Ha triat acceptar el caràcter accidental de la seva situació i això pot rebaixar els objectius del seu mandat. No s'ho pot permetre. Necessita trobar una fórmula que, sense arraconar el president de l'exili, reforci la seva figura. L'oposició no li posarà fàcil malgrat que el seu discurs va apuntar idees i intencions que li ho haurien de permetre i fins i tot va apuntar autocrítica i la necessitat d'un diagnòstic compartit sobre la tardor catalana. Com a mínim l'independentisme ho necessita per saber cap a on anar i com. En relació a la seva investidura llegiu les opinions de Joan Serra Carné a La Veu de Nació i les de Maria Vila i Jaume Barberà en una línia ben contraposada.
Torra s'ha trobat el govern pràcticament fet. Ahir vam saber que Elsa Artadi serà a Empresa i portaveu, Chakir El Homrani a Treball i Afers Socials i Jordi Puigneró a Governació. Amb Salut, on havia d'anar Joan Ignasi Elena, hi ha problemes entre la cúpula del departament i ERC, i és una incògnita saber qui serà consellera d'Exteriors. Ho expliquen Oriol March i Joan Serra en aquesta crònica. La pretensió és restituir, de forma simbòlica i temporal, Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i potser Toni Comín. No serà senzill, aquí ho explicaSara González.
Així són l'independentisme i l'unionisme. Vells articles i tuits de Torra estan sent aprofitats aquests dies per l'unionisme per atacar-lo de valent i presentar-lo com un supremacista totalitari que està inhabilitat per governar un país divers, tolerant i que ha estat capaç de ser inclusiu. No en tenen prou amb les seves explicacions i aprofiten per posar tot el moviment al mateix sac. Generalitzar no és bo, tampoc quan ho feia l'actual president. Però, més enllà d'això, què ens diuen les dades sobre com són els votants unionistes i els republicans? Uns són més mestissos que altres... Llegiu aquesta anàlisi de Roger Tugas amb unes gràfiques ben eloqüents per constatar on és cadascú.
El 155 marxarà... formalment. A Madrid ja es preparen per tornar a aplicar el 155 a la primera de canvi. De fet, Ciutadans, malgrat que al Senat va votar que s'aixequés quan hi hagués Govern, no voldria ni revertir-lo de forma temporal. Avui Mariano Rajoy i Pedro Sánchez es reuneixen per "avaluar la situació" i també, tot i que això no ho diran, per estudiar com paren els peus a Rivera, que busca incendiar Catalunya per guanyar les eleccions i lidera les enquestes. Dimecres, Rajoy es reunirà amb el líder del partit taronja. Sobre la pugna llegiu el Canal Madrid de Roger Pi de Cabanyes.
Vist i llegit
"Provisional, inflamat, preocupant". Així es titula l'article d'opinió de Josep Martí Blanch a El Periódico que analitza el panorama sortit de la investidura. No és gaire optimista. Segons l'exsecretari de Comunicació del Govern amb Artur Mas, venen uns mesos d'inflamació retòrica en els quals el marge de maniobra de tots els actors serà molt limitat. Dona per fet que la legislatura durarà poc, amb un Govern dividit, amb la meitat dels consellers pendents de Berlín i l'altra meitat d'Estremera. Martí Blanch creu que la República de l'1-O és una fantasia i que cal una sortida. Mentrestant, Ciutadans també està interessat en la provisionalitat perquè creu que la situació a Catalunya és la "bota skin" amb la qual pot colpejar Rajoy.
El passadís
Pilar Rahola és un personatge clau en l'espai de l'antiga Convergència, que ara representa Junts per Catalunya. Va ser biògrafa d'Artur Mas, ha assessorat i defensat arreu Carles Puigdemont (la setmana passada, quan es resolia el pla D, hi va parlar diverses vegades) i ara no amaga la seva proximitat a Quim Torra. Ahir era la tribuna de convidats del Parlament i, al final del debat, va fer de mestra de cerimònies. Rahola estava acompanyada de l'esposa de Carles Puigdemont, la periodista Marcela Topor, i va ser ella qui va presentar-li la de Torra, Carola Miró. En la soledat de l'hemicicle pràcticament buit el nou president es va retratar amb totes dues després del debat.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1940 es funda a San Bernardino, a Califòrnia, el primer restaurant McDonald's. Ara ja n'hi ha més de 36.000 a tot el món per donar de menjar a uns 70 milions de clients diaris. La cadena americana és la icona del fast food, les hamburgueses i les begudes ensucrades. Una dieta poc sana però resolutiva i econòmica. Els seus restaurants tenen àrees recreatives per als menuts, s'adapten mínimament al país (el BigMac és omnipresent) i intenten garantir la qualitat dels seus productes, que ha estat reiteradament posada en qüestió. Tenen el mateix gust les seves amanides que les "eco"? Aquí podeu treure conclusions.
L'aniversari
El 15 de maig de 1972 va nàixer a la Seu d'Urgell Isidre Esteve i Pujol. La vida del pilot català ha estat marcada per la greu lesió que va patir el 24 de març del 2007 mentre participava a la Baja Almanzora, on es va fracturar dues vèrtebres i va quedar paraplègic. Després d'una dura recuperació i ja adaptat a la seva nova situació, ha seguit competint tot pilotant automòbils adaptats, havent participat ja en diverses edicions del Ral·li Dakar. Esteve no era un novell en aquesta cursa, ja que hi havia participat en vuit edicions en motos amb la marca KTM. Prèviament, havia destacat en competicions d'enduro. Albert Om li va fer un El convidat a casa seva, a Oliana. Esteve va mostrar com s'ha adaptat a una nova manera de viure i com ha mantingut la passió per conduir. Ho podeu recuperar aquí.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi