Calma... i restitució?

Torra i el PDECat són partidaris de restituir Rull, Turull i Puig però caldrà trobar fórmules viables i consens a Junts per Catalunya, on també pesen les ambicions personals. També són notícia els presos que no rebran la visita del president fins dilluns, el vot delegat al Cercle del Liceu, el concert de Raimon a la Complutense i Joan Pau II

18 de maig del 2018
Actualitzat a les 6:42h
Les coses no van tan ràpid com s'esperava. Normalment després de la presa de possessió d'un president, d'immediat en coneixen els consellers i aquests ocupen els departaments. El clima en què es va dur a terme l'acte d'arribada de Quim Torra a Palau (saló Verge de Montserrat, sense més convidats que la seva família directa i sense discurs i imposició de la medalla) ja feia evident que les coses no serien "normals" arran del clima d'excepció política i a la situació de Carles Puigdemont a l'exili. Per cert que la setmana que ve en podríem tenir notícies. Torra volia anar avui a visitar els presos, però a petició del Ministeri de l'Interior hi anirà dilluns. Si res no es torça a última hora.

S'hi ha de presentar com a president i ha d'aclarir amb Josep Rull i Jordi Turull, i també amb Lluís Puig, què passa amb la seva restitució, que tots tres han demanat. Però dins de Junts per Catalunya hi ha opinions que són diverses i Elsa Artadi, per exemple, tem que tornar-los a nomenar eviti l'aixecament del 155. Això ha generat certes tensions, que Oriol March explica en aquesta informació, i que aconsellen prendre-s'ho amb calma. Torra (i també el PDECat) són partidaris de restituir-los però caldrà trobar fórmules viables i consens dins la candidatura de Puigdemont, on també pesen les ambicions personals. A ERC les coses són diferents. Encara han de resoldre qui serà consellera d'Exteriors i, sobretot, què passa a Sanitat, on Toni Comin vol ser restituït. Seria l'excepció perquè Oriol Junqueras vol cares noves al costat de Torra que, per cert, ja té personatge al Polònia. Sobre el nou temps polític us aconsello La Veu de Nació d'Esteve Plantada


Sense 155.El Despertador torna dimarts, que el dilluns farem la festivitat de la Segona Pasqua. Ja tindrem Govern o estarem a punt i l'aixecament, si més no formal, del 155 hauria de ser un fet. Ja sabeu que cada setmana la comencem amb música, si pot veure amb una cançó relacionada amb l'actualitat. Podeu suggerir-ne contestant aquest correu o enviant-ne un a [email protected]. Bon cap de setmana!


Vist i llegit

La via unilateral "no és viable" i amb la tria de Torra l'independentisme demostra que "vol fer veure que no se n'ha adonat". És la tesi que ahir exposava al diari El País el filòsof Josep Ramoneda al seu article El moment reaccionari, que també retratava l'evident tancament de files de PP i PSOE davant Cs i el procés català. Un article contundent.


 El passadís

Dimecres es va elegir nova junta de govern al Cercle del Liceu. La candidatura oficialista de Paco Gaudier (on es presentava també el comte de Godó) es va imposar clarament enfront la de Daniel Barquero. Gaudier es va presentar amb més de 400 vots delegats, un sistema que permeten els estatuts de la casa i que és herència del passat predemocràtic. Però la delegació de vot té els seus riscos. Es delega per tots els punts de l'ordre del dia, que inclouen l'elecció de junta, però també l'aprovació de l'estat de compres i els plans d'actuació. D'aquesta manera, els socis van acabar aprovant per una àmplia majoria unes pèrdues per aquest any de 50.000 euros i un proper increment de quota. La situació del Cercle presenta ombres i molts socis encara no en són conscients, perquè són pocs els qui assisteixen presencialment a l'assemblea.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1968, mentre els carrers de París bullien, el cantautor de Xàtiva Raimon feia un mític recital a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid. Va ser un dels actes de protesta més rellevants del final del franquisme, símptoma del malestar estudiantil, i va acabar reprimit amb duresa per la policia. En aquest vídeo, amb l'emblemàtica cançó Al vent de fons, podeu veure imatges d'aquell concert. Raimon es va retirar fa un any dels escenaris.


 L'aniversari

El 18 de maig de l'any 1920 naixia a Wadowice, a Polònia, Karol Wojtila, que moriria com a papa de Roma el 2005 amb el nom de Joan Pau II. Va ser designat com a cap de l'Església catòlica el 1978, en plena guerra freda, i va imprimir un tarannà més proper al Vaticà. Malgrat el seu conservadorisme, els seus viatges, actes massius i domini de l'escena mediàtica el van convertir en un sant pare molt popular. Va enfrontar-se als governs comunistes dels països de l'est d'Europa i als bisbes llatinoamericans que van abraçar la teologia de l'alliberament. Durant el seu mandat, corrents com la prelatura de l'Opus Dei van guanyar pes. El papa Francesc el va fer sant el 2014. Així va recollir TVE la darrera visita a Espanya de Joan Pau II, ja malalt de Parkinson, el 2003 i així havia explicat l'any 1978 com era la seva vida com a arquebisbe de Cracòvia.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi