informe

La Sindicatura destaca il·legalitats a Antifrau durant el mandat de De Alfonso

Detecta nombroses irregularitats comptables, de contractació de serveis i de personal, però també manca de control per part del Parlament

per Redacció, 16 de maig de 2018 a les 14:00 |
Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau. | ACN
La Sindicatura de Comptes ha detectat nombroses irregularitats comptables, pressupostàries, de contractació de serveis i de personal en els comptes de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) l'any 2015. Així mateix, ha posat de manifest certa manca de control per part del Parlament. Ho afirma en un informe, on assegura que almenys en quatre casos hi pot haver conseqüències jurídiques. En aquest sentit, la Sindicatura podria portar alguns d'aquests fets "perseguibles judicialment" al Tribunal de Comptes. 

Entre els exemples que especifica hi ha el fet que l'aleshores director, Daniel de Alfonso, va cobrar irregularment uns 70.000 euros de més, comptant un complement de productivitat il·legal i uns triennis que no li pertocaven. Segons l'informe, les retribucions del director van ser superiors a les dels consellers de la Generalitat, i la directora adjunta, Teresa Masià, i els directors funcionals van cobrar més que els directors generals de les conselleries.


Així, De Alfonso, que va ser nomenat el setembre del 2011, hauria complert el seu vuitè trienni com a jutge el juliol del 2013, i el 2015 va cobrar 56.425 euros extres. Però la Sindicatura considera que el director de l’OAC no té dret a percebre el trienni generat en l’OAC en ser un alt càrrec. Només té dret a rebre set triennis meritats en altres administracions, per tant, hi ha un excés de 49.086 euros, com a conseqüència del fet que s’han considerat set triennis generats en l’Administració de Justícia com si els vuit triennis haguessin estat generats en l’OAC.

Irregularitats en els sous

D'altres irregularitats en els sous són la incorporació d'un complement de qualitat o productivitat que inicialment només estava previst pels treballadors del Parlament. A més, els alts càrrecs, director i directora adjunta, no tenien dret a cobrar aquest complement, i ho van fer. En concret De Alfonso va cobrar 20.000 euros i Teresa Masià 9.721. A més, la resolució que creava el complement establia un possible plus del 5%, però De Alfonso i el cap de Recursos Humans van tenir percentatges addicionals del 19 i el 17% respectivament, sense cap justificació.

De fet, no hi ha cap document que acrediti que el personal que va cobrar el plus de productivitat hagués complert els objectius. Aquest complement era equivalent a una paga mensual i va costar 281.000 euros en total a l'OAC.


En un sentit similar, la Sindicatura critica que es paguessin quatre tiquets restaurant de 9 euros per cada treballador i setmana, però no queda acreditat l'horari que feia cada empleat perquè no es controlava. A més, aquests pagaments no es comptabilitzaven correctament en les nòmines, cosa que podria tenir implicacions fiscals. També pot tenir conseqüències davant d'Hisenda el fet que l'OAC practiqués retencions de l'IRPF per sota del que corresponia.

Irregularitats en llocs de treball

El pressupost de la Generalitat pel 2015 obligava l'OAC a aplicar en l'àmbit de les despeses de personal mesures equivalents a les del personal de la Generalitat i el seu sector públic. Però a la Sindicatura no li consta cap anàlisi sobre possibles mesures a prendre ni cap mesura concreta presa, cosa que condiciona la legalitat d'algunes despeses de personal com el complement de qualitat/productivitat o els tiquets restaurant.

També veu irregular que en la relació de llocs de treball del 2015 no s'especifiqués quin tipus de contracte havia de tenir cada plaça: funcionari, laboral o eventual. A més, les 56 places eren de lliure designació, cosa que la Sindicatura veu il·legal, i es van incorporar dos funcionaris més, cosa que incompleix el pressupost de l'estat, que només preveu incorporacions per motius d'excepcionalitat o necessitats urgents i inajornables.

Igualment es van nomenar tres tècnics i un cap d'àrea com a personal eventual, cosa que incompleix la normativa, ja que aquesta categoria està reservada al personal de confiança o d'assessorament. A més, quan De Alfonso va ser cessat el juny del 2016, aquest personal eventual hauria d'haver cessat automàticament, però van seguir en actiu de manera irregular fins que el 18 de juliol la directora adjunta d'aleshores va ratificar els nomenaments.

A més, les incorporacions de funcionaris el 2015 es van realitzar sense concurs públic, cosa que incompleix els principis d'igualtat, concurrència, publicitat, mèrit i capacitat. Així mateix, la Sindicatura no ha trobat cap declaració d'activitats del personal o d'incompatibilitats, interessos i patrimoni, que és obligatòria per llei.

També hi ha irregularitats en la contractació de diversos serveis sense concurs públic com els viatges, l'energia i la telefonia.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Participació