21
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
16:17h
La FAES (Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials) exerceix una enorme influència en la política espanyola i és, sens dubte, un dels principals centres de creació d'opinió en sectors sensibles. Creada per José María Aznar amb voluntat de convertir-se en la gran fàbrica d'idees de la dreta espanyola, no es pot negar que ha tingut èxit. En aquests moments, figura en el primer rengle dels poders fàctics que incideixen en favor d'una política d'intransigència a Catalunya.
La FAES ha passat de ser el laboratori ideològic del PP des de la seva creació, el 1989, a desmarcar-se'n a finals del 2016. En el seu entorn ja no s'amaga la simpatia que genera el nou lideratge d'Albert Rivera, en paral·lel a l'allunyament gradual que ha anat produint-se els darrers anys respecte al lideratge de Mariano Rajoy.
De laboratori del PP...
El març es va celebrar el primer congrés del PP refundat i sota la direcció de José María Aznar. Des del primer moment, Aznar va tenir clar que calia combatre el principal adversari, el PSOE, en el terreny de les idees. La dreta espanyola patia una derrota rere l'altra des de les eleccions de 1982 i delatava un complex ideològic. A diferència de Manuel Fraga i altres històrics de la dreta, que en la seva majoria havien exercit responsabilitats en el franquisme, Aznar i els altres dirigents conservadors de la seva generació (Rodrigo Rato, Federico Trillo, Isabel Tocino) no arrossegaven aquest llast i se sentien desinhibits.
Els nombrosos escàndols de corrupció que van embrutar el PSOE li van fer perdre la pàtina d'integritat que tant l'havia ajudat en la Transició. Això va contribuir a l'aposta per plantar cara a "les esquerres", considerades hegemòniques fins aleshores en el terreny cultural. La FAES, a diferència d'altres centres similars (Fundació Humanisme i Democràcia, Fundació Cánovas del Castillo), Aznar volia que la FAES es dediqués a la pugna ideològica. ...a contrapoder intern
Des de la sortida d'Aznar de la Moncloa, es va iniciar un pols llarg, sord i implacable entre la nova direcció del PP i la FAES. L'expresident va convertir la fundació en un potent centre de poder, amb un fort aparell professional i una producció acadèmica rellevant: butlletins, col·leccions bibliogràfiques, cursos i campus d'estiu. La derrota de Rajoy en les eleccions de 2004 i, sobretot, el 2008 va fer que la figura de Rajoy es veiés qüestionada de manera diferent.
La FAES va convertir-se, de manera implícita, en un contrapoder intern. L'expresident es va endur a la FAES els qui havien format la seva guàrdia pretoriana a Moncloa: Javier Zarzalejos -l'actual director de la fundació-, Gabriel Elorriaga i Javier Fernández Lasquetty. L'arribada de Rajoy a la Moncloa, finalment, no va suposar una millora de les relacions. La gestió del govern espanyol del conflicte amb Catalunya no ha fet més que distanciar Rajoy i FAES. La fundació d'Aznar ha estat el focus principal de crítiques contra les suposades ambigüitats del president del govern davant del "repte" català.
Una ruptura en diversos temps
L'octubre del 2016, la fundació decideix desvincular-se del PP. És un pas més en un camí de ruptura amb el partit de Rajoy. Es posava fi així a un vincle de 25 anys entre partit i fundació. Trencar amb el PP va suposar la pèrdua d'una font d'ingressos enorme, que l'any anterior havia estat de prop de dos milions d'euros en subvencions, i en el moment anterior a la crisi havia arribat a obtenir fins a 5,5 milions (l'any 2009). Per tant, el malestar a la FAES amb el PP havia de ser enorme per prendre una decisió d'aquest tipus. Unes setmanes després, Aznar anunciava la seva renúncia a la presidència d'honor del PP i que no assistiria al congrés que el partit celebraria el febrer del 2017. La trencadissa ja era absoluta.
L'abraçada amb Rivera
8 de juny del 2017. Se celebra a Madrid la II Setmana Atlàntica, unes jornades organitzades per l'Institut Atlàntic de Govern, iniciativa de l'expresident Aznar que vol ser una escola política per a joves dirigents. Causa gran sorpresa el nom de qui farà el discurs de clausura. Aznar li ho ha demanat a Albert Rivera. Es tracta d'un gest que va més enllà dels símbols. Que el fundador del Partit Popular mostri com a model de nou lideratge a qui apareix com a alternativa principal al PP indica que hi ha moviments en el sòl de la dreta espanyola.
