Per no incomodar Puigdemont i el seu entorn, que volien un acte de perfil baix, i també per tensions protocolàries amb la Moncloa, Torra prendrà possessió en un format que corre el risc de devaluar la presidència de la Generalitat. És clar que és un acte purament formal, un tràmit. Però no deixa de ser cert que perquè els altres et respectin (a tu i al teu càrrec) cal que comencis respectant-lo tu mateix. I les formes són importants en política per més que, amb el pas del temps, les coses es vagin posant a lloc i la provisionalitat es vagi esvaint. Evitant un acte amb pompa, Torra ha volgut impedir qualsevol protagonisme de Soraya Sáenz de Santamaría, que tenia previst assistir-hi.
Avui a la tarda el president podria fer els primers nomenaments del seu personal de confiança i ocupar ja les estances de Palau després de sis mesos d'anormalitat. El dissabte podrien prendre possessió els seus consellers (veurem què passa amb els restituïts) i, aleshores sí, el 155 s'acabarà i les institucions estaran plenament recuperades. El que no acabarà (i això servirà per tenir clar com d'estreta és l'autonomia) serà la intervenció de les finances de la Generalitat. Ho explica Roger Tugasen aquesta informació que repassa també els graus d'intervenció.
Clatellada des de Brussel·les. Al front dels tribunals es va viure ahir una nova clatellada a Pablo Llarena i a la seva instrucció del sumari al Tribunal Suprem. Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig no seran extradits i es constata el fracàs europeu de la justícia espanyola en l'intent d'aplicar la màxima severitat penal per resoldre un problema polític. L'alt tribunal espanyol es va regirar contra l'"absència de compromís" dels belgues. Sobre tot plegat, us recomano que llegiu La Veu de Nació de Germà Capdevila. I també Sara González, que explica en aquesta crònica l'impacte de la decisió en un dia que va acabar amb concentracions a les principals ciutats pels set mesos dels "Jordis" empresonats.
Ronda a la Moncloa. Ahir el PSOE va proposar adaptar el delicte de rebel·lió al codi penal per impedir que en casos com el del procés es posi en dubte la justícia espanyola. Avui en parlaran Mariano Rajoy i Albert Rivera a la Moncloa després que el president espanyol beneís la idea. Tots tres competeixen per la bandera d'Espanya i són incapaços de fer propostes polítiques. Per ara, es limiten al codi penal.
Netflix: sèries... i el procés. L'independentisme està més internacionalitzat que mai. El ressò (per bé i per mal) a les opinions púbiques s'ha traduït també en un documental a Netflix, la gran plataforma de sèries on line. Avui al festival DocsBarcelona es presenta un avançament d'un treball que es va anunciar fa uns mesos. Sobre el festival de documentals que acull la ciutat no us perdeu els cinc imprescindibles que ha triat Esteve Plantada.
Vist i llegit
Avui és dia de restitució i potser per això el dimarts TV3 va considerar oportú programar a Sense Ficcióel documental Els homes del silencidedicat al retorn de Josep Tarradellas de l'exili el 23 d'octubre de 1977. Va ser una operació política que es va desencallar després que el govern de Suárez s'espantés amb el gran triomf de l'esquerra a les legislatives de juny i que va suposar l'únic nexe entre la nova legalitat que es construïa a Espanya i la republicana. Al reportatge, però, es trobava a faltar alguna veu crítica amb el president retornat més enllà d'alguna lleu crítica de Jordi Pujol, el seu íntim enemic, al seu caràcter. El to festiu i simbòlicament potent del retorn del vell president contrastarà brutalment amb la presa de possessió de Torra.
El passadís
Al sistema universitari espanyol es pot fer un màster com el de Cristina Cifuentes a la Universitat Joan Carles I o fer la carrera amb les facilitats d'Iñaki Urdangarin a Esade. Però cal, és clar, ser dirigent del PP o gendre del rei. No és necessari, en canvi, tenir pedigrí per fer-se amb un crèdit ECTS (equivalent a entre 25 i 30 hores lectives) a la Universitat Internacional Méndez Pelayo de Santander. Només pagar 130 euros i assistir aquest juliol a unes quantes xerrades unionistes de traç gruixut per sumar crèdits acadèmics. La UIMP ha organitzat amb la fundació Joan Boscà -vinculada a SCC- un curset d'estiu, Anatomia del procés, del 2 al 5 de juliol. El dirigeix, entre altres, l'historiador Joaquim Coll, un dels líders de SCC, i a la presentació de les jornades són, com a mínim, clars: "En cap cas la seva posició [dels ponents] és neutral davant l'objecte d'estudi", afirmen. D'una universitat caldria esperar-ne alguna cosa més potser. Entre els professors, Josep R. Bosch, Juan Arza, Lluís Bassets, Manel Manchón, Martí Saballs, Benito Arruñada i Teresa Freixes. La crème de la crème.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1705, personalitats vigatanes es reunien a l'ermita de Sant Sebastià, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer però ubicada al terme de Vic, amb representants dels aliats per preparar el pacte de Gènova (o pacte dels Vigatans) contra Felip V d'Espanya i per defensar la legitimat de l'aspirant Carles d'Àustria. A canvi del respecte a les lleis i normes catalanes es conjuraven per facilitar el desembarcament dels aliats i alçar columnes de miquelets comandats pel general Moragues a tot el territori. L'acord amb els anglesos es faria realitat un mes després a Gènova. Aquest vídeo us servirà per saber-ne més.
L'aniversari
No ens movem de la comarca d'Osona, perquè un 17 de maig de 1845, avui fa 173 anys, va nàixer a Folgueroles mossèn Jacint Verdaguer, que va morir a Vallvidrera el 1902. És la baula imprescindible per entendre l'esclat de la poesia catalana d'un segle XX de gran riquesa i que desemboca en un present de qualitat ja del tot consolidada. Home d'Església, prosista –"el més valuós del segle XX", segons Josep Pla–, protagonista de diversos mites i facècies, personalitat de gran rellevància a la societat del seu temps i, per sobre de tot, gran renovador de la poesia catalana que va incorporar a la nostra literatura l'ideari del romanticisme i del simbolisme. Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. L'any 2011 cent vint-i-cinc personalitats van llegir Canigó, que feia 125 anys, i van quedar immortalitzats en aquest vídeo.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi