16
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
16:01h
Miquel Roca considera que la sortida al conflicte entre Catalunya i l'Estat no vindrà per una reforma de la Constitució. Ha afirmat que cap dels actors de l'actual crisi política ha plantejat una solució que passi per una reforma del text. Sí que ha sentenciat amb contundència que "el que es va fer amb consens és molt difícil que s'aconsegueixi sense consens". Ha citat Tarradellas quan deia que "els grans problemes necessiten de grans unitats" i ha vindicat la urgència de crear escenaris que facilitin un diàleg i un pacte.
Qui va ser un dels "pares" de la Constitució ha donat alguns consells sobre com s'hauria d'arribar a un nou consens entre Catalunya i l'Estat. Roca Junyent ha advocat per un diàleg en què "es dissimulin les renúncies" que totes les parts han de fer i que cap dels actors posin en evidència l'altra part. Per Roca, el que ara toca és facilitar que les parts en conflicte s'apropin. Ha aconsellat, com a punt de partida, que es configuri un acord al Parlament de Catalunya amb dues terceres parts de la cambra. "Algú dirà que a Madrid ens diran que no. Provem-ho!", ha proposat, tot dient que "saber que estem en el cantó feble del terreny de joc ja ho sabíem".
Roca ha ratificat el seu entusiasme amb la Constitució de 1978, que, ha recordat, va ser avalada pel 91% dels catalans i va ser la primera aprovada per consens i sotmesa a referèndum popular per primer cop en la història d'Espanya. Qui va ser un dels ponents de l'actual Carta Magna ha intervingut en el Cercle d'Economia i ha fet una defensa encesa del text del 78. Roca Junyent ha assegurat que "la Constitució no està ni en la causa ni en l'origen dels problemes actuals". "En tot cas -ha afegit-, pot estar-ho en la seva interpretació, però la culpa no la té la Constitució".
La sentència del TC, "un gran error"
L'exdirigent de CDC, en canvi, ha estat molt crític amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut: "Va ser un gran error". Roca ha afirmat que "el poble tanca el debat" i ha considerat greu que el TC esmenés la plana a una ciutadania que va ratificar un text estatutari, el dl 2006, que va ser fruit d'un acord entre les forces polítiques i aprovat al Congrés.
Roca ha rebutjat l'argument que la Constitució que es va elaborar fos fruit de la pressió dels poders fàctics: "La Pasionaria, Carrillo o Jorge Semprún no tenien cap por. Si de cas, hi havia por a no repetir les bestieses del passat". Ha insistit en què una constitució no és una eina de transformació, sinó que genera un marc convivencial que exigeix pacte i transacció per part de tothom.
Senat i finançament
Miquel Roca s'ha mostrat obert a una reforma constitucional, però amb molt de relativisme. Ha considerat positiva una revisió del paper del Senat per fer-lo realment una cambra territorial, el que ja és un clàssic en els defensors de la reforma. Ha assegurat que una reforma del model de finançament autonòmic no ha de passar necessàriament per revisar el text, sinó per modificar la LOFCA, tot i que sí que ha reconegut que es podria donar solemnitat a un canvi de sistema de finançament portant-lo a la Carta Magna.
L'aposta estratègica del Cercle
El Cercle d'Economia insisteix en el que és la seva gran aposta estratègica per desbloquejar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Fa mesos que l'entitat treballa a fons en un intent de reviscolar el debat sobre la reforma constitucional. Aquest dimecres, quan falten poques hores per a la presa de possessió del nou president de la Generalitat, Quim Torra, el Cercle ha convidat un dels ponents de la Constitució per revisitar el projecte constitucional.
Entre el públic hi havia figures com l'exvicepresident i expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra, el notari Juan José López Burniol, l'economista Antón Costas, el president del Port, Sixte Cambra, el financer Òscar Tusquets, l'exeurodiputat Carles Gasòliba i el diputat d'Units per Avençar Ramon Espadaler, entre d'altres.
