16
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
9:54h
La cita davant dels tribunals belgues ha arribat. Toni Comín, Meritxel Serret i Lluís Puig compareixen aquest dimecres a la Chambre du Conseil (tribunal de primera instància) del Palau de Justícia de Brussel·les, que preveu decidir sobre les euroordres que reclamen la ddetenció i extradició a Espanya dels consellers exiliats. Es tracta de la vista que es va ajornar fa un mes, quan la Fiscalia de Brussel·les va demanar "informacions suplementàries" a la justícia espanyola sobre els delictes pels quals s'acusa els dirigents independentistes, i la defensa també havia sol·licitat temps per preparar-se.
Els tres encausats compareixen a les 9.00 del matí, en una audiència que serà a porta tancada, és a dir, on només tindran accés les parts, així com els lletrats d'altres processats en la causa general. Precisament, l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ja ha afirmat que hi serà present.
També s'ha mostrat molt optimista Gonzalo Boye, advocat de Serret i Comín i coordinador internacional de les defenses del Govern a l'exili.
Segons fonts judicials, l'escenari més provable és que el jutge no prengui una decisió sobre l'extradició aquest dimecres i que, en aquest sentit, demori la seva resolució alguns dies per estudiar les al·legacions de les parts.
Els tres consellers ja es van presentar davant del jutge d'instrucció del tribunal belga en altres ocasions. Va ser el cas del 5 d'abril, quan el jutge instructor va decidir deixar-los en llibertat, ja que considerava que no hi havia "risc de fuga". No obstant això, els prohibia sortir de Bèlgica i els demanava estar localitzables i amb domicili fix, tot i que no els obligava a entregar el passaport. Un gest de confiança que esperen que aquest dimecres continuï.
Un nou revés a Llarena?
La compareixença del 5 d'abril tenia caràcter preliminar: el magistrat no tenia intenció de dirimir sobre l'ordre d'extradició. Ara, però, les coses han canviat, i arran d'aquesta nova vista sí que s'espera un pronunciament estable del tribunal sobre el requeriment de Pablo Llarena. Això podria suposar un nou revés a la justícia espanyola, després que els tribunals alemanys decidissin descartar el delicte de rebel·lió per manca de violència i deixar Puigdemont en llibertat. La justícia belga, doncs, es pot pronunciar sobre l'extradició o sobre la interpretació dels delictes pels quals s'acusa els dirigents, com va fer el tribunal alemany.
En cas que la decisió sigui recorreguda -per la Fiscalia o alguna de les parts-, la resolució judicial belga es tornaria a debatre en un tribunal d'apel·lació i, posteriorment, en un tribunal de cassació, l'equivalent al Tribunal Suprem espanyol. Aquest fet suposaria allargar la decisió, aproximadament, uns 15 dies per a cada tribunal. Petició de celeritat
A finals d'abril, el magistrat del Suprem va demanar celeritat a la justícia belga per prendre una decisió sobre l'extradició. En una interlocutòria, va urgir Serret i Comín perquè designessin advocat i procurador a Espanya, fent-los saber que en cas que no ho fessin en el termini de cinc dies, se'n nomenaria un d'ofici. Per altra banda, obria la porta a la possibilitat alternativa que fossin traslladats temporalment a l'Estat per realitzar aquest tràmit, tal com preveu l'article 18 de l'Ordre Europea de Detenció i Lliurament.
En resposta d'això, la representació dels dos processats, Gonzalo Boye, va anunciar que acusaria Llarena d'"abús de dret" i "frau de llei" per instar Bèlgica a prendre declaració als dos polítics. Boya va recordar que ell és l'advocat de tots dos, i que fa més de sis mesos que van demanar l'opció de declarar per viodeoconferència. Això, va dir, sempre se'ls havia denegat. Per aquest motiu, demanava la nul·litat de la providència del jutge del Suprem, i que el procés judicial comencés de nou perquè, des de novembre, s'havien intentat personar i el magistrat no els ha deixat.
Delictes homòlegs
Dels tres consellers que romanen a Bèlgica, Comín és l'únic processat per Llarena per un delicte de rebel·lió, al qual se li suma el de malversació de cabals públics. Serret i Puig, per la seva banda, han estat processats per delictes de desobediència i malversació.
La rebel·lió no existeix en el codi penal belga. No obstant això, la Fiscalia hi va buscar un encaix, que consistia en englobar la rebel·lió, la sedició i la malversació de fons en els delictes de desviació per part de funcionaris i conspiració de funcionaris per a la rebel·lió. En aquest sentit, Llarena també va enviar un escrit a la justícia belga, on indicava que, si no es considerava que hi hagués delictes de rebel·lió, l'entrega fos per sedició.
