16
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
19:28h
Primer va ser l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein (Alemanya), que va rebutjar extradir Carles Puigdemot per un delicte de rebel·lió. Ara, ha estat la justícia belga amb la seva negativa a entregar Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Són dos torpedes contra el relat construït pel jutge Pablo Llarena en base al qual manté nou dirigents independentistes en presó preventiva i, fins ara, set més perseguits a l'exili. El primer revés va ser sobre el fons de la causa, ja que el tribunal alemany va titllar d'"inadmissible" el delicte de rebel·lió en el cas Puigdemont. El segon, ha estat per "un defecte de forma greu" que ha posat punt i final a l'ordre d'extradició de Comín, Serret i Puig. L'actuació de Llarena està cada cop més en escac.
En un moment en què l'independentisme avança en la formació d'un nou Govern que ha de fer decaure el 155, l'esquelet sobre el qual el jutge ha bastit la macrocausa contra l'1-O s'esmicola malgrat la seva obstinació per mantenir que a Catalunya s'ha produït un alçament "violent i públic". Les defenses dels dirigents exiliats han celebrat el que consideren una nova victòria davant del jutge. "La precipitació i creença de la justícia espanyola de poder estirar els tipus penals i poder imputar els delictes més greus per fets que en cap cas tenen aquest caràcter és el que ha provocat la mala tramitació de la causa", ha assegurat l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas.
Caldrà veure ara si la decisió de la justícia belga, que ha advertit de la falta de concordança entre l'ordre nacional de detenció i l'euroordre dictada, té un efecte dominó, ja que Alemanya encara ha de determinar si extradeix o no Puigdemont per un altre delicte inferior a la rebel·lió i també s'ha de pronunciar Escòcia sobre Clara Ponsatí. A Suïssa, on hi resideix Marta Rovira, ni tan sols ha arrencat l'acció judicial.
També caldrà veure si el jutge del Suprem dicta o no una nova euroordre corregint els defectes de forma, malgrat que seria el tercer intent i que existeix el risc d'acumular més descrèdit si un nou intent tampoc prospera. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha apuntat que els tribunals espanyols poden "corregir l'error de forma" de l'euroordre. La Fiscalia, però, ja ha dit que no presentarà cap recurs a la decisió de la justícia belga. Cuevillas ha detallat que davant d'una tercera euroordre -la primera la va dictar l'Audiència Nacional i va ser retirada per Llarena en assumir la causa- "tot indica" que seria refusada perquè la justícia belga té "molt clar" que s'està fent un ús "polititzat" d'aquest mecanisme.
Llarena, lluny de canviar d'estratègia
Les darreres accions de Llarena ja han anat en la línia de preveure que podrien fracassar les peticions de extradició. Per una banda, fa cinc dies el jutge del Suprem es va dirigir al tribunal regional de Schleswig-Holstein per plantejar que podia extradir Puigdemont per sedició si no veia clars els delictes de rebel·lió i malversació. Per una altra banda, va obrir una causa a part per als acusats que són fora de l'estat espanyol perquè no torpedinin el calendari del judici per rebel·lió dels dirigents que estan empresonats, que previsiblement se celebrarà a la tardor.
Lluny de fer autocrítica i admetre errors, el Tribunal Suprem ha retret a Bèlgica la seva "absència de compromís" i l'ha acusat de desconèixer l'ordenament jurídic espanyol. També davant del primer revés, l'alemany, la resposta de la sala d'apel·lacions de l'alt tribunal va ser contradir la justícia alemanya i insistir en els indicis de rebel·lió en la cúpula dirigent del procés català entre els anys 2015 i 2017. En la seva interlocutòria va dir que "no és raonable", com va fer el jutge de Schleswig-Holstein, comparar el procés sobiranista amb les revoltes organitzades contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt.
I és que el fet que acabi caient per complet del relat el concepte de violència és tot un terrabastall argumental que debilita el relat de Llarena. Aquest concepte -molt criticat per juristes en aquesta causa on consideren que s'estan estirant els tipus penals- és imprescindible per justificar la presó preventiva en la qual es troben Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. La posada en llibertat de Puigdemont ja va confrontar la interpretació i l'actuació de la justícia alemanya amb la de Llarena i ara la belga qüestiona el modus operandi.
