Barcelona: habitatge

​Pugna entre Colau i el Govern pel destí dels pisos públics

El govern barceloní retreu a la Generalitat que subhasti habitatges d'herència malgrat les 300 famílies necessitades que esperen un immoble amb urgència

per Jordi Bes, 16 de maig de 2018 a les 06:00 |
Vista de Barcelona des del Guinardó | Adrià Costa
La Generalitat ha tret a subhasta 47 pisos i altres immobles d'herències intestades, que procedeixen de persones sense testament ni hereus. N'hi ha una quinzena que són de Barcelona, entre els quals un edifici sencer del número 16 del carrer Llibreteria del Gòtic. El fet que el Govern els hagi tret a subhasta ha motivat un xoc amb el govern d'Ada Colau, que considera que el destí hauria d'haver estat un altre tenint en compte les dificultats de molts barcelonins per accedir a un habitatge i preservar-lo.

A l'equip de Colau subratllen que cap pis procedent d'herències intestades s'ha destinat a la mesa d'emergència social, i això que hi ha 300 famílies en llista d'espera de rebre un pis malgrat que ja tenen el dret reconegut. En alguns casos s'arriben a esperes de fins a 10 mesos tot que es necessiti el pis amb urgència. La pugna amb el Govern ha passat desapercebuda els darrers dies, però la mateixa alcaldessa s'hi ha referit amb una piulada al Twitter, i també ho han fet diversos regidors del govern municipal com el d'Habitatge, Josep Maria Montaner.


"Mentre des de l'Ajuntament fem tot el possible per ampliar el parc públic d'habitatge, la Generalitat no només no finança la seva part al Consorci –de l'Habitatge-, sinó que subhasta els habitatges que ha rebut per herències! Exigim la cessió d'aquests habitatges a l'Ajuntament", ha reclamat Colau. El Govern té el 60% del consorci i el consistori el 40%, però l'esforç pressupostari català sumat a l'estatal –l'Ajuntament no ha facilitat la dada desagregada- no arriba ni al 20% del total.
 
La Generalitat ha optat per treure els habitatges a subhasta malgrat que el setembre del 2016 havia anunciat que les finques procedents d'herències intestades es destinarien a les entitats socials, que les repartirien com a habitatge social entre famílies en risc de pobresa. Ho va indicar el llavors vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que va entregar 32 habitatges d'herències sense hereu mitjançant un conveni a la Taula del Tercer Sector Social. El desplegament de la mesura es va concretar amb un decret del Govern que es va signar quatre dies abans del referèndum de l'1 d'octubre, però no ha tingut més recorregut.

Segons explica a NacióDigital el gerent municipal d'habitatge i del consorci, Javier Burón, la cessió dels habitatges a la mesa d'emergència hauria de ser "el destí preferent", i considera que "les prioritats estan invertides". En la seva opinió, la prioritat hauria de ser cedir-los a la mesa, després una part a les entitats socials i per últim subhastar-ne una altra. Burón ha avançat que aquesta qüestió no s'ha abordat en el Consorci de l'Habitatge, però ha afirmat que es tractarà en la pròxima sessió que se celebrarà pròximament. Per a ell, és "poc comprensible" la subhasta davant "la necessitat imperant" de pisos per a la mesa.


La justificació de la Generalitat

Fonts de la Vicepresidència de la Generalitat expliquen que ara com ara s'empren dues vies diferents per donar sortida als pisos que ha rebut en herència. Una és la subhasta pública. Amb la venda dels 46 lots, espera obtenir un mínim de 4,9 milions d'euros, i els imports obtinguts s'hauran de da estinar a establiments d'assistència social o a institucions culturals preferentment del municipi o la comarca on tenia la darrera residència la persona que era propietària dels béns. L'altra viés la de cedir-los a entitats socials, però el Govern avisa que no tots els immobles d'herències poden ser reservats per a aquesta finalitat.

Indiquen que la Direcció general de Patrimoni analitza la viabilitat de les finques i acorda quines són "idònies" per destinar-les a habitatge social. Revisa aspectes com les característiques del pis o la situació comptable de l'herència, com ara si és deficitària i cal rescabalar-se de les despeses mitjançant la venda de l'immoble. Ara s'està treballant per destinar 17 finques urbanes per ser destinades a finalitats socials, cinc de les quals a Barcelona, però cal la firma del conseller, i encara s'ha de constituir el nou Govern. També s'estan analitzant una quinzena de finques més, però estan en un estat menys avançat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació