16
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
22:19h
Mariano Rajoy i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, van acordar dimarts mantenir el control de les finances de la Generalitat, un cop s'aixequi el 155, però no de forma tan dura com ho està actualment o, més en concret, fent marxa enrere dels canvis fets els darrers mesos amb l'1-O a l'horitzó. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha ratificat aquest dijous que l'escenari quedarà com es va fixar el 2015, moment en què la lupa d'Hisenda ja va acostar-se sobre Catalunya més del que ho feia a altres territoris.
I és que, a mesura que el Govern feia passos endavant en el procés, l'executiu central ha anat sent més i més estricte amb les seves despeses, per evitar que es destinessin a finançar el referèndum -un objectiu que, segons va relatar Montoro al Suprem, es va aconseguir, per bé que tampoc sap com es va arribar a pagar-. Quines han estat les successives accions per augmentar el control sobre el pressupost català i com quedarà aquest a partir d'ara?
- 20 de novembre de 2015: Poc després de la declaració del 9 de novembre votada per Junts pel Sí i la CUP conforme s'iniciava la legislatura de la ruptura i que l'Estat afirmés que havien aflorat 1.300 milions gastats i no declarats previs al 2013, Montoro va imposar per primer cop mesures de control excepcional a la Generalitat que no afectaven els altres territoris adherits al fons de liquiditat autonòmica (FLA). L'executiu català, de fet, ja havia hagut d'anar informant periòdicament dels pagaments fets amb aquests diners des que el 2012 va demanar recursos a aquest mecanisme habilitat per l'Estat.
Llavors, la novetat era que Hisenda passava a controlar totes les despeses de la Generalitat, i no només les fetes a través del FLA. A més, s'establia una connexió telemàtica per la qual podia comprovar en temps reals les factures que s'abonaven, així com s'habilitava un "botó del pànic" per tal que els funcionaris poguessin denunciar pagaments o conductes il·legals, i s'obligava a la interventora general del Govern a emetre un informe mensual conforme tots els recursos es gastaven dins la legalitat.
Igualment, l'Estat va publicar un llistat d'una quarantena de matèries que considerava "serveis essencials" i a les quals la Generalitat passava a estar obligada a destinar els diners del FLA -a més dels venciments de deute-. Aquest és l'escenari al qual es retornarà ara, ja que es mantenen aquestes obligacions extra per a l'executiu català.
- 5 de juliol de 2017: Després que el Tribunal Constitucional anul·lés les partides dels pressupostos de la Generalitat per al referèndum i que l'Estat detectés una despesa de 6.150 euros no justificada de la partida de processos electorals, Hisenda va endurir encara més el control per evitar que es financés l'1-O amb diner públic.
En concret, va obligar tots els interventors de les conselleries i la resta de responsables econòmics de la Generalitat, el director general de Pressupostos i el director general de Política Financera, Assegurances i Tresor, que enviessin setmanalment informes certificats sobre els pagaments efectuats, per garantir que cap anava a finançar el referèndum. Si no es feia, l'Estat amenaçava amb tallar l'aixeta del FLA i amb conseqüències personals per als implicats. Aquesta mesura decau ara.
- 15 de setembre de 2017: Després de l'aprovació de les lleis de desconnexió, el vicepresident català, Oriol Junqueras -que s'havia fet càrrec de firmar i enviar tots els informes requerits-, va anunciar que deixaria de remetre la informació exigida per Hisenda. Montoro va respondre amb la intervenció absoluta de les finances de la Generalitat.
Des d'aquell moment, l'executiu català deixaria de tenir capacitat per gestionar els seus recursos i seria l'Estat qui pagaria directament totes les seves despeses, tant les que s'abonaven amb els recursos del FLA com tota la resta, fins i tot les que es podien afrontar amb els impostos propis i cedits. La Generalitat deixava de tenir cap tipus d'accés als seus comptes, atès que Hisenda implicava les entitats financeres en aquesta mesura i les obligava a que vetessin moviments ordenats pel Govern.
Els membres de l'executiu català van haver de passar a justificar cada pagament i operació de deute -fins i tot a curt termini-, els quals havien de ser validats per Montoro. Igualment, obligava a establir un acord de no disponibilitat fins a finals d'any de tots els recursos "no vinculats a serveis essencials, els quals són els salaris, la sanitat, l'educació i els serveis socials". La Generalitat ja no podia preveure nous pagaments que no estiguessin en curs que no fossin considerats imprescindibles per part d'Hisenda.
- 21 de desembre de 2017: El mateix dia de les eleccions, el govern espanyol va aprovar una nova mesura relativa al control de les finances catalanes, tot i que de menys impacte que les anteriors. En realitat, era una qüestió força tècnica, ja que l'anterior iniciativa limitava l'acord de no disponibilitat pressupostària a l'any en curs, motiu pel qual Hisenda va allargar la intervenció financera decretada el setembre fins que durés el 155.
Mentre no s'aixequés l'aplicació d'aquest article, per tant, els alts càrrecs no cessats del Govern havien de seguir justificant cada pagament i cada operació d'endeutament, garantint que els recursos no es destinaven a cap mesura il·legal i limitant-se a la quarantena de serveis essencials determinats com a tals el 2015. L'Estat, per tant, allargava la gestió directa de la caixa de la Generalitat, però, amb aquesta mesura, també fixava com a punt i final d'aquesta situació el moment que finalitzés el 155, un horitzó que hauria de ser proper.
