però, el tema es porta a instàncies superiors, i podria suposar un canvi general en la doctrina.
Maternitat i paternitat: les diferències
La principal diferència entre els permisos de maternitat i paternitat són les setmanes d'absència que permet la llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes del 22 de març del 2007. Les dones tenen 16 setmanes en total, i fins a la sisena és un permís obligatori i de prospecció mèdica. Els homes, per altra banda, només tenen quatre setmanes, tot i que es preveu que s'ampliï a cinc, arran de l'acord entre Ciutadans i el PP al Congrés dels Diputats per a l'aprovació dels pressupostos del 2018.
Una altra opció, relata a NacióDigital l'advocada laboralista i professora de la Universitat de Lleida Yasmina González, és que la mare cedeixi al pare les setmanes que no li són obligatòries, és a dir, a partir de la sisena, tot i que aquest tipus de cessions no són gaire comunes, ja que comporten la renúncia del dret a baixa de la mare en favor del pare.
La situació, però, encén la crítica social. En primer lloc, per la quantitat de setmanes -que se segueix considerant ínfima, en comparació amb altres legislacions europees-. En segon lloc, per la diferència entre la situació del pare i de la mare, ja que ella té una obligatorietat i ell un greuge comparatiu. I en tercer, perquè la llei no fa distincions entre mares biològiques i mares adoptives. En aquest punt, algunes associacions es pregunten: quina diferència hi ha entre una mare adoptiva i un pare adoptiu? I en parelles homosexuals? Per què la dona ha d'estar de baixa un mínim de sis setmanes de forma obligatòria?
El cas també té afectacions laborals i respecte dels rols de cuidadora que s'atribueixen a la dona i no a l'home. En aquest nivell, encara avui es deneguen contractes en funció del moment reproductiu de les dones i, a més, pot arribar a influir negativament en la seva posició laboral: ser dona i ser jove pot ser, per a algunes empreses, un inconvenient.
Els permisos a Europa
"A Europa les legislacions són més permissives", relata González. Com en molts altres aspectes, els països nòrdics se situen al capdavant del rànquing d'ajudes a la natalitat i polítiques d'igualtat. Finlàndia, per exemple, permet a les mares agafar 17 setmanes i 9 als pares, i Eslovènia permet a les mares agafar 15 setmanes i, als pares, 13. Altres països com Bulgària, el Regne Unit o Irlanda permeten permisos de 58, 52 i 42 setmanes, respectivament, per a la maternitat, però mantenen paternitats mínimes de dues setmanes, i també hi ha països com Eslovàquia, Croàcia o la República Txeca que reserven per a la mare una trentena de setmanes, però que no destinen cap permís de paternitat.
En aquesta situació, l'estat espanyol se situa en la mitjana europea, per sobre d'altres països com Itàlia, Malta o Grècia, on el pare només té un parell de dies de permís. Segons l'advocada, una opció consistiria en legislar de forma comunitària i amb uns nivells mínims i màxims europeus. Aquesta opció, però, està a mans dels governs i no dels tribunals, ja que aquests últims només precisaran si els casos s'ajusten o no a la legalitat.
El cost econòmic, el principal problema
El principal entrebanc que tindrà el Constitucional per motivar la reforma és el cost econòmic que suposaria revisar la legislació. Si s'equiparen les 16 setmanes de les mares també als pares, la prestació econòmica a la que hauria de fer front la Seguretat Social podria veure's considerablement ampliada.
"El TC no hauria de mesurar les seves decisions en funció de paràmetres econòmics", ha avisat González. Per això, l'advocada veu la nova situació com una "oportunitat" per a molts progenitors per millorar els seus drets, així com una bona manera d'avançar cap a la igualtat entre homes i dones. És, segons ha dit, una "arma de doble tall".
Els pares tenen cada vegada més interès en assumir dies de paternitat. Malgrat que encara hi ha pocs casos, hi ha un augment d'home que assumeixen les 10 setmanes alternatives a què renuncien les dones. "Quan això va sortir, semblava impossible, però cada vegada hi ha més pares que ho sol·liciten, i això sorprèn els empresaris", declara González, que treballa en un bufet d'advocats com especialista en dret laboral.
Vinculat a aquest fet, però, també alerta d'un augment dels acomiadaments "abans de demanar la paternitat", i d'un l'increment de conflictes empresarials vinculats a la paternitat. "Hi ha empresaris que no volen concedir les quatre setmanes que han de donar als pares", assegura. I això s'agreuja quan la paternitat s'allarga. Si la resolució del TC fos favorable, doncs, això podria suposar un conflicte econòmic per l'Estat. Però més enllà d'aquí, també un nou debat empresarial. En altres paraules, homes en situacions de dones.
El demandant planteja aquesta qüestió amb el suport de la Plataforma per Permisos Igualitaris i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPIINA), al·legant que té "especial transcendència constitucional" i que no només avarca una qüestió social, sinó que també té repercussions econòmiques i d'igualtat entre les persones. La demanda es va presentar primer a la Seguretat Social per discriminació, demanant que la paternitat es pogués equiparar, en les mateixes condicions, a la maternitat. Ara, però, el tema es porta a instàncies superiors, i podria suposar un canvi general en la doctrina.
