Cinc mesos després de les eleccions del 21-D, el Palau de la Generalitat torna a tenir president. Tanquem la setmana amb el pas endavant de la investidura de Quim Torra i el regust estrany de la presa de possessió, volgudament -també forçadament- anòmala, en sintonia amb la situació política que es viu a Catalunya. Quan es concreti la formació del Govern -amb algunes dificultats d'última hora detallades a NacióDigital-, l'independentisme podrà començar a caminar sense la tutela de l'Estat. Almenys, això és el que seria desitjable. Torra i els consellers que nomeni hauran de definir un pla i aconseguir que la retòrica vagi compassada amb els fets si el nou executiu pretén tenir credibilitat.
La legislatura, per força, tindrà moments en què el carrer serà protagonista, amb empara del discurs institucional. L'exemple més clar serà el judici als presos, que tindrà ressò internacional i s'endevina com una oportunitat per fer evident la resposta repressiva de l'Estat als dirigents sobiranistes. Però el soroll de la protesta no ha de monopolitzar els mesos que venen. L'independentisme necessita fixar un rumb que converteixi el concepte de República en un horitzó assolible. I repetir en els discursos el que avui no és efectiu no sembla una estratègia que pugui donar rèdits.
Només fa una setmana que Carles Puigdemont va proposar Torra com a candidat i s'ha debatut molt sobre la vida que tindrà la legislatura. El primer que ha estès els dubtes sobre la provisionalitat del nou president ha estat el propi president a l'exili, protagonista de tots els passos executats fins ara. Però més que determinar el temps que durarà el mandat, el que hauria d'ocupar els dirigents sobiranistes és explorar la via per fer de la independència un objectiu compartit per una majoria més àmplia. I hi ha un element capital per començar el trajecte: deixar clar a la ciutadania que el camí serà llarg.
Torra i la visita als presos. Finalment serà aquest dilluns. El president de la Generalitat visitarà Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco per reunir-se amb Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Torra es va donar d'alta com a exercent davant el Col·legi d'Advocats per tal de poder visitar amb celeritat els presos polítics. Pretén conèixer de primera mà la seva situació, i traslladar-los la formació de Govern i els plans del seu executiu. Especialment significatiu serà el contacte amb Junqueras -pel fil conductor de Torra a Puigdemont- i la conversa amb Turull i Rull, que aquesta setmana mantenien la voluntat de ser consellers tot i alguns moviments interns a Junts per Catalunya que plantejaven noms alternatius. Altres veus del grup parlamentari fins i tot han plantejat que puguin prendre possessió des de la presó. El govern espanyol no sembla disposat a permetre-ho.
Rivera avança per la dreta el binomi Rajoy-Sánchez. En la cursa per mostrar-se inflexible davant l'independentisme, el líder de Ciutadans actua sense complexos. Aquesta ha estat la setmana de les reunions a la Moncloa per analitzar la situació a Catalunya, i de la digestió de les trobades en queda la certesa que l'horitzó electoral motiva tots els passos de Rivera, que empeny Rajoy a ser més dur i allargar el 155 amb intervenció inclosa als Mossos d'Esquadra i TV3. El president espanyol -que manté una mala relació personal amb el president de Ciutadans- es resisteix a comprar un discurs encara més reaccionari que el seu. PP i PSOE, interessats a frenar els taronges, han pres la iniciativa per aïllar Rivera. Dos fets preocupants: primer, tothom parla del que convé a Catalunya, però ningú ha contactat amb el nou president de la Generalitat per escoltar-lo; segon, Sánchez fa temps que ha deixat de ser una possible alternativa a Rajoy perquè, com Rajoy, la seva prioritat remet al Codi Penal i no a la negociació.
Vist i llegit
El dia a dia de la informació política catalana i espanyola -tan anòmalament alterada per la justícia- fa temps que ha deixat d'interessar només als polítics i els periodistes. Per l'agitació dels nostres dies, però també per la futbolització del debat, cada setmana hi ha marge per a les discussions de perruqueria. L'últim episodi el protagonitzen Pablo Iglesias i Irene Montero, líders de Podem, que han comprat un xalet de revista a Galapagar que ha requerit la signatura d'una hipoteca de 540.000 euros. El cost de la inversió i la comoditat de la nova llar de la parella -que espera bessons- han activat els retrets cap als dirigents de l'esquerra alternativa, amb exercicis d'hemeroteca inclosos per deixar en evidència els discursos d'Iglesias, crític amb els fastos d'altres polítics. De les reflexions dels darrers dies us detallo l'article de Juan Carlos Escudier a publico.es. En la columna, titulada "El pisito", l'autor recorda que la renda no determina l'adscripció política, però també afila la ploma contra els líders de Podem: "Tan experts com es creien en dirigir el debat polític i en guanyar la batalla del relat, Iglesias i Montero són ara víctimes de si mateixos i d'aquestes incontinències verbals que van entronitzar l'ascetisme i van condemnar als inferns els de vestit i corbata, que per molts no és signe d'estatus sinó el seu uniforme de treball".
La frase de la setmana
"No posem cap condició per dialogar, ni tan sols el nostre alliberament". Oriol Junqueras, que després d'aquest cap de setmana ja farà 200 dies que està reclòs a la presó d'Estremera, abona la via de la negociació en una entrevista per escrit -i sintètica- amb eldiario.es. L'estratègia d'ERC passa per muscular l'independentisme i forçar l'Estat a dialogar, i els missatges del seu líder subratllen aquest camí. En resposta al qüestionari formulat per Neus Tomàs i Arturo Puente, Junqueras recalca que Pablo Llarena "no pot ser jutge i part i pretendre, alhora, jutjar amb imparcialitat". També recorda que disposar de Govern és només un primer pas per encetar l'etapa post-155.
El nom propi
La mort de Tom Wolfeals 87 anys ha impactat en la literatura i el periodisme, els dos camps que va cultivar. Escrivia Francesc Marc Álvaro a La Vanguardia que a Wolfe "li devem haver redescobert que la línia entre el periodisme i la novel·la o el conte és discontínua, però no ho sembla". "Per això és tan fascinant", concloïa el columnista en un article d'obligada lectura. El pare de l'anomenat Nou Periodisme deixa una producció extensa, fil conductor d'una època de transformacions a la premsa i el món literari. Si voleu rellegir-lo, us deixo cinc recomanacions elaborades pel nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, que destria, entre d'altre, la novel·la més incònica -La foguera de les vanitats- i el reportatge més recordat a Esquire -"The Marvelous Mouth", amb Cassius Clay com a protagonista.
Els imperdibles
Hi ha tres cites del cap de setmana que criden la nostra atenció. Les dues primeres són per gaudir-ne en solitari o en família; la tercera, per rendir pleitesia i mostrar agraïment. Des d'ara i fins al 27 de maig podreu devorar, si us ve de gust, els 41 films de la 21a edició del DocsBarcelona, que inclou treballs com la pel·lícula del cas Maristes. Dissabte és la Nit dels Museus: desenes d'equipaments obriran les portes arreu del territori -en horari nocturn i franc- per mostrar el seu fons i organitzar activitats divulgatives d'acompanyament. I diumenge hi ha cita al Camp Nou. S'acomiadaAndrés Iniesta, un dels emblemes de la Masia i icona del futbol preciosista que el Barça ha practicat en les últimes dècades. Dia d'emocions a l'estadi. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?