I és que, a mesura que el Govern feia passos endavant en el procés, l'executiu central ha anat sent més i més estricte amb les seves despeses, per evitar que es destinessin a finançar el referèndum -un objectiu que, segons va relatar Montoro al Suprem, es va aconseguir, per bé que tampoc sap com es va arribar a pagar-. Quines han estat les successives accions per augmentar el control sobre el pressupost català i com quedarà aquest a partir d'ara?
- 20 de novembre de 2015: Poc després de la declaració del 9 de novembre votada per Junts pel Sí i la CUP conforme s'iniciava la legislatura de la ruptura i que l'Estat afirmés que havien aflorat 1.300 milions gastats i no declarats previs al 2013, Montoro va imposar per primer cop mesures de control excepcional a la Generalitat que no afectaven els altres territoris adherits al fons de liquiditat autonòmica (FLA). L'executiu català, de fet, ja havia hagut d'anar informant periòdicament dels pagaments fets amb aquests diners des que el 2012 va demanar recursos a aquest mecanisme habilitat per l'Estat.
Llavors, la novetat era que Hisenda passava a controlar totes les despeses de la Generalitat, i no només les fetes a través del FLA. A més, s'establia una connexió telemàtica per la qual podia comprovar en temps reals les factures que s'abonaven, així com s'habilitava un "botó del pànic" per tal que els funcionaris poguessin denunciar pagaments o conductes il·legals, i s'obligava a la interventora general del Govern a emetre un informe mensual conforme tots els recursos es gastaven dins la legalitat.
Igualment, l'Estat va publicar un llistat d'una quarantena de matèries que considerava "serveis essencials" i a les quals la Generalitat passava a estar obligada a destinar els diners del FLA -a més dels venciments de deute-. Aquest és l'escenari al qual es retornarà ara, ja que es mantenen aquestes obligacions extra per a l'executiu català.
- 5 de juliol de 2017: Després que el Tribunal Constitucional anul·lés les partides dels pressupostos de la Generalitat per al referèndum i que l'Estat detectés una despesa de 6.150 euros no justificada de la partida de processos electorals, Hisenda va endurir encara més el control per evitar que es financés l'1-O amb diner públic.
En concret, va obligar tots els interventors de les conselleries i la resta de responsables econòmics de la Generalitat, el director general de Pressupostos i el director general de Política Financera, Assegurances i Tresor, que enviessin setmanalment informes certificats sobre els pagaments efectuats, per garantir que cap anava a finançar el referèndum. Si no es feia, l'Estat amenaçava amb tallar l'aixeta del FLA i amb conseqüències personals per als implicats. Aquesta mesura decau ara.
Cristóbal Montoro i Oriol Junqueras, reunits durant la legislatura passada. Foto: EFE
- 15 de setembre de 2017: Després de l'aprovació de les lleis de desconnexió, el vicepresident català, Oriol Junqueras -que s'havia fet càrrec de firmar i enviar tots els informes requerits-, va anunciar que deixaria de remetre la informació exigida per Hisenda. Montoro va respondre amb la intervenció absoluta de les finances de la Generalitat.
Des d'aquell moment, l'executiu català deixaria de tenir capacitat per gestionar els seus recursos i seria l'Estat qui pagaria directament totes les seves despeses, tant les que s'abonaven amb els recursos del FLA com tota la resta, fins i tot les que es podien afrontar amb els impostos propis i cedits. La Generalitat deixava de tenir cap tipus d'accés als seus comptes, atès que Hisenda implicava les entitats financeres en aquesta mesura i les obligava a que vetessin moviments ordenats pel Govern.
Els membres de l'executiu català van haver de passar a justificar cada pagament i operació de deute -fins i tot a curt termini-, els quals havien de ser validats per Montoro. Igualment, obligava a establir un acord de no disponibilitat fins a finals d'any de tots els recursos "no vinculats a serveis essencials, els quals són els salaris, la sanitat, l'educació i els serveis socials". La Generalitat ja no podia preveure nous pagaments que no estiguessin en curs que no fossin considerats imprescindibles per part d'Hisenda.
- 21 de desembre de 2017: El mateix dia de les eleccions, el govern espanyol va aprovar una nova mesura relativa al control de les finances catalanes, tot i que de menys impacte que les anteriors. En realitat, era una qüestió força tècnica, ja que l'anterior iniciativa limitava l'acord de no disponibilitat pressupostària a l'any en curs, motiu pel qual Hisenda va allargar la intervenció financera decretada el setembre fins que durés el 155.
Mentre no s'aixequés l'aplicació d'aquest article, per tant, els alts càrrecs no cessats del Govern havien de seguir justificant cada pagament i cada operació d'endeutament, garantint que els recursos no es destinaven a cap mesura il·legal i limitant-se a la quarantena de serveis essencials determinats com a tals el 2015. L'Estat, per tant, allargava la gestió directa de la caixa de la Generalitat, però, amb aquesta mesura, també fixava com a punt i final d'aquesta situació el moment que finalitzés el 155, un horitzó que hauria de ser proper.