El nombre de sensesostre s'estanca a Barcelona

El recompte detecta 956 persones dormint al carrer i 2.099 allotjades en equipaments

Un home sense llar dormint al passeig de Gràcia
Un home sense llar dormint al passeig de Gràcia | Adrià Costa
Redacció
17 de maig del 2018
Actualitzat a les 19:19h
El recompte de persones sensesostre que s'ha fet la nit entre aquest dimecres i dijous a Barcelona ha visualitzat 956 persones que dormen al carrer i 2.099 allotjades en equipaments municipals o de les diverses entitats socials. En total, 3.055 persones sense llar a la capital catalana segons aquesta "foto fixa" que busca fer el recompte, segons destaquen els organitzadors de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), amb l'objectiu de mostrar una realitat moltes vegades invisibilitzada, i estigmatitzada, i sensibilitzar la ciutadania.

Les xifres són molt similars a l'any passat, quan hi havia més persones pernoctant a la via pública però menys allotjades en equipaments. El 2017 es van comptar 1.026 persones que dormien al carrer i 2.006 en recursos residencials de la XAPSLL o equipaments municipals. Eren 3.032 les persones en una situació de sensellarisme a la ciutat. El recompte ha convocat 925 voluntaris que, organitzats en 287 grups, han recorregut els carrers de la ciutat.

La tinenta d'alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, ha reconegut que la "pressió a la porta dels equipaments" feia pensar que el nombre de persones sense llar "creixeria més del que la foto ens indica". Ortiz ha assenyalat que l'augment de persones ateses en els recursos municipals o de les entitats es pot atribuir en part al major nombre de professionals que treballen al carrer per aconseguir crear un vincle amb els equipaments.

El nombre de persones que dormen al carrer a Barcelona, que s'han comptat en els diversos recomptes, ha passat de 658 el 2008 a 956 aquest any, un 45,3% més. Les persones que viuen en assentaments a la ciutat de Barcelona s'ha elevat a 536 durant el primer trimestre del 2018, mentre que el 2017 va tancar amb una mitjana de 444. Ortiz ha diferenciat les dinàmiques de les persones que viuen en assentaments a les que dormen al carrer, si bé ha assenyalat que el problema estructural d'accés a l'habitatge és a darrere d'aquestes dues realitats.

Els voluntaris pentinen els carrers de matinada

La Rita, la Rosa, l'Antoni, el Rafa i el Roger esperaven rigorosament que fossin les 12 de la nit per començar a recórrer el nucli antic de Sarrià. Són cinc del miler de voluntaris, organitzats en uns 250 grups, que aquesta matinada de dijous han pentinat els carrers de Barcelona per comptar les persones sense llar.

"L'objectiu del recompte és fer una foto fixa del que passa a la ciutat de Barcelona i de quantes persones dormen aquesta nit al carrer, així com sensibilitzar la ciutadania d'aquesta situació, que moltes vegades pateix una gran invisibilitat o una manca de consciència del que pot portar-hi", explica Maite Mauricio, representant de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar Barcelona (XAPSLL), que està formada per 38 entitats i l'Ajuntament i que s'encarrega d'organitzar el recompte. "Per això diem que la línia és molt fina. Tots som vulnerables, tots podem acabar en aquesta situació", afegeix Mauricio.
 

Dos voluntaris del recompte al barri de Sarrià. Foto: ACN


En aquest grup de cinc voluntaris de Sarrià hi ha professionals de l'àmbit social, una persona que és veïna del barri i persones que han pernoctat al carrer en una etapa anterior de la vida. "La seva saviesa és essencial per al recompte", subratlla Roger Fe, educador social del Centre d'Acollida Assís.

Quan són les 12 de la nit, hora en què oficialment s'inicia el recompte, els voluntaris comencen a guixar en el mapa que porten els carrers per on passen i preparen l'aplicació on entraran les dades referents a les persones que puguin trobar dormint al carrer. Per endavant tenen unes dues hores de feina per aconseguir part d'aquesta foto fixa que busca la XAPSLL i que ha de servir per "a una anàlisi exhaustiva" i per "orientar les actuacions tant a nivell polític com de les entitats", segons els organitzadors. Un home dormint en un caixer és la primera persona en una situació de sensellarisme que es troba aquest grup. S'allunyen uns metres de l'oficina de l'entitat bancària i allà entren dades com, per exemple, que és un home, que es troba sol, que no porta animals i que dorm en un caixer. Ho fan de manera molt discreta perquè els voluntaris no volen envair l'espai íntim d'aquesta persona. El carrer s'ha hagut de convertir en la seva casa i, irrompre-hi, seria entrar en la seva privacitat. "Avui no és per parlar sinó per comptar", precisaven els organitzadors abans del recompte. "La gent de vegades tenim ansietat per ajudar, però són processos molt llargs i complexos que han de portar professionals", diu Roger Fe. 

Uns carrers més endavant aquest grup de voluntaris es troben, mig amagat, un cotxe d'una marca de gamma alta, però de matrícula antiga. De seguida, a dos dels voluntaris, se'ls encén l'alerta. I no s'equivoquen. Al seient del darrere hi dorm una persona. 

El focus, en els factors estructurals

"No només hem de posar el focus en les persones que dormen al carrer, sinó en els factors estructurals que aboquen a una situació de sensellarisme", afirma Mauricio, que alerta del "greu problema d'exclusió residencial" que pateix Barcelona. Aquesta representant de la XAPSLL demana la "complicitat de tots els nivells de l'administració" i que aquesta implicació es tradueixi en una estratègia, acompanyada d'una partida pressupostària, i un "pacte nacional" per garantir el dret a l'habitatge. 

Aquest és el tercer recompte amb caràcter anual que es fa a la ciutat de Barcelona, si bé aquesta iniciativa va arrancar el 2008. L'any passat, 1.026 persones dormien als carrers de la capital catalana i 1.954, en recursos d'allotjament de la XAPSLL. En total, 2.980 persones sense llar a la ciutat. El 2016, se'n van comptar 2.847, de les quals 940 dormien al carrer i 1.907, en recursos d'allotjament de la xarxa. El 2015, 892 persones dormien als carrers. Unes fotografies fixes on cada vegada hi surten més persones.
Arxivat a