15
de maig
del
2018
Actualitzat
el
18
de maig
a la
13:01h
Seixanta-dos anys de presó. Aquesta és la pena que els vuit acusats pels fets d’Altsasu (Navarra) afronten per participar en una presumpta baralla amb agents de la Guàrdia Civil. Els fets van passar la nit del 15 d’octubre de 2016, quan els joves es van trobar immersos en una baralla amb dos agents de la benemèrita que eren fora de servei i les seves parelles, cosa que ara s’haurà de valorar, via sentència, si és constitutiu dels delictes de lesions i amenaces terroristes. Aquest dimarts, els pares de dos dels joves, Edurne Goikoetxea i Antxon Ramírez d'Alda, són a Sabadell per participar en una xerrada a La Quartera, després de fer-ho dilluns a La Patronal de Sant Quirze. Han compartit les seves inquietuds a NacióDigital.
- La teva filla, Edurne, és l’Ainara Urkijo. Com esteu les famílies?
- Estem animats, però amb bastanta tensió. El judici va acabar, i vam veure que al final va anar millor del que esperàvem, però tenim por per la sentència. Van acceptar finalment un seguit de proves que inicialment van rebutjar, però públicament, al final es va poder demostrar que no és un cas de terrorisme: no hi va haver ni linxament, ni pallissa, ni organització terrorista.
- Teniu confiança en la resolució judicial, doncs?
- Si tinguéssim confiança en la justícia, estaríem del tot tranquils, però sabem el tribunal que ens ha tocat. La sensació és que el seu objectiu era empènyer els nois fins a arribar al punt on som ara.
- Però dèieu que estàveu animats.
- A la fase d’instrucció no van acceptar cap de les proves aportades, en la fase del judici ens van negar una sèrie de testimonis i més proves, algunes d’elles tan determinants com els vídeos que finalment han admès, o alguna factura telefònica amb registres de trucades. La intenció era clara: no deixar cap possibilitat de sortida, no deixar en llibertat els nostres fills. Per això no podem estar del tot tranquils.
- Les penes que es demanen són molt elevades, a més.
- Sí, pensa que la més gran arriba als 62,5 anys. Sis dels nostres fills i fills s’enfronten a peticions de fins a 50 anys, i una d’elles a 12,5. Tot per una baralla. Han fet d’una baralla un acte de terrorisme, i precisament aquesta consideració de terrorisme és la que dispara les peticions de presó.
- És una acusació greu.
- Imagina-t’ho. Aquests nois van sortir de festa i van tornar convertits en terroristes, tot perquè van veure’s involucrats en una baralla.
- L’Adur, Antxon, és un dels altres acusats. A diferència de l’Ainara, ell és en presó preventiva.
- Sí, per a ell demanen 50 anys. És a Aranjuez, a prop de Madrid. Està molt optimista, la veritat. En el vídeo que vam aportar com a prova es veu clarament que no va ser res relacionat amb terrorisme, va ser una topada de bar, amb empentes, no hi va haver res més, i les imatges així ho corroboren. Si demanes per la gent que hi havia aquella nit al carrer, tothom ho confirma.
- I al judici com us sentíeu, davant la negativa inicial de rebre les proves?
- No va ser tens, era en les intervencions del Fiscal i de l’acusació, que s’elevava el to, però era una cosa previsible. El to a l’hora de declarar els testimonis sí que era una mica més intens, però.
- El vostre és un dels casos que han posat la judicatura al centre del debat públic.
- És una realitat que hauria de veure tota Europa, ens sembla que en aquest mercat funciona així, vas a comprar un producte, demanen molt, pagues poc, i val molt menys. L’objectiu era demanar un càstig molt gran, excessiu. L’Adur té 23 anys i porta un any i mig a la presó, li han paralitzat la vida.
- Paralitzada en tots els sentits. Per edat, hauria estar estudiant quan va entrar a la presó.
- Sí, estava a darrer any de Magisteri, però no l’ha pogut acabar perquè no hi ha l’opció de fer-ho a distància. Mentrestant, s’ha matriculat a Dret, i està estudiant de zero.
- Però el seu pas per la presó i una possible condemna el marcaria per exercir, oi?
- Depèn de la sentència. Més enllà de la condemna als anys de presó, sempre hi pot haver la inhabilitació per exercir en càrrec públic. Això a banda de les conseqüències econòmiques.
- Déu n’hi do.
- Sí, per això parlem de què volen imposar una sentència exemplar. El Ministeri de l’Interior espanyol va determinar que al 2016 hi va haver unes 9.500 baralles d’aquest tipus, amb agents de la Guàrdia Civil o la policia espanyola involucrats. Només el nostre cas va ser considerat terrorisme. Això es troba en el camí de fer canvis en el Codi Penal per a crear el concepte de terrorisme de baixa intensitat. No hi ha cap sentència encara, però pot establir un precedent.
- També s’hi ha pronunciat Amnistia Internacional.