L'avantatge de l'exili
La resposta, almenys per ara, de la justícia alemanya i belga corrobora que els dirigents que han optat per no personar-se davant del jutge Llarena i refugiar-se a altres països estan en aquests moments en una situació d'avantatge a nivell processal i nivell polític. Puigdemont va argumentar en el seu dia que marxava per poder garantir els seus drets i la seva participació a la campanya electoral del 21-D, així com per trobar la justícia que deia no trobar a Espanya. També Marta Rovira va dir a la seva carta que marxava per "recuperar la veu política" i actuar amb "llibertat".
Les defenses dels empresonats no han aconseguit, per ara, obrir cap escletxa en Llarena, que ha denegat totes les peticions d'alliberament, de permisos per assistir a sessions parlamentàries en el cas dels que són diputats o d'apropament a presons catalanes. Les defenses dels dirigents empresonats esperen que els revessos europeus serveixin per obrir escletxes en el procés intern.
"La defensa, aquí, és una defensa de resistència i de generar contradiccions que puguem exportar a jurisdiccions internacionals. Els que estan fora tenen la sort de poder plantejar les seves accions en jurisdiccions que són independents", explicava Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, en una entrevista a NacióDigital. Les estratègies, afegia, són complementàries perquè a la interna es procura generar les contradiccions que després s'acaben exportant a les justícies europees.
La paradoxa de la situació
Ara s'obre un nou escenari: si les decisions de la justícia alemanya i de la resta de països aboquen a Llarena a acabar movent fitxa i rebaixar els delictes que atribueix als processats. De moment, l'acusació popular exercida pel partit d'ultradreta Vox no dona treva a l'hora d'esgotar tots els recursos que estan al seu abast perquè no es produeixi cap rebaixa de la gravetat dels delictes atribuïts ni dins de l'Estat ni fora. De fet, el partit d'ultradreta ja ha anat més enllà i ha presentat querelles contra el nou president de la Generalitat, Quim Torra, per delictes d'encobriment, conspiració per la rebel·lió i odi, a més de demanar-ne la inhabilitació; i una contra el president del Parlament, Roger Torrent, per haver permès la reforma de la llei de presidència.
En tot cas, que des del Suprem es mantingui el relat del delicte de rebel·lió pot derivar en una situació paradoxal: que pels mateixos fets, els dirigents que estan a la presó arribin al judici per ser jutjats per rebel·lió mentre que els que s'han exiliat s'enfrontin a delictes molt menors si algun dia tornen, o bé són entregats, per ser jutjats.
En un moment en què l'independentisme avança en la formació d'un nou Govern que ha de fer decaure el 155, l'esquelet sobre el qual el jutge ha bastit la macrocausa contra l'1-O s'esmicola malgrat la seva obstinació per mantenir que a Catalunya s'ha produït un alçament "violent i públic". Les defenses dels dirigents exiliats han celebrat el que consideren una nova victòria davant del jutge. "La precipitació i creença de la justícia espanyola de poder estirar els tipus penals i poder imputar els delictes més greus per fets que en cap cas tenen aquest caràcter és el que ha provocat la mala tramitació de la causa", ha assegurat l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas.
Caldrà veure ara si la decisió de la justícia belga, que ha advertit de la falta de concordança entre l'ordre nacional de detenció i l'euroordre dictada, té un efecte dominó, ja que Alemanya encara ha de determinar si extradeix o no Puigdemont per un altre delicte inferior a la rebel·lió i també s'ha de pronunciar Escòcia sobre Clara Ponsatí. A Suïssa, on hi resideix Marta Rovira, ni tan sols ha arrencat l'acció judicial.
Ara cal veure si el jutge del Suprem dicta o no una nova euroordre corregint els defectes de forma
També caldrà veure si el jutge del Suprem dicta o no una nova euroordre corregint els defectes de forma, malgrat que seria el tercer intent i que existeix el risc d'acumular més descrèdit si un nou intent tampoc prospera. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha apuntat que els tribunals espanyols poden "corregir l'error de forma" de l'euroordre. La Fiscalia, però, ja ha dit que no presentarà cap recurs a la decisió de la justícia belga. Cuevillas ha detallat que davant d'una tercera euroordre -la primera la va dictar l'Audiència Nacional i va ser retirada per Llarena en assumir la causa- "tot indica" que seria refusada perquè la justícia belga té "molt clar" que s'està fent un ús "polititzat" d'aquest mecanisme.