Va ser aquí on Rivera va dir el que ha vingut repetint i que encaixa en el discurs aznarià: Espanya necessita un nou projecte nacional. És a dir, cal reforçar el nacionalisme espanyol. Segons ell, des de la Transició només hi ha hagut tres propostes ambicioses de país: la de Suárez, amb la recuperació de la democràcia i la reconciliació; la modernització i les reformes socials dels anys de Felipe González, i el creixement i la convergència econòmica de l'era Aznar.
Els darrers mesos tan sols han evidenciat el que ja és un fet: la FAES mira amb simpatia el nou projecte de Ciutadans i, d'alguna manera, marca el camí. El mes passat, la fundació va criticar la gestió feta per Rajoy de la intervenció de l'autonomia a Catalunya, a l'haver apostat per "un 155 de mínims". Un diagnòstic cada cop més coincident amb el que, tot seguit, Albert Rivera ha anat postulant: mantenir el 155 encara que el sobiranisme formi govern a Catalunya.
La FAES ha passat de ser el laboratori ideològic del PP des de la seva creació, el 1989, a desmarcar-se'n a finals del 2016. En el seu entorn ja no s'amaga la simpatia que genera el nou lideratge d'Albert Rivera, en paral·lel a l'allunyament gradual que ha anat produint-se els darrers anys respecte al lideratge de Mariano Rajoy.
De laboratori del PP...
El març es va celebrar el primer congrés del PP refundat i sota la direcció de José María Aznar. Des del primer moment, Aznar va tenir clar que calia combatre el principal adversari, el PSOE, en el terreny de les idees. La dreta espanyola patia una derrota rere l'altra des de les eleccions de 1982 i delatava un complex ideològic. A diferència de Manuel Fraga i altres històrics de la dreta, que en la seva majoria havien exercit responsabilitats en el franquisme, Aznar i els altres dirigents conservadors de la seva generació (Rodrigo Rato, Federico Trillo, Isabel Tocino) no arrossegaven aquest llast i se sentien desinhibits.
Els nombrosos escàndols de corrupció que van embrutar el PSOE li van fer perdre la pàtina d'integritat que tant l'havia ajudat en la Transició. Això va contribuir a l'aposta per plantar cara a "les esquerres", considerades hegemòniques fins aleshores en el terreny cultural. La FAES, a diferència d'altres centres similars (Fundació Humanisme i Democràcia, Fundació Cánovas del Castillo), Aznar volia que la FAES es dediqués a la pugna ideològica.
Des de la sortida d'Aznar de la Moncloa, es va iniciar un pols llarg, sord i implacable entre la nova direcció del PP i la FAES. L'expresident va convertir la fundació en un potent centre de poder, amb un fort aparell professional i una producció acadèmica rellevant: butlletins, col·leccions bibliogràfiques, cursos i campus d'estiu. La derrota de Rajoy en les eleccions de 2004 i, sobretot, el 2008 va fer que la figura de Rajoy es veiés qüestionada de manera diferent.
La FAES va convertir-se, de manera implícita, en un contrapoder intern. L'expresident es va endur a la FAES els qui havien format la seva guàrdia pretoriana a Moncloa: Javier Zarzalejos -l'actual director de la fundació-, Gabriel Elorriaga i Javier Fernández Lasquetty. L'arribada de Rajoy a la Moncloa, finalment, no va suposar una millora de les relacions. La gestió del govern espanyol del conflicte amb Catalunya no ha fet més que distanciar Rajoy i FAES. La fundació d'Aznar ha estat el focus principal de crítiques contra les suposades ambigüitats del president del govern davant del "repte" català.
Una ruptura en diversos temps
L'octubre del 2016, la fundació decideix desvincular-se del PP. És un pas més en un camí de ruptura amb el partit de Rajoy. Es posava fi així a un vincle de 25 anys entre partit i fundació. Trencar amb el PP va suposar la pèrdua d'una font d'ingressos enorme, que l'any anterior havia estat de prop de dos milions d'euros en subvencions, i en el moment anterior a la crisi havia arribat a obtenir fins a 5,5 milions (l'any 2009). Per tant, el malestar a la FAES amb el PP havia de ser enorme per prendre una decisió d'aquest tipus. Unes setmanes després, Aznar anunciava la seva renúncia a la presidència d'honor del PP i que no assistiria al congrés que el partit celebraria el febrer del 2017. La trencadissa ja era absoluta.