Maternitat i paternitat: les diferències
La principal diferència entre els permisos de maternitat i paternitat són les setmanes d'absència que permet la llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes del 22 de març del 2007. Les dones tenen 16 setmanes en total, i fins a la sisena és un permís obligatori i de prospecció mèdica. Els homes, per altra banda, només tenen quatre setmanes, tot i que es preveu que s'ampliï a cinc, arran de l'acord entre Ciutadans i el PP al Congrés dels Diputats per a l'aprovació dels pressupostos del 2018.
La mare pot cedir al pare les setmanes que no li són obligatòries, és a dir, a partir de la sisena, tot i que aquest tipus de cessions no són gaire comuns
Una altra opció, relata a NacióDigital l'advocada laboralista i professora de la Universitat de Lleida Yasmina González, és que la mare cedeixi al pare les setmanes que no li són obligatòries, és a dir, a partir de la sisena, tot i que aquest tipus de cessions no són gaire comunes, ja que comporten la renúncia del dret a baixa de la mare en favor del pare.
Una mare amb el seu bebé. Foto: hobbsphotography
La situació, però, encén la crítica social. En primer lloc, per la quantitat de setmanes -que se segueix considerant ínfima, en comparació amb altres legislacions europees-. En segon lloc, per la diferència entre la situació del pare i de la mare, ja que ella té una obligatorietat i ell un greuge comparatiu. I en tercer, perquè la llei no fa distincions entre mares biològiques i mares adoptives. En aquest punt, algunes associacions es pregunten: quina diferència hi ha entre una mare adoptiva i un pare adoptiu? I en parelles homosexuals? Per què la dona ha d'estar de baixa un mínim de sis setmanes de forma obligatòria?
El cas també té afectacions laborals i respecte dels rols de cuidadora que s'atribueixen a la dona i no a l'home. En aquest nivell, encara avui es deneguen contractes en funció del moment reproductiu de les dones i, a més, pot arribar a influir negativament en la seva posició laboral: ser dona i ser jove pot ser, per a algunes empreses, un inconvenient.
Els permisos a Europa
"A Europa les legislacions són més permissives", relata González. Com en molts altres aspectes, els països nòrdics se situen al capdavant del rànquing d'ajudes a la natalitat i polítiques d'igualtat. Finlàndia, per exemple, permet a les mares agafar 17 setmanes i 9 als pares, i Eslovènia permet a les mares agafar 15 setmanes i, als pares, 13. Altres països com Bulgària, el Regne Unit o Irlanda permeten permisos de 58, 52 i 42 setmanes, respectivament, per a la maternitat, però mantenen paternitats mínimes de dues setmanes, i també hi ha països com Eslovàquia, Croàcia o la República Txeca que reserven per a la mare una trentena de setmanes, però que no destinen cap permís de paternitat.
Finlàndia permet a les mares agafar 17 setmanes i 9 als pares, i Eslovènia permet a les mares agafar 15 setmana i als pares 13
En aquesta situació, l'estat espanyol se situa en la mitjana europea, per sobre d'altres països com Itàlia, Malta o Grècia, on el pare només té un parell de dies de permís. Segons l'advocada, una opció consistiria en legislar de forma comunitària i amb uns nivells mínims i màxims europeus. Aquesta opció, però, està a mans dels governs i no dels tribunals, ja que aquests últims només precisaran si els casos s'ajusten o no a la legalitat.
Un pare amb el seu fill.
El cost econòmic, el principal problema
El principal entrebanc que tindrà el Constitucional per motivar la reforma és el cost econòmic que suposaria revisar la legislació. Si s'equiparen les 16 setmanes de les mares també als pares, la prestació econòmica a la que hauria de fer front la Seguretat Social podria veure's considerablement ampliada.
"El TC no hauria de mesurar les seves decisions en funció de paràmetres econòmics", ha avisat González. Per això, l'advocada veu la nova situació com una "oportunitat" per a molts progenitors per millorar els seus drets, així com una bona manera d'avançar cap a la igualtat entre homes i dones. És, segons ha dit, una "arma de doble tall".
Els pares tenen cada vegada més interès en assumir dies de paternitat. Malgrat que encara hi ha pocs casos, hi ha un augment d'home que assumeixen les 10 setmanes alternatives a què renuncien les dones. "Quan això va sortir, semblava impossible, però cada vegada hi ha més pares que ho sol·liciten, i això sorprèn els empresaris", declara González, que treballa en un bufet d'advocats com especialista en dret laboral.
Vinculat a aquest fet, però, també alerta d'un augment dels acomiadaments "abans de demanar la paternitat", i d'un l'increment de conflictes empresarials vinculats a la paternitat. "Hi ha empresaris que no volen concedir les quatre setmanes que han de donar als pares", assegura. I això s'agreuja quan la paternitat s'allarga. Si la resolució del TC fos favorable, doncs, això podria suposar un conflicte econòmic per l'Estat. Però més enllà d'aquí, també un nou debat empresarial. En altres paraules, homes en situacions de dones.