Llarena, lluny de canviar d'estratègia
Les darreres accions de Llarena ja han anat en la línia de preveure que podrien fracassar les peticions de extradició. Per una banda, fa cinc dies el jutge del Suprem es va dirigir al tribunal regional de Schleswig-Holstein per plantejar que podia extradir Puigdemont per sedició si no veia clars els delictes de rebel·lió i malversació. Per una altra banda, va obrir una causa a part per als acusats que són fora de l'estat espanyol perquè no torpedinin el calendari del judici per rebel·lió dels dirigents que estan empresonats, que previsiblement se celebrarà a la tardor.
Lluny de fer autocrítica i admetre errors, el Tribunal Suprem ha retret a Bèlgica la seva "absència de compromís" i l'ha acusat de desconèixer l'ordenament jurídic espanyol. També davant del primer revés, l'alemany, la resposta de la sala d'apel·lacions de l'alt tribunal va ser contradir la justícia alemanya i insistir en els indicis de rebel·lió en la cúpula dirigent del procés català entre els anys 2015 i 2017. En la seva interlocutòria va dir que "no és raonable", com va fer el jutge de Schleswig-Holstein, comparar el procés sobiranista amb les revoltes organitzades contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt.
El Tribunal Suprem ha retret a Bèlgica la seva "absència de compromís" i l'ha acusat de desconèixer l'ordenament jurídic espanyol
I és que el fet que acabi caient per complet del relat el concepte de violència és tot un terrabastall argumental que debilita el relat de Llarena. Aquest concepte -molt criticat per juristes en aquesta causa on consideren que s'estan estirant els tipus penals- és imprescindible per justificar la presó preventiva en la qual es troben Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. La posada en llibertat de Puigdemont ja va confrontar la interpretació i l'actuació de la justícia alemanya amb la de Llarena i ara la belga qüestiona el modus operandi.
Toni Comín, a l'entrada dels jutjats belgues. Foto: ACN
L'avantatge de l'exili
La resposta, almenys per ara, de la justícia alemanya i belga corrobora que els dirigents que han optat per no personar-se davant del jutge Llarena i refugiar-se a altres països estan en aquests moments en una situació d'avantatge a nivell processal i nivell polític. Puigdemont va argumentar en el seu dia que marxava per poder garantir els seus drets i la seva participació a la campanya electoral del 21-D, així com per trobar la justícia que deia no trobar a Espanya. També Marta Rovira va dir a la seva carta que marxava per "recuperar la veu política" i actuar amb "llibertat".
Les defenses dels empresonats no han aconseguit, per ara, obrir cap escletxa en Llarena, que ha denegat totes les peticions que han fet
Les defenses dels empresonats no han aconseguit, per ara, obrir cap escletxa en Llarena, que ha denegat totes les peticions d'alliberament, de permisos per assistir a sessions parlamentàries en el cas dels que són diputats o d'apropament a presons catalanes. Les defenses dels dirigents empresonats esperen que els revessos europeus serveixin per obrir escletxes en el procés intern.
"La defensa, aquí, és una defensa de resistència i de generar contradiccions que puguem exportar a jurisdiccions internacionals. Els que estan fora tenen la sort de poder plantejar les seves accions en jurisdiccions que són independents", explicava Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, en una entrevista a NacióDigital. Les estratègies, afegia, són complementàries perquè a la interna es procura generar les contradiccions que després s'acaben exportant a les justícies europees.
Marta Rovira, Raül Romeva i Carme Forcadell, durant la campanya del 21-D. Foto: ACN
La paradoxa de la situació
Ara s'obre un nou escenari: si les decisions de la justícia alemanya i de la resta de països aboquen a Llarena a acabar movent fitxa i rebaixar els delictes que atribueix als processats. De moment, l'acusació popular exercida pel partit d'ultradreta Vox no dona treva a l'hora d'esgotar tots els recursos que estan al seu abast perquè no es produeixi cap rebaixa de la gravetat dels delictes atribuïts ni dins de l'Estat ni fora. De fet, el partit d'ultradreta ja ha anat més enllà i ha presentat querelles contra el nou president de la Generalitat, Quim Torra, per delictes d'encobriment, conspiració per la rebel·lió i odi, a més de demanar-ne la inhabilitació; i una contra el president del Parlament, Roger Torrent, per haver permès la reforma de la llei de presidència.
En tot cas, que des del Suprem es mantingui el relat del delicte de rebel·lió pot derivar en una situació paradoxal: que pels mateixos fets, els dirigents que estan a la presó arribin al judici per ser jutjats per rebel·lió mentre que els que s'han exiliat s'enfrontin a delictes molt menors si algun dia tornen, o bé són entregats, per ser jutjats.