- Sí, i li va donar molta importància, el seu director va destacar que s’havia sobrepassat el límit a l’hora de parlar de terrorisme. Tot plegat ens mostra la deriva que ha pres la Justícia, que no és que sigui nova, hi han coincidit molts casos en molt poc temps, com el dels presos polítics catalans o el cas de La Manada. S’han mogut moltes coses, ho mostra que des de 1978 no hi ha hagut cap camí democràtic fet. Pel nostre cas s’ha mobilitzat gent al carrer, i fins i tot periodistes de tota Europa s’han vist sorpresos i han vingut a preguntar-nos a casa nostra.
- La teva filla, Edurne, és l’Ainara Urkijo. Com esteu les famílies?
- Estem animats, però amb bastanta tensió. El judici va acabar, i vam veure que al final va anar millor del que esperàvem, però tenim por per la sentència. Van acceptar finalment un seguit de proves que inicialment van rebutjar, però públicament, al final es va poder demostrar que no és un cas de terrorisme: no hi va haver ni linxament, ni pallissa, ni organització terrorista.
- Teniu confiança en la resolució judicial, doncs?
- Si tinguéssim confiança en la justícia, estaríem del tot tranquils, però sabem el tribunal que ens ha tocat. La sensació és que el seu objectiu era empènyer els nois fins a arribar al punt on som ara.
- Però dèieu que estàveu animats.
- A la fase d’instrucció no van acceptar cap de les proves aportades, en la fase del judici ens van negar una sèrie de testimonis i més proves, algunes d’elles tan determinants com els vídeos que finalment han admès, o alguna factura telefònica amb registres de trucades. La intenció era clara: no deixar cap possibilitat de sortida, no deixar en llibertat els nostres fills. Per això no podem estar del tot tranquils.
- Les penes que es demanen són molt elevades, a més.
- Sí, pensa que la més gran arriba als 62,5 anys. Sis dels nostres fills i fills s’enfronten a peticions de fins a 50 anys, i una d’elles a 12,5. Tot per una baralla. Han fet d’una baralla un acte de terrorisme, i precisament aquesta consideració de terrorisme és la que dispara les peticions de presó.
- És una acusació greu.
- Imagina-t’ho. Aquests nois van sortir de festa i van tornar convertits en terroristes, tot perquè van veure’s involucrats en una baralla.
Antxon Ramírez de Alda, aquest dilluns a Sant Quirze Foto: Juanma Peláez
- L’Adur, Antxon, és un dels altres acusats. A diferència de l’Ainara, ell és en presó preventiva.
- Sí, per a ell demanen 50 anys. És a Aranjuez, a prop de Madrid. Està molt optimista, la veritat. En el vídeo que vam aportar com a prova es veu clarament que no va ser res relacionat amb terrorisme, va ser una topada de bar, amb empentes, no hi va haver res més, i les imatges així ho corroboren. Si demanes per la gent que hi havia aquella nit al carrer, tothom ho confirma.
- I al judici com us sentíeu, davant la negativa inicial de rebre les proves?
- No va ser tens, era en les intervencions del Fiscal i de l’acusació, que s’elevava el to, però era una cosa previsible. El to a l’hora de declarar els testimonis sí que era una mica més intens, però.
- El vostre és un dels casos que han posat la judicatura al centre del debat públic.
- És una realitat que hauria de veure tota Europa, ens sembla que en aquest mercat funciona així, vas a comprar un producte, demanen molt, pagues poc, i val molt menys. L’objectiu era demanar un càstig molt gran, excessiu. L’Adur té 23 anys i porta un any i mig a la presó, li han paralitzat la vida.
- Paralitzada en tots els sentits. Per edat, hauria estar estudiant quan va entrar a la presó.
- Sí, estava a darrer any de Magisteri, però no l’ha pogut acabar perquè no hi ha l’opció de fer-ho a distància. Mentrestant, s’ha matriculat a Dret, i està estudiant de zero.
- Però el seu pas per la presó i una possible condemna el marcaria per exercir, oi?
- Depèn de la sentència. Més enllà de la condemna als anys de presó, sempre hi pot haver la inhabilitació per exercir en càrrec públic. Això a banda de les conseqüències econòmiques.
- Déu n’hi do.
- Sí, per això parlem de què volen imposar una sentència exemplar. El Ministeri de l’Interior espanyol va determinar que al 2016 hi va haver unes 9.500 baralles d’aquest tipus, amb agents de la Guàrdia Civil o la policia espanyola involucrats. Només el nostre cas va ser considerat terrorisme. Això es troba en el camí de fer canvis en el Codi Penal per a crear el concepte de terrorisme de baixa intensitat. No hi ha cap sentència encara, però pot establir un precedent.
- També s’hi ha pronunciat Amnistia Internacional.
- Sí, i li va donar molta importància, el seu director va destacar que s’havia sobrepassat el límit a l’hora de parlar de terrorisme. Tot plegat ens mostra la deriva que ha pres la Justícia, que no és que sigui nova, hi han coincidit molts casos en molt poc temps, com el dels presos polítics catalans o el cas de La Manada. S’han mogut moltes coses, ho mostra que des de 1978 no hi ha hagut cap camí democràtic fet. Pel nostre cas s’ha mobilitzat gent al carrer, i fins i tot periodistes de tota Europa s’han vist sorpresos i han vingut a preguntar-nos a casa nostra.
Antxon Ramírez de Alda i Edurne Goikoetxea, aquest dilluns a Sant Quirze Foto: Juanma Peláez