Els tres encausats compareixen a les 9.00 del matí, en una audiència que serà a porta tancada, és a dir, on només tindran accés les parts, així com els lletrats d'altres processats en la causa general. Precisament, l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ja ha afirmat que hi serà present.
Camí de Brussel·les per a la vista d’extradició de demà
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) 15 de maig de 2018
Mantenim plena confiança en la justícia de la capital europea
Esperem tornar amb molt bones notícies respecte @PuigGordi@toni_comin i @MeritxellSerret
També s'ha mostrat molt optimista Gonzalo Boye, advocat de Serret i Comín i coordinador internacional de les defenses del Govern a l'exili.
Hoy va a ser un buen día... y ahí lo dejo
— Gonzalo Boye (@boye_g) 16 de maig de 2018
Segons fonts judicials, l'escenari més provable és que el jutge no prengui una decisió sobre l'extradició aquest dimecres i que, en aquest sentit, demori la seva resolució alguns dies per estudiar les al·legacions de les parts.
Els tres consellers ja es van presentar davant del jutge d'instrucció del tribunal belga en altres ocasions. Va ser el cas del 5 d'abril, quan el jutge instructor va decidir deixar-los en llibertat, ja que considerava que no hi havia "risc de fuga". No obstant això, els prohibia sortir de Bèlgica i els demanava estar localitzables i amb domicili fix, tot i que no els obligava a entregar el passaport. Un gest de confiança que esperen que aquest dimecres continuï.
Un nou revés a Llarena?
La compareixença del 5 d'abril tenia caràcter preliminar: el magistrat no tenia intenció de dirimir sobre l'ordre d'extradició. Ara, però, les coses han canviat, i arran d'aquesta nova vista sí que s'espera un pronunciament estable del tribunal sobre el requeriment de Pablo Llarena. Això podria suposar un nou revés a la justícia espanyola, després que els tribunals alemanys decidissin descartar el delicte de rebel·lió per manca de violència i deixar Puigdemont en llibertat. La justícia belga, doncs, es pot pronunciar sobre l'extradició o sobre la interpretació dels delictes pels quals s'acusa els dirigents, com va fer el tribunal alemany.
En cas que la decisió sigui recorreguda -per la Fiscalia o alguna de les parts-, la resolució judicial belga es tornaria a debatre en un tribunal d'apel·lació i, posteriorment, en un tribunal de cassació, l'equivalent al Tribunal Suprem espanyol. Aquest fet suposaria allargar la decisió, aproximadament, uns 15 dies per a cada tribunal.
A finals d'abril, el magistrat del Suprem va demanar celeritat a la justícia belga per prendre una decisió sobre l'extradició. En una interlocutòria, va urgir Serret i Comín perquè designessin advocat i procurador a Espanya, fent-los saber que en cas que no ho fessin en el termini de cinc dies, se'n nomenaria un d'ofici. Per altra banda, obria la porta a la possibilitat alternativa que fossin traslladats temporalment a l'Estat per realitzar aquest tràmit, tal com preveu l'article 18 de l'Ordre Europea de Detenció i Lliurament.
En resposta d'això, la representació dels dos processats, Gonzalo Boye, va anunciar que acusaria Llarena d'"abús de dret" i "frau de llei" per instar Bèlgica a prendre declaració als dos polítics. Boya va recordar que ell és l'advocat de tots dos, i que fa més de sis mesos que van demanar l'opció de declarar per viodeoconferència. Això, va dir, sempre se'ls havia denegat. Per aquest motiu, demanava la nul·litat de la providència del jutge del Suprem, i que el procés judicial comencés de nou perquè, des de novembre, s'havien intentat personar i el magistrat no els ha deixat.
Delictes homòlegs
Dels tres consellers que romanen a Bèlgica, Comín és l'únic processat per Llarena per un delicte de rebel·lió, al qual se li suma el de malversació de cabals públics. Serret i Puig, per la seva banda, han estat processats per delictes de desobediència i malversació.
La rebel·lió no existeix en el codi penal belga. No obstant això, la Fiscalia hi va buscar un encaix, que consistia en englobar la rebel·lió, la sedició i la malversació de fons en els delictes de desviació per part de funcionaris i conspiració de funcionaris per a la rebel·lió. En aquest sentit, Llarena també va enviar un escrit a la justícia belga, on indicava que, si no es considerava que hi hagués delictes de rebel·lió, l'entrega fos per sedició.