Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

Poden ser consellers els dirigents empresonats o a l'exili?

Els experts consultats per NacióDigital apunten que poden ser nomenats però que la presa de possessió hauria de ser presencial

per Sara González, 14 de maig de 2018 a les 20:23 |
Jordi Turull i Josep Rull, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb la presa de possessió del nou president de la Generalitat, Quim Torra, que previsiblement es produirà aquesta setmana, es posarà en marxa la constitució del Govern. Correspon al president el nomenament dels consellers i ara un dels interrogants que planen és si podran ser designats els dirigents processats pel Tribunal Suprem que estan a la presó o a l'exili. Els experts consultats coincideixen en què el problema no és el nomenament sinó la presa de possessió. Si no es pot garantir la presència dels designats a l'hora d'assumir el càrrec i es veta la possibilitat de fer-ho per escrit o bé els nomenaments són impugnats, no es podrà considerar que el Govern hagi estat constituït al complet, fet que impediria aixecar el 155.

La voluntat de Junts per Catalunya és, seguint l'estratègia legitimista i de restitució, que tornin a ser consellers Jordi Turull i Josep Rull, empresonats a Estremera, i Lluís Puig, exiliat a Brussel·les. Toni Comín també ha demanat tornar a ser nomenat, tot i que ERC no li ha garantit que aquesta sigui la seva voluntat.


Xavier Arbós: "Poden ser nomenats, però la presa de possessió en principi no pot ser virtual, ha de ser física. En tot cas, caldria veure si es pot ser vàlida per escrit"

"Poden ser nomenats, però la presa de possessió en principi no pot ser virtual, ha de ser física. En tot cas, caldria veure si es pot ser vàlida per escrit com ho han fet per assumir l'escó de diputat els dirigents que estan a presó o fora del país", explica el constitucionalista Xavier Arbós. "És, de nou, el problema d'haver convertit un judici polític en un de jurídic. Seguint la lògica que legalment no està imposada, si el president ha de ser investit de forma presencial, els consellers també. La llei, simplement, no ho preveu", argumenta el penalista Joan Queralt.


Joan Queralt: "Seguint la lògica que legalment no està imposada, si el president ha de ser investit de forma presencial, els consellers també"

De fet, la llei de la Presidència no impedeix que una persona que tingui els seus drets intactes i no pugui assistir a la presa de possessió pugui assumir el càrrec de forma telemàtica, però tampoc ho contempla.

 
Article 17. Nomenament i cessament dels membres del Govern
1. Correspon al president o presidenta de la Generalitat d’acordar el nomenament i el cessament dels membres del Govern. El decret corresponent s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 2. El nomenament dels membres del Govern té efectes a partir de la presa de possessió. El Govern resta constituït en haver pres possessió del càrrec tots els seus membres.

 3. El cessament d’un conseller o consellera té efectes a partir de la data de publicació, llevat que el decret no ho determini altrament.

Com va passar amb la investidura, la llei no preveu que l'assumpció del càrrec es pugui fer a distància o per escrit, amb la qual cosa els nomenaments podrien ser, segons Queralt, impugnats pel govern espanyol, ja que la possibilitat que el jutge Pablo Llarena els concedís permís per assistir a la presa de possessió és remota tenint en compte els precedents en el cas de la investidura. En tot cas, la sol·licitud del permís al jutge seria un pas lògic si realment s'intenta que els processats que estan a presó siguin consellers. Una altra via seria la d'intentar, de nou, reformar la llei per incloure la possibilitat d'assumir el càrrec a distància. "Però ja tenim un antecedent amb la suspensió i la prohibició de la investidura telemàtica", sosté Queralt. 

L'article 35 de la llei de la Presidència fa referència a la utilització dels mitjans telemàtics, però Arbós puntualitza que està pensat per al funcionament del dia a dia, quan ja han pres possessió els membres de l'executiu.
 
Article 35. Mitjans telemàtics
1. El Govern i els òrgans d’assistència i suport al Govern poden utilitzar, per al compliment de llurs funcions, xarxes de comunicacions o qualsevol altre mitjà telemàtic, sempre que s’hagin establert mecanismes que permetin garantir la identitat de les persones que emeten i reben les comunicacions i permetin garantir l’autenticitat dels missatges, les informacions i les manifestacions transmesos, tant verbalment com per escrit.

 2. La comunicació de les decisions i els acords del Govern i la tramesa d’informació i documentació al Govern es poden fer per mitjans telemàtics, amb subjecció a les condicions que siguin fixades per reglament.

En tot cas, la conseqüència de tot plegat és que s'allargui la vigència del 155. "L'aixecament de l'article 155 es produeix quan hagi pres possessió el nou Govern. Si el president Torra dissenya un Govern i no tots els seus membres poden prendre possessió, el 155 no s'aixeca", puntualitza Arbós. Així ho estableix l'apartat E.9. de l'acord del consell de ministres per aplicar el 155.
 
E.9. Durada i revisió de les mesures
Les mesures contingudes en aquest acord es mantindran vigents i seran d’aplicació fins a la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat, resultant de la celebració de les corresponents eleccions del Parlament de Catalunya.
 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació