15
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
12:28h
L'aroma de sofre independentista que desprèn la investidura de Quim Torra preocupa enormement la Moncloa. No només pel contingut del discurs que aquest va oferir al Parlament, on es va comprometre a ser "lleial" al mandat de l'1-O i assumir-ne les conseqüències, sinó perquè entona els primers compassos d'una partitura fatal per als interessos del PP i de Mariano Rajoy, que ara tem quedar atrapat entre un procés independentista actiu -i la necessitat de combatre'l novament- i la càrrega de cavalleria de Ciutadans, que el responsabilitzarà de qualsevol revifada de l'incendi a Catalunya. Aquest dimarts el president espanyol es reuneix amb Pedro Sánchez per parlar-ne i dimecres, deixant-lo en un segon pla, ho farà amb Albert Rivera.
La investidura no només obre un nou capítol a Catalunya, sinó també a la política espanyola on -paradoxalment- serà Torra qui decidirà el desenllaç de la batalla entre PP i Ciutadans. Malgrat que el president espanyol ho té al seu abast, una reedició del 155 tindria efectes adversos també per a Rajoy, que podria pagar cars els suports que va obtenir gratuïtament ara fa set mesos. En primer lloc per les exigències de Ciutadans, que li demanaria una rectificació pública de la seva estratègia i que ridiculitzaria el seu fiasco. I en segon lloc per un PSOE que s'ha esvaït en aquests mesos i que necessita recuperar el seu rol de partit d'oposició.
A hores d'ara, l'equip del president espanyol hagués signat encantat la investidura de Jordi Turull o Jordi Sànchez, dos candidats condicionats pel seu procés judicial. Torra es prepara per transitar una línia molt fina marcada des de Berlín que compagina un discurs contundent amb la necessitat de revertir els efectes del 155. Un mandat al llindar de la reacció judicial que respondrà -també pel que fa a la seva durada- als interessos estratègics de Puigdemont. L'amenaça latent que suposa la seva investidura -i la ràpida resposta de La Moncloa, que el va titllar de "sectari"- posa en evidència el fracàs del pla del 155, que no ha servit per eradicar el procés i que ara deixa Rajoy en una situació complicada a dos anys de les eleccions generals.
L'enfrontament de la setmana passada al Congrés, on Rajoy va titllar Rivera "d'aprovechategui" i aquest va anunciar que li retirava el suport en l'estratègia a Catalunya, va ser el primer intercanvi de cops d'aquesta batalla anunciada. Ara a Rivera -que hagués preferit una repetició d'eleccions- li interessa un conflicte viu i obert en canal a Catalunya. Si pot ser llarg. Un pou de greuges que li permetin rendibilitzar la seva patent sobre la unitat d'Espanya i aconseguir finalment les claus de La Moncloa. Un cop alliberat de l'acord del 155, Rivera cavalcarà sobre la suposada inacció del govern de Mariano Rajoy i contrastarà la seva manca de "valentia" amb crides a la contundència.
El president espanyol, en canvi, necessita un Govern "domesticat" que demostri que la seva gestió del conflicte ha donat fruits i que ha obligat l'independentisme a retornar als quarters d'hivern. Una "normalitat" que l'ajudaria a situar Rivera a l'extrema dreta i que deixaria el líder de Ciutadans sense combustible a mig vol. Conscient que Ciutadans sempre el batrà al flanc català, Rajoy aspira a poder fer un discurs centrat i pensat per recuperar el vot urbà -el rural ja el té- que l'ha anat abandonant aquesta últims vuit anys. Rivera necessita tensió, Rajoy tot el contrari, i a un dels dos se li farà molt llarga la travessia fins a les pròximes eleccions.
Són dues apostes a tot o res. Rajoy s'hi juga no només La Moncloa, sinó la substitució del PP per la nova dreta espanyola. Rivera ha fet un all in amb el seu futur polític, i la batalla catalana decidirà si passa a ser el líder d'un partit de govern centrat, o una sucursal anabolitzada de l'extrema dreta.
Rajoy tem ara quedar atrapat entre un procés independentista actiu -i la necessitat de combatre'l novament- i la càrrega de cavalleria de Ciutadans
La investidura no només obre un nou capítol a Catalunya, sinó també a la política espanyola on -paradoxalment- serà Torra qui decidirà el desenllaç de la batalla entre PP i Ciutadans. Malgrat que el president espanyol ho té al seu abast, una reedició del 155 tindria efectes adversos també per a Rajoy, que podria pagar cars els suports que va obtenir gratuïtament ara fa set mesos. En primer lloc per les exigències de Ciutadans, que li demanaria una rectificació pública de la seva estratègia i que ridiculitzaria el seu fiasco. I en segon lloc per un PSOE que s'ha esvaït en aquests mesos i que necessita recuperar el seu rol de partit d'oposició.
Quim Torra, moments després de ser escollit pel Parlament Foto: Adrià Costa
A hores d'ara, l'equip del president espanyol hagués signat encantat la investidura de Jordi Turull o Jordi Sànchez, dos candidats condicionats pel seu procés judicial. Torra es prepara per transitar una línia molt fina marcada des de Berlín que compagina un discurs contundent amb la necessitat de revertir els efectes del 155. Un mandat al llindar de la reacció judicial que respondrà -també pel que fa a la seva durada- als interessos estratègics de Puigdemont. L'amenaça latent que suposa la seva investidura -i la ràpida resposta de La Moncloa, que el va titllar de "sectari"- posa en evidència el fracàs del pla del 155, que no ha servit per eradicar el procés i que ara deixa Rajoy en una situació complicada a dos anys de les eleccions generals.
Ara a Rivera -que hagués preferit una repetició d'eleccions- li interessa un conflicte viu i obert en canal a Catalunya
L'enfrontament de la setmana passada al Congrés, on Rajoy va titllar Rivera "d'aprovechategui" i aquest va anunciar que li retirava el suport en l'estratègia a Catalunya, va ser el primer intercanvi de cops d'aquesta batalla anunciada. Ara a Rivera -que hagués preferit una repetició d'eleccions- li interessa un conflicte viu i obert en canal a Catalunya. Si pot ser llarg. Un pou de greuges que li permetin rendibilitzar la seva patent sobre la unitat d'Espanya i aconseguir finalment les claus de La Moncloa. Un cop alliberat de l'acord del 155, Rivera cavalcarà sobre la suposada inacció del govern de Mariano Rajoy i contrastarà la seva manca de "valentia" amb crides a la contundència.
El president espanyol, en canvi, necessita un Govern "domesticat" que demostri que la seva gestió del conflicte ha donat fruits i que ha obligat l'independentisme a retornar als quarters d'hivern. Una "normalitat" que l'ajudaria a situar Rivera a l'extrema dreta i que deixaria el líder de Ciutadans sense combustible a mig vol. Conscient que Ciutadans sempre el batrà al flanc català, Rajoy aspira a poder fer un discurs centrat i pensat per recuperar el vot urbà -el rural ja el té- que l'ha anat abandonant aquesta últims vuit anys. Rivera necessita tensió, Rajoy tot el contrari, i a un dels dos se li farà molt llarga la travessia fins a les pròximes eleccions.
Rivera ha fet un all in amb el seu futur polític, i la batalla catalana decidirà si passa a ser el líder d'un partit de govern centrat, o una sucursal anabolitzada de l'extrema dreta
Són dues apostes a tot o res. Rajoy s'hi juga no només La Moncloa, sinó la substitució del PP per la nova dreta espanyola. Rivera ha fet un all in amb el seu futur polític, i la batalla catalana decidirà si passa a ser el líder d'un partit de govern centrat, o una sucursal anabolitzada de l'extrema dreta.