17
de maig
del
2018
Actualitzat
el
18
de maig
a la
13:06h
Crear un espai segur per a adolescents LGTB. Aquest és l'objectiu amb el qual treballa la cooperativa Candela que enguany organitza la quarta edició de les Colònies d'Estiu OASIS, uns dies d'estiu creats per enfortir l'autoestima i millorar el benestar dels joves LGTB. Coincidint amb el Dia Internacional Contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, que se celebra aquest dijous 17 de maig, un dels seus responsables, Miquel Missé, ha presentat les colònies OASIS a la Masia Freixa de Terrassa.
- Les colònies OASIS estan enfocades a joves d'entre 13 i 17 anys? Per què us centreu amb els adolescents?
- Els adolescents LGTB tenen una sèrie de característiques que fa que siguin més vulnerables com per exemple que és un moment de la vida que estem obligats a passar vuit hores al dia amb gent que no hem triat, que no coneixem i que els pot semblar millor o pitjor que siguem LGTB. A més a més, veiem que encara hi ha molt assetjament cap als adolescents malgrat que cada vegada hi ha més referents. Els joves coneixen molt poques persones, en persona, que siguin com ells. En general són l'únic de la família, del barri o de l'institut.
- Vau començar fa quatre anys, com va sorgir la idea?
- Som professionals que treballem en l'àmbit de l'educació, en la prevenció de la violència masclista i activistes del col·lectiu LGTB per què ho som. Feia temps que veiem que hi havia una mancança en els joves. El primer any vam fer una mena de prova pilot de tres dies i va funcionar i el que vam veure és que els adolescents tenien moltíssima necessitat, d'un espai com el que van tenir. Els va canviar la vida.
- En quin sentit?
- Molts no tenien cap amic i venien d'experiències d'assetjament molt fortes. Alguns dels joves se'ns apropaven i ens deien: "Això m'ha salvat la vida".
- D'on surt el nom OASIS?
- D'una banda té a veure amb la imatge que vas per un desert i estàs desesperat perquè et sembla que no trobaràs a ningú, t'estàs ofegant i de cop i volta trobes un oasi. I de l'altra té a veure amb la bombolla, és a dir, que durant les colònies estem en una illa on durant una setmana allà normal serà que ningú se'n rigui de tu, per exemple.
- Algú podria interpretar que són unes colònies excloents.
- Hi ha força gent que qüestiona si cal aquest tipus d'activitat i nosaltres diem que hi ha colònies per tota mena de col·lectius: per a fills adoptats, per a persones diabètiques... Nosaltres no som excloents, però hem d'entendre que aquests adolescents sempre estan amb gent que no és LGTB i les colònies només són sis dies a l'any. Pensem que està bé, de tant en tant, tenir un espai amb els teus iguals. A més a més ens adonem que molts adolescents si no venen aquí, no van a unes altres colònies per què no senten que poden ser ells mateixos, per què han agafat por, etc.
- Quines necessitats cobreixen aquestes colònies?
- Els nostres objectius són que tinguin referents positius, és a dir, tots els professionals que treballem formem part d'aquest col·lectiu i els transmetem que un pot ser LGTB i tenir una vida feliç, tenir parella, tenir feina, tenir amics, tenir bona relació amb la família, etc. Perquè molts d'ells tenen l'imaginari de què pel fet de ser així, la seva vida serà una merda. Una altra qüestió molt important és el tema de l'empoderament per no quedar-se en un bucle lamentant el què els ha passat, sinó que treballem per reforçar la seva autoestima perquè se sentin segurs i que poden ser adults lliures. Finalment ens focalitzem molt en els vincles d'amistat perquè després de les colònies tinguin una comunitat amb la qual puguin quedar. Volem donar-los l'oportunitat de fer amics.
- Què és el que els adolescents més valoren?
- El que més valoren és que se senten valorats, reconeguts, estimats, senten que la seva diferència és un valor i també que troben un espai amb iguals.
- Què hi ha després de les colònies d'estiu?