L'abraçada amb Rivera
8 de juny del 2017. Se celebra a Madrid la II Setmana Atlàntica, unes jornades organitzades per l'Institut Atlàntic de Govern, iniciativa de l'expresident Aznar que vol ser una escola política per a joves dirigents. Causa gran sorpresa el nom de qui farà el discurs de clausura. Aznar li ho ha demanat a Albert Rivera. Es tracta d'un gest que va més enllà dels símbols. Que el fundador del Partit Popular mostri com a model de nou lideratge a qui apareix com a alternativa principal al PP indica que hi ha moviments en el sòl de la dreta espanyola.
Va ser aquí on Rivera va dir el que ha vingut repetint i que encaixa en el discurs aznarià: Espanya necessita un nou projecte nacional. És a dir, cal reforçar el nacionalisme espanyol. Segons ell, des de la Transició només hi ha hagut tres propostes ambicioses de país: la de Suárez, amb la recuperació de la democràcia i la reconciliació; la modernització i les reformes socials dels anys de Felipe González, i el creixement i la convergència econòmica de l'era Aznar.
Els darrers mesos tan sols han evidenciat el que ja és un fet: la FAES mira amb simpatia el nou projecte de Ciutadans i, d'alguna manera, marca el camí. El mes passat, la fundació va criticar la gestió feta per Rajoy de la intervenció de l'autonomia a Catalunya, a l'haver apostat per "un 155 de mínims". Un diagnòstic cada cop més coincident amb el que, tot seguit, Albert Rivera ha anat postulant: mantenir el 155 encara que el sobiranisme formi govern a Catalunya.
| Qui és qui a la FAES |
|---|
| Manuel Pizarro, l'empresari rojigualdo Aznar el va situar en el patronat com a vicepresident de FAES. Empresari i financer, com a president d'Endesa va personificar l'any 2006 l'empresari patrioter amb la seva oposició a l'opa de Gas Natural, facilitant la seva adquisició per l'alemanya E.On. Va ser un fitxatge del PP en les eleccions del 2008 i havia circulat el seu nom com a possible ministre d'Economia. Però el seu partit va perdre les eleccions, i ell mateix va sortir tocat d'un debat amb Pedro Solbes, vicepresident econòmic de Rodríguez Zapatero. Cayetana Álvarez de Toledo, la jove promesa Exdiputada del PP al Congrés, va ser jove promesa de la dreta més aznariana del partit. Historiadora i periodista, de família aristocràtica, recentment s'ha divorciat d'un Güell, de la coneguda saga de la burgesia catalana. Va ser una de les impulsores del moviment Libres e Iguales, i va criticar durament l'estratègia de Rajoy a Catalunya, considerant-la massa suau. Ángel Acebes, el record de l'11-M L'exministre forma part també del nucli dur de la fundació. Va ser el responsable d'Interior quan es van produir els atemptats de l'11-M, que va trigar a considerar autoria del gihadisme. Aquell episodi -en vigília d'unes eleccions generals- l'empaita des d'aleshores. Després va ser, junt amb Eduardo Zaplana, l'home fort de l'aparell del PP en la primera etapa de lideratge de Rajoy, en aquell moment cap de l'oposició. Eren els encarregats de vetllar pel llegat polític d'Aznar i vigilar de prop el líder popular. Finalment, van ser apartats. Avui, Zaplana és també membre del patronat. Josep Piqué, el català de la FAES L'exministre d'Indústria i d'Exteriors s'ha alineat amb la línia més radical contra el procés sobiranista. Un posicionament que grinyola amb el que havia estat el seu perfil de polític pragmàtic i moderat del passat. Recentment, en diverses intervencions públiques, Piqué -que va entrar a l'executiu d'Aznar el 1996 com a home pont amb Jordi Pujol- ha utilitzat l'argot més típicament aznarià, parlant de "cop d'estat" i caient en exabruptes com dir que "a Catalunya hi ha massa feixistes". |