17
de maig
del
2018
Actualitzat
a la
13:59h
La CUP farà efectiu el pas a l'oposició anunciat durant el debat d'investidura i ha deixat clar que el Govern no pot comptar amb ella per aprovar uns pressupostos. "A la vista del programa presentat per Quim Torra és dificilíssim, per no dir impossible", ha respost aquest dijous el seu cap de files, Carles Riera, en una entrevista a La Xarxa, tot i que ha deixat la porta oberta a parlar-ne, si l'executiu efectua polítiques republicanes i d'esquerres.
Entre els motius esgrimits per no acordar uns futurs comptes -que haurà d'elaborar Pere Aragonès, previsible nou vicepresident i conseller d'Economia- és que el projecte estarà "condicionat per l'article 135 de la Constitució, pel qual és prioritari pagar el deute financer a polítiques socials", es mantindrà la intervenció de les finances i, segons preveu, "el Govern no voldrà canviar la fiscalitat per tal de gravar més els beneficis empresarials i financers per disposar de major pressupost per a la Generalitat". "La idea dels liberals d'un estat petit com es compatibilitza amb fer un estat?", s'ha preguntat.
El diputat ha opinat que "les oportunitats de canvi vindran més del que es faci des de fora que no pas del que es faci dins" i arreu la CUP vol fer "oposició a l'Estat i a l'autonomisme", ja que "tant l'un com l'altre són una regressió". "Empenyerem per tal que es facin polítiques republicanes i polítiques d'esquerres", ha avançat, i ha subratllat que tot pacte estaran pendents d'això: "Eventuals acords amb la majoria independentista dependrà de si avancem en aquest sentit".
Parlar de programa, no de noms
Sigui com sigui, no creu que això ocorri i veu l'entesa amb JxCat i ERC "difícil, però en aquesta vida no hi ha res impossible, les situacions poden canviar". "En el curt i mig termini no sóc gaire optimista", ha insistit i, per això, ha subratllat que "l'important no és qui presideix la Generalitat", sinó si es vol "fer autonomia o República", i ha criticat que tant Torra com Carles Puigdemont han "posat a l'horitzó treure el 155 i recuperar l'autonomia".
"Quan Torra o Puigdemont diuen que la prioritat és el diàleg amb l'Estat, sense condicions ni límits, se'ns posen els cabells de punta", ha seguit, i es pregunta: "Després de l'1-O i el 27-O, ara hem de parlar sense límits o condicions? Cal parlar d'alguna cosa que no sigui de legalitat republicana? Hem de parlar de recuperar l'autonomia o millorar-la i ja està? Es tracta de tornar a un escenari anterior al 2010?". "Si l'objectiu és aquest, ho combatrem", ha asseverat.
Desescalada del conflicte
"Com s'entén que Puigdemont digués que estem en una desescalada del conflicte, quan l'única manera d'avançar ara és amb el conflicte?", ha insistit Riera, que afirma que cal desescalar un conflicte s'està "en una posició de força", per anar a "buscar una mediació internacional per posar condicions a la negociació". L'abstenció a la investidura de Torra, de fet, ja va comportar tensió al si de la CUP, per bé que es va avalar amb més consens del previst.
En tot cas, el diputat avisa que, tot i que oferien el vot favorable a ratificar Puigdemont, ara aquest suport no estaria tan clar. En cas que JxCat reformi el reglament del Parlament per permetre la investidura a distància i canviar Torra pel president a l'exili, la CUP exigiria tornar a obrir el meló programàtic per aconseguir el seu vot favorable.
El judici contra l'alcaldessa de Berga
Pel que fa a la repressió que estan rebent els electes locals anitapitalistes per col·laborar amb el procés, Riera defensa que "cal portar al límit les possibilitats de desobediència i caldrà com fer-ho". En relació al cas concret de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, que dilluns afronta un judici que la podria inhabilitar, confia que aquest "no porti enlloc, ja que no s'aguanta".
