15
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
16:51h
Xoc a la vista entre el Palau de la Generalitat i la Moncloa per la presa de possessió de Quim Torra com a president. En aquest sentit, Torra ha alertat que el govern espanyol es vol encarregar d'aquest acte, en el qual, tradicionalment, el predecessor imposa la medalla presidencial al successor. En aquest cas, Carles Puigdemont no podrà ser a Barcelona i, per tant, no està clar qui ho farà.
Torra agafarà en les properes hores un avió cap a Berlín, on es reunirà amb Puigdemont. Una de les qüestions que tractaran en la cita serà la formació de Govern, que ja està molt avançada. "Hem de parlar més d'estratègia que de noms", ha indicat el màxim dirigent de la Generalitat, que al llarg de les properes setmanes visitarà els exiliats que es troben a Bèlgica -Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín-, Escòcia -Clara Ponsatí-, Suïssa -Marta Rovira, Anna Gabriel- i Berlín -Puigdemont-.
Una de les claus de la legislatura és el Consell de la República, que tindrà com a feina principal la internacionalització del procés. En tot cas, però, Torra ha indicat que ell assumirà totes les responsabilitats del Govern. "Les decisions les prendré jo, però parlaré amb Puigdemont sobre tot", ha indicat. "Aniré a Berlín totes les vegades que calgui a parlar de tot el que sigui necessari. Donem caràcter provisional a la presidència perquè tenim presos i exiliats", ha recalcat el president català.
Preguntat sobre el 10 d'octubre, dia en què es va suspendre la declaració de la independència, Torra ha indicat que caldria haver proclamat la República i "defensar-la". Puigdemont s'ha expressat en termes similars durant les últimes setmanes. "Ara hem de trobar una altra finestra d'oportunitat", ha recalcat.
Torra ha confirmat que vol comptar -com a mínim- amb els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Lluís Puig en el seu executiu, que s'ha d'acabar de perfilar. El nomenament de dirigents empresonats i exiliats pot posar en risc, segons el delegat del govern espanyol, Enric Millo, la retirada de l'article 155 de la Constitució. Torra s'ha compromès a posar en marxa una oficina pels drets civils, tal com va avançar NacióDigital fa uns mesos.
"Estimo els espanyols"
ha insistit aquest dimarts en les disculpes pel contingut dels tuits i dels articles polèmics que va publicar ja fa uns anys, i ha volgut deixar clar que "estima" els espanyols com a "poble germà". En aquests termes s'ha expressat durant una entrevista a Catalunya Ràdio, en la qual ha situat Francesc Macià i Manuel Carrasco i Formiguera com a principals referents del passat. "M'ha interessat sempre tot el catalanisme", ha recalcat Torra, que aquesta setmana visitarà els presos polítics -"ostatges"- a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco i que en els primers compassis del mandat se citarà amb els exiliats.
"Els espanyols són un poble germà, un poble que estimo, que m'agrada estar amb ells", ha respost Torra, que ha tornat a repetir que els tuits polèmics s'han agafat "fora de context". "Penso que el catalanisme sempre ha volgut el mateix, la fraternitat dels pobles ibèrics. Aquí és on ens hem de trobar", ha apuntat, també, sobre els articles en els quals apuntava que parlar castellà "no era natural" a Catalunya. En tot cas, ell considera que l'important és donar valor a la llengua catalana com a "llengua de cohesió", especialment a l'escola.
Torra agafarà en les properes hores un avió cap a Berlín, on es reunirà amb Puigdemont. Una de les qüestions que tractaran en la cita serà la formació de Govern, que ja està molt avançada. "Hem de parlar més d'estratègia que de noms", ha indicat el màxim dirigent de la Generalitat, que al llarg de les properes setmanes visitarà els exiliats que es troben a Bèlgica -Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín-, Escòcia -Clara Ponsatí-, Suïssa -Marta Rovira, Anna Gabriel- i Berlín -Puigdemont-.
Una de les claus de la legislatura és el Consell de la República, que tindrà com a feina principal la internacionalització del procés. En tot cas, però, Torra ha indicat que ell assumirà totes les responsabilitats del Govern. "Les decisions les prendré jo, però parlaré amb Puigdemont sobre tot", ha indicat. "Aniré a Berlín totes les vegades que calgui a parlar de tot el que sigui necessari. Donem caràcter provisional a la presidència perquè tenim presos i exiliats", ha recalcat el president català.
Torra assenyala que el 10 d'octubre caldria haver proclamar la República i "defensar-la", en la línia del que ha defensat Puigdemont
Preguntat sobre el 10 d'octubre, dia en què es va suspendre la declaració de la independència, Torra ha indicat que caldria haver proclamat la República i "defensar-la". Puigdemont s'ha expressat en termes similars durant les últimes setmanes. "Ara hem de trobar una altra finestra d'oportunitat", ha recalcat.
Torra ha confirmat que vol comptar -com a mínim- amb els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Lluís Puig en el seu executiu, que s'ha d'acabar de perfilar. El nomenament de dirigents empresonats i exiliats pot posar en risc, segons el delegat del govern espanyol, Enric Millo, la retirada de l'article 155 de la Constitució. Torra s'ha compromès a posar en marxa una oficina pels drets civils, tal com va avançar NacióDigital fa uns mesos.
"Estimo els espanyols"
ha insistit aquest dimarts en les disculpes pel contingut dels tuits i dels articles polèmics que va publicar ja fa uns anys, i ha volgut deixar clar que "estima" els espanyols com a "poble germà". En aquests termes s'ha expressat durant una entrevista a Catalunya Ràdio, en la qual ha situat Francesc Macià i Manuel Carrasco i Formiguera com a principals referents del passat. "M'ha interessat sempre tot el catalanisme", ha recalcat Torra, que aquesta setmana visitarà els presos polítics -"ostatges"- a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco i que en els primers compassis del mandat se citarà amb els exiliats.
"Els espanyols són un poble germà, un poble que estimo, que m'agrada estar amb ells", ha respost Torra, que ha tornat a repetir que els tuits polèmics s'han agafat "fora de context". "Penso que el catalanisme sempre ha volgut el mateix, la fraternitat dels pobles ibèrics. Aquí és on ens hem de trobar", ha apuntat, també, sobre els articles en els quals apuntava que parlar castellà "no era natural" a Catalunya. En tot cas, ell considera que l'important és donar valor a la llengua catalana com a "llengua de cohesió", especialment a l'escola.
"Penso que el catalanisme sempre ha volgut el mateix, la fraternitat dels pobles ibèrics. Aquí és on ens hem de trobar", assenyala Torra
La pluralitat lingüística passa, diu, per "afavorir la cohesió" també en els serveis socials, en l'habitatge i en polítiques culturals. El castellà, ha considerat, seria una llengua oficial en la hipotètica Constitució catalana que caldrà començar a redactar durant aquesta legislatura. Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, i Miquel Iceta, primer secretari del PSC, li van retreure ahir al debat d'investidura el contingut dels seus articles. "Lamento si en els moments de màxima excitació hi ha hagut un excés", ha recalcat Torra, que ha reivindicat la seva trajectòria en l'empresa privada, com a editor, al capdavant del Born i liderant el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis.
"Jo vinc de la tradició més clàssica del catalanisme, de Catalunya un sol poble, de Francesc Candel, de que és català qui viu i treballa al país", ha apuntat Torra, que ha ressaltat el component d'acollida existent a Catalunya.
Quim Torra, durant l'entrevista a Catalunya Ràdio Foto: Catalunya Ràdio