El 4 d'abril passat, el Cercle va celebrar un acte sobre "El model territorial, a debat" en què es va presentar el document Idees per a una reforma de la Constitució, en què hi han col·laborat deu professors de Dret Constitucional i Administratiu. Hi van participar acadèmics com Enric Fossas, Francesc de Carreras i Alberto López Basaguren, entre d'altres.
Qui va ser un dels "pares" de la Constitució ha donat alguns consells sobre com s'hauria d'arribar a un nou consens entre Catalunya i l'Estat. Roca Junyent ha advocat per un diàleg en què "es dissimulin les renúncies" que totes les parts han de fer i que cap dels actors posin en evidència l'altra part. Per Roca, el que ara toca és facilitar que les parts en conflicte s'apropin. Ha aconsellat, com a punt de partida, que es configuri un acord al Parlament de Catalunya amb dues terceres parts de la cambra. "Algú dirà que a Madrid ens diran que no. Provem-ho!", ha proposat, tot dient que "saber que estem en el cantó feble del terreny de joc ja ho sabíem".
Roca ha ratificat el seu entusiasme amb la Constitució de 1978, que, ha recordat, va ser avalada pel 91% dels catalans i va ser la primera aprovada per consens i sotmesa a referèndum popular per primer cop en la història d'Espanya. Qui va ser un dels ponents de l'actual Carta Magna ha intervingut en el Cercle d'Economia i ha fet una defensa encesa del text del 78. Roca Junyent ha assegurat que "la Constitució no està ni en la causa ni en l'origen dels problemes actuals". "En tot cas -ha afegit-, pot estar-ho en la seva interpretació, però la culpa no la té la Constitució".
La sentència del TC, "un gran error"
L'exdirigent de CDC, en canvi, ha estat molt crític amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut: "Va ser un gran error". Roca ha afirmat que "el poble tanca el debat" i ha considerat greu que el TC esmenés la plana a una ciutadania que va ratificar un text estatutari, el dl 2006, que va ser fruit d'un acord entre les forces polítiques i aprovat al Congrés.
Miquel Roca, durant la conferència al Cercle d'Economia Foto: Adrià Costa
Roca ha rebutjat l'argument que la Constitució que es va elaborar fos fruit de la pressió dels poders fàctics: "La Pasionaria, Carrillo o Jorge Semprún no tenien cap por. Si de cas, hi havia por a no repetir les bestieses del passat". Ha insistit en què una constitució no és una eina de transformació, sinó que genera un marc convivencial que exigeix pacte i transacció per part de tothom.
Senat i finançament
Miquel Roca s'ha mostrat obert a una reforma constitucional, però amb molt de relativisme. Ha considerat positiva una revisió del paper del Senat per fer-lo realment una cambra territorial, el que ja és un clàssic en els defensors de la reforma. Ha assegurat que una reforma del model de finançament autonòmic no ha de passar necessàriament per revisar el text, sinó per modificar la LOFCA, tot i que sí que ha reconegut que es podria donar solemnitat a un canvi de sistema de finançament portant-lo a la Carta Magna.
L'aposta estratègica del Cercle
El Cercle d'Economia insisteix en el que és la seva gran aposta estratègica per desbloquejar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Fa mesos que l'entitat treballa a fons en un intent de reviscolar el debat sobre la reforma constitucional. Aquest dimecres, quan falten poques hores per a la presa de possessió del nou president de la Generalitat, Quim Torra, el Cercle ha convidat un dels ponents de la Constitució per revisitar el projecte constitucional.
Entre el públic hi havia figures com l'exvicepresident i expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra, el notari Juan José López Burniol, l'economista Antón Costas, el president del Port, Sixte Cambra, el financer Òscar Tusquets, l'exeurodiputat Carles Gasòliba i el diputat d'Units per Avençar Ramon Espadaler, entre d'altres.
El 4 d'abril passat, el Cercle va celebrar un acte sobre "El model territorial, a debat" en què es va presentar el document Idees per a una reforma de la Constitució, en què hi han col·laborat deu professors de Dret Constitucional i Administratiu. Hi van participar acadèmics com Enric Fossas, Francesc de Carreras i Alberto López Basaguren, entre d'altres.
Miquel Roca, en un moment de la seva intervenció Foto: Adrià Costa