"Si no fos el cas, haurem de valorar què fem", ha apuntat, atès que "Venturós és una persona de referència pel moviment republicà municipalista independentista en general" i caldrà trobar una "resposta política" a la sentència, "com sempre portant al límit les possibilitats de desobediència, de no acatament al poder polític i judicial espanyol". A la pregunta de si això implica desobeir la decisió judicial el diputat ha respost: "Entenc que sí, buscarem fórmules per fer-ho, sí".
Entre els motius esgrimits per no acordar uns futurs comptes -que haurà d'elaborar Pere Aragonès, previsible nou vicepresident i conseller d'Economia- és que el projecte estarà "condicionat per l'article 135 de la Constitució, pel qual és prioritari pagar el deute financer a polítiques socials", es mantindrà la intervenció de les finances i, segons preveu, "el Govern no voldrà canviar la fiscalitat per tal de gravar més els beneficis empresarials i financers per disposar de major pressupost per a la Generalitat". "La idea dels liberals d'un estat petit com es compatibilitza amb fer un estat?", s'ha preguntat.
El diputat ha opinat que "les oportunitats de canvi vindran més del que es faci des de fora que no pas del que es faci dins" i arreu la CUP vol fer "oposició a l'Estat i a l'autonomisme", ja que "tant l'un com l'altre són una regressió". "Empenyerem per tal que es facin polítiques republicanes i polítiques d'esquerres", ha avançat, i ha subratllat que tot pacte estaran pendents d'això: "Eventuals acords amb la majoria independentista dependrà de si avancem en aquest sentit".
Parlar de programa, no de noms
Sigui com sigui, no creu que això ocorri i veu l'entesa amb JxCat i ERC "difícil, però en aquesta vida no hi ha res impossible, les situacions poden canviar". "En el curt i mig termini no sóc gaire optimista", ha insistit i, per això, ha subratllat que "l'important no és qui presideix la Generalitat", sinó si es vol "fer autonomia o República", i ha criticat que tant Torra com Carles Puigdemont han "posat a l'horitzó treure el 155 i recuperar l'autonomia".
"Quan Torra o Puigdemont diuen que la prioritat és el diàleg amb l'Estat, sense condicions ni límits, se'ns posen els cabells de punta", ha seguit, i es pregunta: "Després de l'1-O i el 27-O, ara hem de parlar sense límits o condicions? Cal parlar d'alguna cosa que no sigui de legalitat republicana? Hem de parlar de recuperar l'autonomia o millorar-la i ja està? Es tracta de tornar a un escenari anterior al 2010?". "Si l'objectiu és aquest, ho combatrem", ha asseverat.
Desescalada del conflicte
"Com s'entén que Puigdemont digués que estem en una desescalada del conflicte, quan l'única manera d'avançar ara és amb el conflicte?", ha insistit Riera, que afirma que cal desescalar un conflicte s'està "en una posició de força", per anar a "buscar una mediació internacional per posar condicions a la negociació". L'abstenció a la investidura de Torra, de fet, ja va comportar tensió al si de la CUP, per bé que es va avalar amb més consens del previst.
En tot cas, el diputat avisa que, tot i que oferien el vot favorable a ratificar Puigdemont, ara aquest suport no estaria tan clar. En cas que JxCat reformi el reglament del Parlament per permetre la investidura a distància i canviar Torra pel president a l'exili, la CUP exigiria tornar a obrir el meló programàtic per aconseguir el seu vot favorable.
El judici contra l'alcaldessa de Berga
Pel que fa a la repressió que estan rebent els electes locals anitapitalistes per col·laborar amb el procés, Riera defensa que "cal portar al límit les possibilitats de desobediència i caldrà com fer-ho". En relació al cas concret de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, que dilluns afronta un judici que la podria inhabilitar, confia que aquest "no porti enlloc, ja que no s'aguanta".
"Si no fos el cas, haurem de valorar què fem", ha apuntat, atès que "Venturós és una persona de referència pel moviment republicà municipalista independentista en general" i caldrà trobar una "resposta política" a la sentència, "com sempre portant al límit les possibilitats de desobediència, de no acatament al poder polític i judicial espanyol". A la pregunta de si això implica desobeir la decisió judicial el diputat ha respost: "Entenc que sí, buscarem fórmules per fer-ho, sí".