- Hem vist que en alguns casos han sortit amistats molt fortes de gent que abans de venir no tenia ni un sol amic. Amb aquests anys hem anat creixent i hem vist que amb sis dies a l'any no n'hi ha prou. Per això a partir del setembre iniciem unes trobades mensuals, com una mena d'esplai de trobada.
- Les colònies OASIS estan enfocades a joves d'entre 13 i 17 anys? Per què us centreu amb els adolescents?
- Els adolescents LGTB tenen una sèrie de característiques que fa que siguin més vulnerables com per exemple que és un moment de la vida que estem obligats a passar vuit hores al dia amb gent que no hem triat, que no coneixem i que els pot semblar millor o pitjor que siguem LGTB. A més a més, veiem que encara hi ha molt assetjament cap als adolescents malgrat que cada vegada hi ha més referents. Els joves coneixen molt poques persones, en persona, que siguin com ells. En general són l'únic de la família, del barri o de l'institut.
- Vau començar fa quatre anys, com va sorgir la idea?
- Som professionals que treballem en l'àmbit de l'educació, en la prevenció de la violència masclista i activistes del col·lectiu LGTB per què ho som. Feia temps que veiem que hi havia una mancança en els joves. El primer any vam fer una mena de prova pilot de tres dies i va funcionar i el que vam veure és que els adolescents tenien moltíssima necessitat, d'un espai com el que van tenir. Els va canviar la vida.
- En quin sentit?
- Molts no tenien cap amic i venien d'experiències d'assetjament molt fortes. Alguns dels joves se'ns apropaven i ens deien: "Això m'ha salvat la vida".
- D'on surt el nom OASIS?
- D'una banda té a veure amb la imatge que vas per un desert i estàs desesperat perquè et sembla que no trobaràs a ningú, t'estàs ofegant i de cop i volta trobes un oasi. I de l'altra té a veure amb la bombolla, és a dir, que durant les colònies estem en una illa on durant una setmana allà normal serà que ningú se'n rigui de tu, per exemple.
- Algú podria interpretar que són unes colònies excloents.
- Hi ha força gent que qüestiona si cal aquest tipus d'activitat i nosaltres diem que hi ha colònies per tota mena de col·lectius: per a fills adoptats, per a persones diabètiques... Nosaltres no som excloents, però hem d'entendre que aquests adolescents sempre estan amb gent que no és LGTB i les colònies només són sis dies a l'any. Pensem que està bé, de tant en tant, tenir un espai amb els teus iguals. A més a més ens adonem que molts adolescents si no venen aquí, no van a unes altres colònies per què no senten que poden ser ells mateixos, per què han agafat por, etc.
- Quines necessitats cobreixen aquestes colònies?
- Els nostres objectius són que tinguin referents positius, és a dir, tots els professionals que treballem formem part d'aquest col·lectiu i els transmetem que un pot ser LGTB i tenir una vida feliç, tenir parella, tenir feina, tenir amics, tenir bona relació amb la família, etc. Perquè molts d'ells tenen l'imaginari de què pel fet de ser així, la seva vida serà una merda. Una altra qüestió molt important és el tema de l'empoderament per no quedar-se en un bucle lamentant el què els ha passat, sinó que treballem per reforçar la seva autoestima perquè se sentin segurs i que poden ser adults lliures. Finalment ens focalitzem molt en els vincles d'amistat perquè després de les colònies tinguin una comunitat amb la qual puguin quedar. Volem donar-los l'oportunitat de fer amics.
- Què és el que els adolescents més valoren?
- El que més valoren és que se senten valorats, reconeguts, estimats, senten que la seva diferència és un valor i també que troben un espai amb iguals.
- Què hi ha després de les colònies d'estiu?
- Hem vist que en alguns casos han sortit amistats molt fortes de gent que abans de venir no tenia ni un sol amic. Amb aquests anys hem anat creixent i hem vist que amb sis dies a l'any no n'hi ha prou. Per això a partir del setembre iniciem unes trobades mensuals, com una mena d'esplai de trobada.